Una pilot d’altura
Belén García, de 20 anys, conjuga el salt de perxa, el campionat d’F-4 i la carrera d’Enginyeria Telemàtica
No ho diria ningú, que un cos tan petit i una mirada tan dolça, gairebé angelical, es puguin transformar en una guerrera al volant capaç de guanyar curses als nois. Belén García (Granollers, 1999) ja sap què se sent: ha estat la primera dona que guanya en un campionat FIA, l’F-4 Spanish Championship, a l’abril. Set mesos i 16 curses després, avui arriba a l’última prova del campionat, al Circuit de Barcelona-Catalunya, al costat de casa seva de l’Ametlla del Vallès, amb la possibilitat de ser campiona femenina de l’F-4 espanyola.
“Per guanyar el títol hauria de quedar davant de les meves rivals”, diu la veueta tímida però ferma de la Belén. És un cas insòlit: conjuga –i amb prou èxit– l’atletisme (com a saltadora de perxa), l’automobilisme i el segon curs d’Enginyeria Telemàtic a La Salle. “És difícil arribar a tot arreu; de vegades ja no sé on soc, però quan t’agrada una cosa treballes perquè et surti tan bé com pots; el meu secret és estar tan preparada com pugui per fer-ho de la millor manera”, diu la noia, una apassionada de l’esport.
Va començar a fer atletisme amb sis anys, al Club d’Atletisme de Granollers. “Primer, fent mig fons; després, velocitat i salts: de llargada, triple, fins i tot tanques... No em podia decidir, i vaig acabar fent salt de perxa fa dos anys. Tinc el rècord del club, amb 3,15 m (del 2018, quan va ser 5a de Catalunya sub-20)”, però en aquesta altura es va quedar com a millor marca personal homologada. “L’any passat vaig saltar 3,50 en entrenaments (el rècord d’Espanya absolut femení és de 4,51). No he pogut competir per fer-ho oficial. Aquest 2019 he competit molt poc; aquest any ha estat una bogeria”, lamenta. La culpa: els cotxes.
El virus de la benzina i la velocitat l’hi va inocular el seu pare, José Luis García, pilot de motos i de cotxes, ara fent ral·lis tot terreny. “A casa les curses sempre hi han estat. Recordo amb cinc o sis anys les curses de Schumacher, el meu primer referent. Amb nou vaig demanar al pare que em pugés a un karting; corríem al kartòdrom de Lliçà de Vall cada diumenge. Però de manera seriosa vaig començar als 16 competint al Campionat d’Espanya”. Va córrer quatre anys i va arribar a ser desena absoluta. El 2019 pujava a l’F-4 espanyola, el primer esglaó en el selvàtic món dels monoplaces, on lidera la classificació femenina i és 15a absoluta de 20 pilots. També va ser sisena al Mundial oficiós d’F-4 a Vallelunga, i acaba de ser seleccionada per córrer la segona edició de les W Series (2020), la mini F-1 femenina, amb 20 de les millors pilots del món.
“És una gran oportunitat per continuar avançant, de pujar més esglaons en l’automobilisme, on és d’allò més difícil quedar-s’hi. Passaré de conduir un F-4 a un F-3, de 160 CV a 270, un monoplaça més complet i complex, amb una aerodinàmica més avançada i més pas per revolt, un cotxe que fa més respecte. Però no penso mai que em puc fer mal; si ho pensés no aniria bé”, diu la Belén,
que somia amb poder-se dedicar professionalment al volant.
A l’F-1? García toca de peus a terra. “Prefereixo no plantejar-m’ho i viure el moment, que ja és un regal. Vaig esglaó a esglaó, mirant de fer les coses bé, per avançar cada cop millor”. I un dels primers deures és “guanyar musculatura; no hi ha manera de pujar de pes... Peso 47,5 kg, casc inclòs, i faig 1,61 m. Soc molt petita, m’han d’adaptar els pedals, el seient, el pes... He de córrer amb llast, 24 kg de plom, gairebé no hi cap al cotxe perquè no hi ha més lloc!”, explica aquesta menuda pilot catalana d’altura que es resisteix a penjar la perxa. “No voldria deixar res; aplico coses del salt als cotxes, com la visualització dels salts en les sortides. I també a l’inrevés”.
“L’F-1? Prefereixo viure el moment, que ja és un regal”, diu García, que pot ser campiona femenina d’F-4
“No voldria deixar res; puc aplicar coses de la perxa en el cotxe, com la visualització dels salts a les sortides”