Pujada dels salaris
El salari mitjà mensual va pujar a Espanya un 2,9% el 2018, el percentatge més elevat dels últims deu anys, fet que suposa un guany de poder adquisitiu de l’1,7% una vegada descomptada la inflació de l’any passat. Aquesta millora salarial, sumada a la important creació d’ocupació registrada, és el que ha permès l’empenta del consum, que ha exercit de motor de l’economia.
Ha estat el segon any consecutiu en què ha augmentat el salari mitjà. Després de la intensa devaluació salarial registrada durant els anys de la recent crisi, arriba ara, encara que amb molt de retard, la recuperació progressiva del poder adquisitiu dels assalariats, que ha anat en paral·lel a l’increment del salari mínim interprofessional.
L’estudi sobre els salaris que ha elaborat l’Institut Nacional d’Estadística reflecteix, tot i això, importants bretxes salarials en funció del sector econòmic, el sexe, el tipus de contracte, l’edat i la comunitat autònoma.
El salari mitjà mensual, en termes bruts, va assolir els 1.944,4 euros. Però, tot i això, el 30% dels assalariats (4,8 milions) van guanyar menys de 1.260,9 euros i entre ells 1,62 milions de persones van cobrar menys de 748,7 euros. El 40% (6,4 milions) van guanyar entre 1.260,9 i 2.187,2 euros bruts mensuals i el 30% restant (4,8 milions) van cobrar un sou superior als 2.187,2 euros al mes. En vista d’aquesta escala salarial, és evident que el sistema econòmic espanyol ha de fer un esforç per augmentar el valor afegit dels seus productes i serveis, per tal de poder millorar les remuneracions dels treballadors i reduir els elevats nivells de desigualtat existents.
La bretxa salarial entre homes i dones, segons aquest estudi de l’Institut Nacional d’Estadística, es manté pràcticament estancada respecte a l’any anterior malgrat totes les campanyes que s’han dut a terme per avançar en la igualtat de gènere. Si es comparen les retribucions mitjanes, elles guanyen un 21% menys: 1.708 euros, enfront dels 2.161 euros que perceben els homes. Entre les raons que expliquen les diferències salarials per sexes, se cita que les dones treballen en una proporció més elevada que els homes en llocs de treball a temps parcial, amb contractes temporals i en branques d’activitat més mal remunerades. Però, malgrat això, és una diferència inacceptable que exigeix avançar en les polítiques de conciliació laboral i familiar.
Els sindicats pressionen per mantenir l’actual ritme d’augments salarials de cara a l’any vinent. Però hi ha dos factors que, a partir d’ara, hi juguen en contra. El primer és la desacceleració que registra l’economia i el segon és la intensificació de la competència internacional, que són dues tendències que obligaran les empreses a ajustar costos per mantenir la competitivitat i l’ocupació.
La desacceleració econòmica fa difícil mantenir l’augment del 2,9% registrat el 2018