Avui, 9 de novembre
Ja n’hi ha prou de menysprear la necessària jornada
de reflexió
L’ escriptor Guy Browning va publicar fa anys a The Guardian un article que començava amb aquestes paraules: “En general, els polítics són gent que no té prou personalitat per convertir-se en comptables ni els principis necessaris per ser agents immobiliaris. Tot el sistema funcionaria molt millor si poguessis votar pel candidat que no vols que surti elegit. Això encoratjaria els polítics a no dir gaires coses i a quedar-se quietets”.
Tenia raó i, tants anys després, encara en continua tenint. Però lamentablement aquesta opció és, encara ara, impossible. Jo tinc més clar qui no vull que surti elegit que no pas qui voldria que guanyés, perquè no hi ha cap opció que em sembli ideal. Ni tan sols les que, en principi, considero més a prop meu. Tots la caguen en unes declaracions o en unes altres, amb un gest o amb un altre. Però és que també em resulta difícil discernir qui, de l’altre bàndol (això va de bàndols, no ens fem els innocents), em regira més els budells. N’hi ha quatre o cinc que congrien la meva repugnància però també tindria dubtes si hagués de triar qui de tots ells em fa venir més ganes de vomitar.
Des de fa uns anys s’ha posat de moda criticar la jornada de reflexió prèvia al dia de les eleccions. Diuen que ja tenim prou temps per saber qui ens interessa votar (si és que ens n’interessa cap) i qui no, i que no ens cal un dia previ per meditar-ho: ja venim prou escalfats políticament durant els intervals que hi ha entre elecció i elecció, intervals cada cop més petits últimament. Però reflexionar no està gens malament. Per fer-ho necessites un lloc tranquil, on el bombardeig propagandístic s’anul·li. Cal apagar el televisor o els televisors, el mòbil i l’ordinador. Que el centelleig de les pantalles no et col·lapsi la calma que tota meditació necessita. Si tens fills que encara viuen a casa, envia’ls a cals avis o a ca la tieta. Sempre que els avis o la tieta no dediquin també aquest dia a reflexionar perquè, si és així, els faràs una putada.
Per reflexionar és important dur roba no ajustada. Ara que ja fa fresqueta, un xandall és ideal, encara que semblis un gavatx a punt per sortir a comprar la baguette diumenge al matí. En absència de xandall, un pijama fa el fet. Inspira i expira pausadament i, sobretot, procura que cap imatge de la campanya electoral que hagis desat a la memòria es faci prou intensa com per provocar-te un ictus, com el de Catherine Deneuve fa uns dies (i això que ella no havia de votar).