Màxima exigència
“Ens preocuparem una miqueta però no tant”, va dir Ernesto Valverde dimarts. Per segon partit consecutiu, el Barcelona no havia pogut guanyar. A la derrota al camp del Llevant la va seguir l’empat contra l’Slavia a la Champions, i l’entrenador del Barça volia relativitzar la sotragada i la xiulada amb què es va acomiadar l’equip.
Tot i això, el discurs del tècnic no va convèncer l’entorn. Arsène Wenger, ara comentarista després de 22 anys a l’Arsenal, va analitzar que el joc del Barça era el d’“un equip en crisi”. I començava a circular el nom de Marcelo Gallardo, tècnic que ha portat al River Plate a tres finals de la Libertadores des del 2014, com una alternativa. Per la seva banda, Koeman confirmava que té una clàusula escapatòria després de l’Eurocopa només per anar al Camp Nou. I a Alemanya el Bayern acomiadava Niko Kovac, que no va salvar ni fer el doblet la temporada passada.
En aquest context de rum-rum, el tècnic va rebre una trucada. Era el president Josep Maria Bartomeu. Volia dinar amb ell abans de rebre el Celta. Es tracta de reunions periòdiques per repassar l’actualitat i que són habituals just després de partits de Champions. La realitat és que, passat mig any del desastre d’Anfield, el conjunt blaugrana continua patint certs deterioraments d’aquella nit a Liverpool.
Així doncs, el mandatari, que a l’estiu el va mantenir en el càrrec contra vent i marea, i l’entrenador es van asseure al voltant d’una taula per dinar i tractar la situació de l’equip. El mateix Valverde va ser qui va revelar la trobada, i va assegurar que se sent “avalat i respectat” al club.
Ja se sap que al futbol modern sovint una ratificació en el càrrec sol ser l’avantsala d’un relleu. Per això, el Txingurri va voler separar el dinar de la conjuntura puntual. “L’altre dia vam estar dinant amb el president però la veritat és que em sento avalat i respectat, com sempre al club”, va puntualitzar. El tècnic, si més no aparentment, no veu perillar el seu càrrec. “Et preocupa el teu futur si continua la mala ratxa?”, li van preguntar. Valverde va respondre sense vacil·lar amb un breu però rotund: “No”. El seu contracte venç el juny del 2020 i té un any més opcional.
Malgrat aquesta calma aparent, l’entrenador del Barcelona no pot amagar que guanyar el Celta és la millor manera de marxar a l’aturada de seleccions. “Tenim necessitat d’una victòria. Venim de perdre el partit del Llevant en set minuts i necessitem reprendre el camí dels tres punts. Sabem què significa perdre en aquest club. Ens urgeix guanyar per la situació però també per mantenir el liderat”, va dir sobre el doble objectiu.
El líder i el divuitè classificat arriben sense confiança a un duel de màxima exigència. Mala peça al teler quan visita el Camp Nou un dels deixebles més incorruptibles de Cruyff, com ho és Òscar Garcia Junyent, que s’estrena a la banqueta dels de Vigo. Ja va passar l’any passat que un altre tècnic cruyffista com Quique Setién, amb el Betis, va fer pujar els colors a la cara al
Barça del Txingurri al Camp Nou.
Sense grans escarafalls, en les seves últimes compareixences l’entrenador es defensa amb ironia o porta a col·lació els seus èxits. Ahir es va posar sarcàstic per defensar la seva decisió de donar 48 hores lliures als jugadors –“Una setmana són set dies: si hi ha dos partits, són dos dies per preparar cada partit i un dia lliure. No hi ha setmanes de vuit dies”–. També va recórrer al currículum per parlar de la irregularitat dels grans de la Lliga. “Hem perdut més punts que altres anys. Però és que el més normal és que les lligues siguin competides, l’estrany és que traguem tants punts al segon i al tercer com vam fer nosaltres els dos últims cursos”.
Finalment, Valverde es va posar ferm i va anunciar amb autoritat que si Luis Suárez no està disponible contra el Celta tampoc anirà als amistosos de l’Uruguai. “Sens dubte si no pot jugar amb nosaltres no pot jugar amb la selecció”. De moment, el davanter figura en una convocatòria de 19. Avui n’haurà de descartar un.
L’altre dia vam estar dinant amb ell; la veritat és que em sento avalat i respectat, com sempre”
Tenim necessitat d’una victòria; ens urgeix guanyar per la situació però també per mantenir el liderat”