El 50% dels joves de fins a 25 anys guanyen 1.000 euros o menys al mes
Els salaris pugen un 2,9% el 2018, l’increment més alt de l’última dècada
Els salaris van experimentar una pujada que va fregar el 3% el 2018. Aquest increment, el més elevat dels últims deu anys, dona idea de la fase de feble avenç –quan no caiguda– en la remuneració dels treballadors des de l’esclat de la crisi i la posterior recuperació. Segons la informació proporcionada per l’Enquesta de Població Activa (EPA), el salari mitjà brut al mes va arribar als 1.945 euros, 55 euros més que l’any anterior. Les dones i els més joves apareixen sobrerepresentats entre els 3,24 milions de treballadors que guanyen menys de 1.047 euros mensuals.
De fet, la meitat dels empleats de menys de 25 anys poden considerar-se en el millor dels casos mileuristes. De mitjana, aquest col·lectiu percep 1.092 euros bruts al mes. Però sumant el següent tram d’edat (de 25 a 34 anys), la proporció dels treballadors de fins a 34 anys que guanyen menys de 1.047 euros assoleix pràcticament el 75%. Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) s’expliquen per la incidència més gran de la temporalitat entre els treballadors més joves. A més, els salaris d’inici acostumen a ser més baixos.
Les diferències per sexe al món laboral també són evidents. Ni més ni menys que tres de cada deu dones guanyen fins a 1.047 euros, davant l’11,5% dels homes. Si es comparen les retribucions mitjanes, elles guanyen un 21% menys: 1.708 euros, davant els 2.161 euros que perceben els homes. En deu anys la bretxa salarial només s’ha reduït dos punts percentuals. L’INE assenyala que “una de les raons principals d’aquestes desigualtats en salari mitjà i distribució salarial entre homes i dones és que elles treballen a temps parcial, amb contractes temporals i en branques d’activitat menys remunerades en més proporció que els
Tres de cada deu dones són en el millor dels casos mileuristes
Des del 2008, els sous acumulen una pujada mitjana del 9,6%
homes”. El director de conjuntura de Funcas, Raymond Torres, recorda també que la maternitat continua penalitzant les dones, “amb carreres amb interrupcions més freqüents i més dificultats per trobar una nova feina o ser promocionades. Tant la masculinització d’alguns sectors com les altes taxes de treball a temps parcial o la càrrega de la conciliació són factors molt arrelats que juguen contra les dones”.
Per territoris, després de dos anys en el segon lloc, la Comunitat de Madrid recupera la primera posició, amb el salari mitjà brut més alt (2.265 euros). La segueixen Euskadi (2.242), Catalunya (2.068) i Navarra (2.050 euros).
Els sous mostren encara les cicatrius de la crisi. “La devaluació salarial ha estat general per a tots els grups de treballadors i totes les activitats, fins i tot al sector públic; tot i això, l’impacte va ser desigual. Els que més van perdre van ser els grups per si mateixos més vulnerables, joves, immigrants, dones amb baixa formació...”, explica Óscar Molina, professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i expert en el mercat laboral. “Aquest procés és font, en part, de l’augment de la desigualtat. Espanya s’ha convertit en un cas d’estudi, ja que els seus nivells de desigualtat laboral són similars als dels països de l’Est d’Europa”.
Segons l’INE, en l’última dècada els salaris acumulen un increment del 9,6% (sense descomptar l’evolució de l’IPC). I tret del registre del 2008, els increments anuals més freqüents no van arribar a l’1%. I, el 2016, quan feia dos anys que l’activitat creixia, la remuneració dels treballadors va caure (un 0,8%). “Primer es recupera el PIB, després li ha tocat a l’ocupació, i últimament ha estat el moment dels salaris”, explica Raymond Torres. Per Molina, “la recuperació dels salaris no comença a arribar fins al 2016-2017 entre els empleats públics, i el 2018 per als treballadors del sector privat. Aquesta reversió es produeix quan l’FMI i la Comissió Europea demanaven a Espanya que apugés els salaris, perquè l’increment de l’ocupació no era suficient per generar demanda. Llavors es va produir l’acord salarial amb els funcionaris, el pacte de la patronal i els sindicats amb l’objectiu d’un salari en conveni d’almenys 1.000 euros i la pujada del salari mínim (SMI) fins als 900 euros”.
Des de Funcas esperen que aquest any es tanqui amb un creixement dels sous –els convenis col·lectius superen el 2%–, impulsats en part per l’efecte de la pujada de l’SMI als 900 euros. Així, en termes de comptabilitat nacional, el servei d’estudis calcula un avenç de la remuneració per assalariat de l’1,9%. I anticipen una moderació molt més gran de cara al 2020, de l’1,1%. Molina també pronostica que, amb el refredament de l’economia, el més probable és que els sous tornin a la senda de la moderació el proper any. “Tot això malgrat que la recuperació salarial ha trigat molt a arribar, a diferència d’altres països”.