EL PSOE TANCA PER PRIMERA VEGADA A BARCELONA
Sánchez es juga les eleccions a Catalunya amb l’Executiu presentant recursos al TC Vox llasta les campanyes de PP i Cs fins al final per les iniciatives contra l’independentisme L’estratègia d’ERC pateix davant una radicalització del debat que alimenta
Pedro Sánchez va cridar ahir a la mobilització del vot socialista a Catalunya per aconseguir la Moncloa i es va presentar com l’única via de solució. Sánchez va subratllar el gest que per primera vegada un president del Govern i candidat del PSOE tanca una campanya per a les eleccions generals a Barcelona.
“Li puc garantir que tot el que s’està vivint estava previst”. La contundència amb què es manifestava ahir el candidat del PSOE i president en funcions sobre la crisi catalana en una entrevista a El País xocava amb els errors reconeguts a la seva campanya electoral respecte a la lluita amb l’independentisme. No ha estat l’únic candidat que ha vist sucumbir la seva estratègia de campanya davant aquest conflicte, però els nervis al quarter general socialista són més elevats perquè es juguen la Moncloa en el que van pensar seria un plebiscit que coronaria Sánchez davant la dreta i enterraria Podem.
La crisi catalana és de llarg recorregut. Va començar sent la clau de la campanya i, per tant, la campanya acaba a Catalunya. Per primera vegada el PSOE va abaixar el teló electoral a Barcelona, igual com Albert Rivera, que no havia passat per la capital catalana en aquesta campanya exprés. Pablo Casado va fitxar dimecres, com Pablo Iglesias. Però Santiago Abascal ja havia fixat el rumb. El líder de Vox va arrencar a l’Hospitalet i ha imposat la retòrica ultra antiindependentista en els partits de la dreta. Fins que van saltar les alarmes. Tard i malament. És la ultradreta qui ha tret rendiment de la crisi catalana durant tota la setmana.
Sánchez va arribar ahir al vespre al pavelló tèxtil de la Fira de Barcelona quan el míting del PSC feia una hora i mitja que estava en marxa, però la seva presència tenia el valor de ser la primera vegada que un president del govern espanyol tancava la campanya a Barcelona. Sánchez va presentar els socialistes com els únics capaços de vèncer la ultradreta i l’independentisme, de “frenar els franquistes i garantir un govern progressista”, i de passada contribuir a la concòrdia entre catalans”.
L’oferta electoral és “convivència”, “ordre democràtic” i “solucions”, mentre el Govern en funcions continua al seu particular laberint. L’últim mes el Consell de Ministres ha presentat una desena d’incidents d’execució de sentència davant el Tribunal Constitucional contra el Parlament. Ahir dos més per la tramitació d’una moció de la CUP que proposa de desplegar l’exercici del dret d’autodeterminació i que ni tan sols s’ha votat. Al contrari, l’Executiu ara per ara es limita a “estudiar” què cal fer
Sánchez vol govern al desembre i Rivera ofereix els seus escons per desbloquejar
amb la iniciativa aprovada a l’Assemblea de Madrid amb els vots de PP, Cs i Vox que l’insta a il·legalitzar els partits independentistes. Les suspensions d’iniciatives parlamentàries s’acumulen a Catalunya, com els requeriments del TC a la Mesa del Parlament i el Govern, però no deixen de ser un automatisme i el tribunal continua sense pronunciar-se sobre el fons.
Tampoc els procediments d’extradició de Carles Puigdemont i els exconsellers no són tan plàcids com voldria el magistrat Pablo Llarena al Tribunal Suprem, que espera una decisió de Brussel·les i ahir va tornar a enviar informació al Regne Unit. I les intervencions de Sánchez, la vicepresidenta Calvo i Grande-Marlaska garantint el retorn de Puigdemont busquen un aplaudiment que no es correspon amb el procediment internacional. A més de soscavar la feina de la Fiscalia.
A les files de Podem i els comuns es parla de la “subcontractació” de la política als tribunals, i Pablo Iglesias defensa una taula de diàleg per a Catalunya per assolir una proposta que sigui sotmesa a votació. Són els únics que no han sucumbit a l’estratègia de Vox sobre Catalunya en la batalla estatal. Pablo Casado va arrencar a l’octubre moderant el discurs cap a Catalunya, però en la recta final de campanya s’ha vist obligat a reajustar el discurs després de comprovar que era Vox qui capitalitzava a la dreta la reacció a la sentència de l’1-O. La votació de dijous amb la ultradreta a l’Assemblea de Madrid va acabar ahir amb
Casado defensa les autonomies i Rivera no veu delicte a ser independentista
Casado carregant contra el partit d’Abascal i defensant l’Estat autonòmic que la ultradreta vol liquidar. Casado va demanar d’aglutinar al PP el vot “patriòtic i responsable” de la dreta davant Ciutadans i Vox. De fet, va demanar el vot via SMS a dos milions d’electors “per sumar una nova majoria de canvi a Espanya, davant la crisi econòmica i el desafiament separatista”.
El mateix gir va fer ahir Rivera, que va acabar desautoritzant els seus a l’Assemblea de Madrid per haver instat a la il·legalització dels independentistes amb Vox. El líder de Ciutadans va defensar que “a Espanya no es jutgen idees” i que “es pot ser independentista”, sempre que no es cometin “delictes” com a sedició i malversació” que resumeixen les condemnes de l’1-O.
Rivera ha fet del tema català l’eix de les seves campanyes al Congrés, però fins ahir no va passar per Barcelona. Les enquestes no l’acompanyen, però s’aferra a la carta de ser decisiu per a una aliança insòlita en qualsevol cas. “A partir de l’11 de novembre em dedicaré, amb els escons que em donin els espanyols, siguin els que siguin, més o menys, a desbloquejar el país i calmar una mica les aigües”. Ara l’objectiu de Sánchez és tenir govern al desembre i pressupostos el primer trimestre de l’any.
Les tensions a PSOE, PP i Ciutadans contrasten amb l’aire que el mateix Sánchez ha concedit a la campanya de JxCat prometent l’extradició de Carles Puigdemont i la polèmica posterior amb els fiscals. Quim Torra ha deixat de trucar a Sánchez per telèfon, però Puigdemont ha reactivat en dos dies l’electorat postconvergent que tenia problemes de connexió amb Laura Borràs. També ho fan decisions com la de la Junta Electoral Central, que reclama a Torra que no faci servir els termes presos polítics i exiliats al seu perfil oficial de Twitter.
El repunt de JxCat torna a afectar ERC en les seves expectatives de vot. La victòria del 28-A no està assegurada, i els republicans han optat per exhibir la figura d’Oriol Junqueras en les últimes hores de la campanya. Primer amb una maniobra judicial i després a través d’un vídeo a les xarxes socials en el qual es mostra orgullós de ser a la presó per “haver posat les urnes”. La campanya se li ha fet llarga una vegada més a ERC, mentre la CUP, el tercer en discòrdia en l’independentisme, aprofita la maror també la jornada de reflexió.
La campanya s’acaba, el conflicte català continua.