Por de quedar-te a Mèxic
Milers de centreamericans són extorsionats mentre esperen anar als EUA
Jonathan (no és el seu nom real), jove pare de família de Nicaragua, se n’ha anat a “la ruta”, darrere de l’hipermercat Sam’s Club als afores de Monterrey, per repartir aliments als qui viatgen amagats al tren que va a la frontera. Ell ja va fer el viatge. Va aconseguir travessar i realitzar la seva prova de “por creïble” davant els agents de la patrulla fronterera dels Estats Units a Texas, el primer pas del llarg procés que se segueix per sol·licitar asil als Estats Units.
En el cas de Jonathan, es tracta de la “por creïble” del desagradable règim de Daniel Ortega. En el cas de la majoria dels refugiats que creuen per aquesta zona –hondurenys i salvadorencs– és la por encara més creïble a les sàdiques colles de la mara Salvatrucha, que sembren el terror al Salvador, Tegucigalpa i San Pedro Sula.
Abans de la posada en marxa de la nova política de Donald Trump coneguda com a “Remain in Mexico” –traducció oficial: Queda’t a Mèxic–, Jonathan s’hauria quedat als Estats Units mentre es tramitava la seva sol·licitud. Probablement hauria estat detingut durant uns dies i després l’haurien posat en llibertat potser amb un monitor elèctric enganxat al turmell fins que un jutge valorés la seva sol·licitud. Però Jonathan, la seva dona i dos fills petits, van ser tornats a Mèxic, concretament a la franja fronterera de l’estat de Tamaulipas, un territori sense llei que poc ha d’envejar les ciutats centreamericanes referent a la violència atroç.
Abandonada per la policia dels Estats Units en un descampat a l’altre costat del post fronterer, la família va veure acostar-se un autobús que suposadament els portaria a un lloc segur. Però el conductor es va dirigir directament a la casa segura d’un dels grups de delinqüents que es dediquen a extorsionar els migrants.
Van segrestar la família i van amenaçar d’assassinar-los si des de Nicaragua no els pagaven 3.000 dòlars. Una setmana després van ser posats en llibertat. “El crim organitzat a Tamaulipas està confabulat amb empreses de transport i policies; porten els migrants a cases segures on els mantenen segrestats; de vegades els torturen”, explica el pare Luis Eduardo Zabala, director de Casa Monarca, un alberg per a migrants en un barri perifèric de Monterrey on Jonathan ja treballa de voluntari .
Els refugiats que surten vius del segrest a la frontera de Tamaulipas passen una nova por summament creïble: un segon segrest. “Hem atès migrants que han estat segrestats després de la primera entrevista i després quan tornen per a una segona entrevista als Estats Units els tornen a segrestar”, diu Felipe Reyes, psicòleg que treballa per a Metges sense Fronteres a Nuevo Laredo. “Tenen molta por; no dormen ”.
Segons les últimes dades publicades per les autoritats mexicanes, 51.000 sol·licitants d’asil han estat tornats a Mèxic, un país que no té capacitat ni per garantir la seguretat dels seus propis ciutadans, almenys dels mexicans més pobres. Més de 20.000 refugiats esperen a l’estat de Tamaulipas.
A Nou Laredo, Reynosa i Matamoros, els albergs estan col·lapsats i els refugiats dormen als carrers en espera de la pròxima cita en el llarg tràmit de les seves sol·licituds. Segons la Unió Americana de Llibertats civils (ACLU) als Estats Units, 2.000 refugiats viuen sota carpes a la intempèrie al costat del pont de Brownsville.
Cada vegada més la policia mexicana opta per traslladar els
migrants des de la frontera a Monterrey, 200 quilòmetres més al sud, on la delinqüència és menor. Casa Monarca està a punt d’obrir un nou alberg amb capacitat per a mes de 100 refugiats, construït en col·laboració amb l’Acnur.
El segrest de migrants ja és notícia quotidiana al nord de Mèxic. Segons Metges sense Fronteres, el 60% dels migrants que demanen ajuda psicològica han estat segrestats. Sols al setembre a Nuevo Laredo, 65 persones van denunciar segrestos. “Són fàcils d’identificar per als segrestadors; caminen perduts i porten motxilles plenes”, diu Reyes. Fins i tot directors dels 200 albergs a Mèxic corren riscos. Aaron Mendes, sacerdot i director d’un alberg a Nuevo Laredo va ser segrestat al juliol a l’intentar prevenir el segrest d’un grup de refugiats cubans. Continua desaparegut.
Els refugiats tornats a Mèxic s’enfronten a una espera de mesos, fins a anys, abans que un jutge dels Estats Units valori la seva sol·licitud. En la majoria de casos la decisió serà que no tenen dret a l’asil. Per demostrar que corren riscos si tornen als seus països, “els jutges als EUA ja gairebé els demanen una selfie amb una pistola al cap”, ironitza Raquel Reyes, que treballa a Casa Monarca.
Això sí, Jonathan tindrà mes possibilitats perquè els EUA concedeixen més asils als que fugen de Veneçuela o Nicaragua, comparat amb El Salvador o Hondures. En un toc digne d’una novel·la de Franz Kafka, el nom oficial del programa Queda’t a Mèxic és el Protocol de Protecció de Migrants.
Molts acusen el govern d’Andrés Manuel López Obrador de ser còmplice de la situació. Però el cert és que el govern mexicà és víctima d’un president a Washington disposat a qualsevol cosa per frenar el flux de refugiats de l’Amèrica Central. Segons el llibre “Border Wars” de dos periodistes de The New York Times Michael Shear i Julie Hirschfeld, l’Administració de Trump va presentar un ultimàtum al govern mexicà. O es feien càrrec dels refugiats o patirien aranzels que destruirien la seva economia i mesures contra els mexicans als EUA. Amb Trump tot és possible. “El nostre president està disposat a fer coses veritablement boges”, va amenaçar el secretari d’Estat Mike Pompeo en una reunió amb Marcelo Ebrard, el canceller mexicà. “Si no col·laboren, Trump es posarà apoplèctic i les coses aniran molt malament per a vostès” va advertir. Al final, sempre segons Border Wars, Ebrard va accedir encara que va demanar a canvi 10.000 milions de dòlars dels EUA per a un pla de desenvolupament per a l’Amèrica Central. Gairebé un any després, Trump no ha complert.