Moscou és molt lluny de Berlín
La societat soviètica va rebre amb simpatia, però des de la distància, els esdeveniments de la capital alemanya
Quan les notícies del que va passar en la nit del 9 de novembre del 1989 a Berlín van arribar a Moscou, els partidaris de l’obertura democràtica a la Unió Soviètica van fer un petit salt d’alegria. La multitud estava trencant a cops de martell el mur que el 1961 havia aixecat l’Alemanya comunista. Els esdeveniments en l’avui capital d’Alemanya, contra els quals l’URSS de Mikhaïl Gorbatxov havia renunciat a fer servir la força, quedaven massa lluny de Moscou, sobretot perquè en el moviment democràtic pesaven més els fracassos del passat que la llum al final del túnel. L’URSS es va desintegrar inesperadament dos anys després però el 1989 això semblava encara massa temps.
Aleksandr Txerkàsov tenia 23 anys. Iniciava el seu activisme a favor dels drets humans. “A Rússia havíem tingut una excel·lent primavera, al ser elegit per primer cop un opositor democràtic al Congrés dels Diputats del Poble. Era una primera esperança de democràcia que no es va complir”, diu qui avui presideix la direcció de Memorial, l’oenagé de drets humans que va fundar el dissident Andrei Sàkharov. Explica Txerkàsov que, malgrat que la caiguda del mur de Berlín “és un símbol indiscutible”, tant el context rus com l’internacional no portaven a l’optimisme.
“Mesos abans de la caiguda del Mur hi va haver la matança de Tiananmen, a la Xina. I uns dies abans, el 30 d’octubre, es va dispersar una manifestació a Moscou, amb 130 detinguts. Crèiem que l’aixecament democràtic seria esclafat, perquè així havia succeït abans: a Hongria el 1956, a Txecoslovàquia el 1968 o a Polònia el 1981”, enumera. La caiguda del mur es veu avui des de Rússia amb cert distanciament. “Continua sent el símbol més clar de la superació pacífica del totalitarisme, però llavors i ara la societat està més involucrada en el que succeeix dins del nostre país”, apunta des del partit liberal Iàbloko el seu vicepresident, Aleksandr Gnezdílov.
“La major part de la societat soviètica va rebre la notícia amb entusiasme. Però pocs van pensar que això seria vist a Occident com un signe de la debilitat de l’URSS, que estava preparada per admetre la derrota en la guerra freda”, diu Natalia Ieriómina (Eremina), professora de la facultat de Relacions Exteriors de la Universitat Estatal de Sant Petersburg i experta del Consell Rus de Relacions Internacionals.
Segons Ieriómina, l’URSS estava el 1989 disposada a “construir noves relacions de confiança amb socis estrangers”. En aquella època, “era important demostrar que l’URSS no volia construir barreres, sinó que estava llesta per mostrar bona voluntat i donar un cop de mà per destruir el Mur”. Gnezdílov coincideix en el diagnòstic del poder soviètic. “El mur va caure perquè, al contrari del succeït el 1956 i el 1968 l’URSS no estava preparada per utilitzar la força”, diu.
En una entrevista a l’agència Interfax, Gorbatxov, que avui té 88 anys, assegura que l’URSS va actuar correctament. “No només no vam intentar fer servir la força de les tropes soviètiques instal·lades a la República Democràtica Alemanya, sinó que vam fer tot el possible perquè el procés es desenvolupés de forma pacífica”. El distanciament amb l’aniversari també és oficial. El president rus, Vladímir Putin, no participarà en les celebracions oficials que s’organitzen a la capital d’Alemanya.
“L’onada de liberalització i democratització que es va obrir en els vuitanta s’ha acabat. Això és una cosa evident amb Putin, Trump, els règims dels comunistes a la Xina, dels aiatol·làs a l’Iran, Erdogan a Turquia, Orbán a Hongria...”, assegura Gnezdílov.
Vladímir Putin, que fa temps va caracteritzar el final de l’URSS com “la catàstrofe geopolítica més gran del segle XX”, va assegurar en la cimera del G-20 d’Osaka (Japó) al juny que el modern liberalisme ha quedat “obsolet”. Quan va caure el Mur, Putin tenia 37 anys i era un oficial del KGB destinat a la ciutat alemanya de Dresden.
També, algunes de les amenaces que semblaven superades amb la caiguda del Mur han tornat. En una entrevista a la BBC, Gorbatxov ha advertit del “perill colossal” que suposen les armes nuclears. Cal recordar que aquest any Washington i Moscou han posat fi al tractat de reducció d’armes nuclears INF (Intermediate-Range Nuclear Forces), que Gorbatxov i el llavors president dels EUA Ronald Reagan van firmar el 1987.
Que la caiguda del Mur no desperti avui entusiasme a Rússia es deu també, contra el que es pugui pensar, que a Moscou no es creu que hi hagi relació directa amb la fi de l’URSS. “La desintegració de l’URSS ni tan sols era una mica previsible a la tardor del 1991, quan el fundador del nostre partit, Grigori Iavlinski, preparava com a vice-primer ministre de l’URSS un esborrany d’un nou tractat”. Per la seva part, Ieriómina explica que “tenint en compte el que va dir Gorbatxov, la caiguda del mur demostrava que la perestroika anava pel camí correcte. Entenem la relació entre els dos esdeveniments, però és poc probable que la caiguda del mur fos un factor decisiu de la desintegració de l’URSS. Més aviat és una característica d’un context concret”, explica Ieriómina.
El mateix Gorbatxov ha dit al diari Izvéstia que “ni nosaltres ni els occidentals no esperaven que el ritme de la història fos tan ràpid”. Per als qui sí que perseguien el final del comunisme, com Txerkàsov, la caiguda del Mur va servir d’inspiració. Però res més. “Després de la tardor va arribar l’hivern, i llavors a Moscou hi va haver manifestacions amb milers de persones. A la primavera del 1990 l’oposició democràtica va aconseguir la majoria al Parlament de la Federació Russa i després al Consell de Moscou. El que va passar a Berlín sí que ens va donar esperances, però nosaltres vam seguir el nostre camí”.
Rússia no creu en una causa directa entre el final del mur berlinès i la desintegració de l’URSS dos anys després