El ‘ciclista solar’ que creua Europa
“Un bon viatger no té plans fixos ni la intenció d’arribar”. Aquesta frase, que s’atribueix al filòsof xinès Lao Tse, sembla que es va escriure pensant en Benoit Vanden Haute. Fa set mesos que aquest belga de 36 anys travessa Europa en una bicicleta (fet que denota que el seu viatge està al camí i que la destinació, si en té, pot esperar), i el seu trajecte no té data de caducitat: defensa que pedalarà mentre gaudeixi de l’experiència i continuï brillant el sol (això últim ho diu aquest periodista).
I és que una de les principals característiques del viatge que va iniciar en Benoit fa set mesos des de De Haan-Wenduine (Bèlgica), el lloc on resideix, rau en el mitjà de transport triat: una bicicleta que arrossega dos panells solars. L’energia que genera la tecnologia que porta a sobre li permet pedalar com si no portés càrrega: el motor és el que s’encarrega de moure els gairebé 100 quilos que l’acompanyen en la seva particular travessia.
De moment el seu pedaleig constant ja li ha permès trepitjar 18 països. Va començar a la seva terra, Bèlgica, i d’allà va posar rumb al nord, passant per Holanda, Alemanya, Dinamarca, Suècia i Noruega. A Tromso, al nord del país del salmó, va virar per posar rumb al sud. A partir d’allà vindria Finlàndia, una petita desviació per visitar Sant Petersburg (Rússia) durant un dia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, la República Txeca, Àustria, Eslovènia,
Itàlia, França i, set mesos després de fer la primera pedalada, Espanya.
Durant aquests més de 200 dies de trajecte només ha recollit bones experiències. “Estic molt content de com està resultant el viatge”, explica a La Vanguardia. Assegura que moltes persones amb qui s’ha creuat l’han volgut ajudar. Fins i tot a Finlàndia, on gairebé va tenir un accident després que se li trenqués una roda posterior, un jove el va portar amb el seu cotxe fins a una botiga per comprar-ne una de nova: “Vaig arreglar la bici a casa seva i em va convidar a una cervesa”, rememora.
El seu mitjà de locomoció no passa desapercebut: “A Polònia entrava a qualsevol supermercat i quan sortia hi havia gent davant de la bicicleta. Em feien preguntes i em convidaven a muntar la tenda de campanya [lloc on dorm habitualment] al seu jardí. Em donaven sopar o dinar l’endemà”. Fins i tot hi ha persones que li han volgut donar diners per comprar menjar, un oferiment que ha rebutjat educadament.
En Benoit es finança el viatge gràcies al que li rendeix el lloguer del seu apartament de De Haan-Wenduine. “Fer quilòmetres no em costa gens de diners”, assegura somrient mentre afegeix que no té la necessitat d’omplir el dipòsit “amb carburant”. La seva única despesa mensual, a més del menjar (per beure recull aigua de pluja i se serveix de les fonts), es redueix a la quota del telèfon mòbil, amb què es manté en contacte amb els seus i actualitza el seu blog, Sunbiker, en què relata algunes de les seves experiències.
Quan el temps és molt advers, busca allotjament a través del servei que ofereix CouchSurfing (plataforma amb què un es pot allotjar a qualsevol part del món de manera gratuïta: la finalitat és l’intercanvi cultural). Explica que ell, a casa seva, ha acollit mitjançant aquest servei persones d’arreu del món.
Assegura que no ha tingut por en cap moment de la travessia –“Soc una persona tranquil·la, no m’estresso”– i que no fuig de res: “Només volia viatjar més”.
Fins ara en Benoit no sabia què era viatjar en època de vacances. Durant la major part de la seva vida ha treballat al sector turístic. Per això, li resultava una mena d’entelèquia poder fer un viatge a l’època que la majoria dels mortals ho solen fer.
La seva aventura tampoc no amaga cap reivindicació. Viatja pel plaer de viatjar. I s’atura als llocs que més l’atreuen per fer kitesurf, bussejar o anar en caiac.
Pedala entre cinc i sis hores al dia, per recórrer uns 90 quilòmetres cada jornada: “En dies ennuvolats recorro menys distància”. L’estat del paviment li condiciona la velocitat: “Si està en bones condicions puc circular a 30 km/h. Si no, vaig a 10 o 15 km/h”.
Els seus pares es van quedar en estat de xoc quan els va explicar el seu pla. Va ser l’estiu del 2018, just quan el va començar a idear. Els seus amics no es van sorprendre tant: “Em coneixen, van pensar que ho faria”. Alguns d’ells s’han desplaçat per visitar-lo en algun punt del camí. També els seus pares: cinc mesos després que iniciés la ruta es van trobar a Caldonazzo (Itàlia), i recentment ho han fet a Palamós (Baix Empordà).
En Benoit no pensa en quan acabarà la travessia: “Mentre gaudeixi de l’experiència, i el lloguer del meu apartament m’ho permeti, continuaré viatjant”. Ara posarà rumb al sud d’Espanya. Després li agradaria desfer els seus passos a la Península per resseguir la costa atlàntica francesa i saltar al Regne Unit, Escòcia i posteriorment a les dues Irlandes. Des d’allà es planteja anar-se’n a Amèrica. I, per què no, arribar a trepitjar Austràlia. Però encara queda molt, per a això. “No hi vull pensar, vull tenir la ment neta. Només penso en els pròxims dos o tres dies”, conclou.
No ha tingut por en cap moment de la travessia: “Soc una persona tranquil·la, no m’estresso”, assegura