La Z s’as­sem­bla a la X

La ge­ne­ra­ció dels nas­cuts en­tre el 1995 i el 2010 tin­drà hà­bits a la fei­na sem­blants als dels ma­durs d’avui

La Vanguardia (Català) - - ECONOMIA - PIERGIORGI­O M. SANDRI

Als jo­ves nas­cuts en­tre el 1995 i el 2010 se’ls de­no­mi­na la ge­ne­ra­ció Z. No han cone­gut mai un món sen­se in­ter­net i sen­se mò­bil. Van pa­tir al seu en­torn pro­per els es­tralls de la Gran Re­ces­sió i des dels atemp­tats de l’11-S cap en­da­vant es­tan acos­tu­mats a viu­re amb l’ame­na­ça del ter­ro­ris­me glo­bal.

Aques­tes tres cir­cums­tàn­ci­es els mar­quen a l’ho­ra d’iden­ti­fi­car qui­nes po­den ser les se­ves ha­bi­li­tats quan s’in­cor­po­rin –i al­guns ja han co­men­çat a fer-ho– al món la­bo­ral. I un es­tu­di dut a ter­me per la con­sul­to­ra Gart­ner pre­sen­tat aques­ta set­ma­na a Bar­ce­lo­na do­na un re­sul­tat sor­pre­nent.

Aquest col·lec­tiu té mol­tes més sem­blan­ces amb la ge­ne­ra­ció X, la dels nas­cuts als anys se­tan­ta, que amb la que els pre­ce­deix, la dels ano­me­nats mi­llen­ni­als (jo­ves nas­cuts en­tre el 1980 i el 1994, amb els quals so­vint se’ls sol con­fon­dre).

Daniel Sánc­hez Rei­na, au­tor de l’es­tu­di, creu que el fac­tor que in­ci­deix més en la ge­ne­ra­ció Z és la in­se­gu­re­tat que van ex­pe­ri­men­tar de pe­tits. Els cen­ten­ni­als (un al­tre dels seus noms) “són la ge­ne­ra­ció més pes­si­mis­ta en dè­ca­des”, re­su­meix.

En efec­te, da­vant l’ide­a­lis­me dels mi­llen­ni­als, ells op­ten per més prag­ma­tis­me, a l’es­til dels que te­nen avui en­tre qua­ran­ta i cin­quan­ta i es­caig. La cri­si mar­ca una di­fe­rèn­cia cla­ra amb la ge­ne­ra­ció an­te­ri­or. Bus­quen, com ho van fer els de la ge­ne­ra­ció X al seu mo­ment, l’es­ta­bi­li­tat fi­nan­ce­ra.

Apren­dre a ges­ti­o­nar-los se­rà clau per a les em­pre­ses, per­què se­ran els que, amb les se­ves ha­bi­li­tats di­gi­tals (mi­ren el do­ble de ví­de­os al te­lè­fon que qual­se­vol al­tra ge­ne­ra­ció), ac­ce­le­ra­ran la tran­si­ció tec­no­lò­gi­ca de les com­pa­nyi­es. “Els mi­llen­ni­als do­nen per des­comp­tat que me­rei­xen el que en­ca­ra no me­rei­xen. Els cen­ten­ni­als no do­nen res per des­comp­tat, es­tan dis­po­sats a tre­ba­llar molt si els re­com­pen­ses”, re­co­nei­xia a tall de re­sum un con­se­ller de­le­gat d’una tec­no­lò­gi­ca a l’es­tu­di de Gart­ner.

La se­va re­la­ció amb l’em­pre­sa és am­bi­va­lent. “So­len pre­gun­tar al cap: què puc apren­dre de tu?”, diu Ro­ber­to Rodríguez, de BBVA Next. Se­gons el seu pa­rer, “es­tan ob­ses­si­o­nats a te­nir un pla de car­re­ra. Per ells és una co­sa es­tra­tè­gi­ca, no tàc­ti­ca. No as­su­mei­xen que as­cen­di­ran de ma­ne­ra au­to­mà­ti­ca. Es­tan dis­po­sats a tre­ba­llar molt, però vo­len sa­ber què els re­por­ta­rà ai­xò”.

Mi­guel Án­gel Ro­jas, del de­par­ta­ment IT de Na­turgy, en subrat­lla més di­fe­rèn­ci­es. “Els mi­llen­ni­als pen­sen més en el pre­sent. Res­pec­ten les je­rar­qui­es de l’em­pre­sa per­què vo­len pu­jar aques­tes po­si­ci­ons. El Z en can­vi és cons­truc­tiu i li in­teres­sa la pers­pec­ti­va. Si el mi­llen­ni­al fra­cas­sa, es pas­sa a una al­tra co­sa per­què és con­fi­at. El Z ten­deix més a apren­dre i pot­ser ho tor­na­rà a in­ten­tar, però de ma­ne­ra di­fe­rent”.

Per aques­tes ra­ons, els cen­ten­ni­als tam­poc no ve­uen amb bons ulls sal­tar d’una fei­na a l’al­tra si no acon­se­guei­xen les se­ves as­pi­ra­ci­ons, per­què te­men que­dar-se sen­se fei­na. Per ai­xò, es­tan dis­po­sats a que­dar-se en la ma­tei­xa em­pre­sa, si pot ser amb un rol di­fe­rent, una mi­ca com la ge­ne­ra­ció X, l’úl­ti­ma que so­mi­a­va amb una fei­na per a to­ta la vi­da. Una ve­ga­da més, és la in­se­gu­re­tat la que ma­na: “En lloc d’es­pe­ci­a­lit­zar-se en un camp i pre­su­mir de sa­ber-ho tot en una àrea, pre­fe­rei­xen ser ver­sà­tils, per es­tar pre­pa­rats per en­fron­tar-se a una so­ci­e­tat lí­qui­da i can­vi­ant”, se­gons l’es­tu­di.

La se­va re­la­ció amb la pri­va­ci­tat tam­poc és com la dels mi­llen­ni­als. Ja no bus­quen tants m’agra­da i fan un ús més cau­te­lós de les xar­xes so­ci­als. Com que el mò­bil és el seu mit­jà na­tu­ral per co­mu­ni­car-se, es mos­tren menys so­ci­a­bles a l’ofi­ci­na. No els im­por­ta tre­ba­llar amb els seus apa­rells des de la so­li­tud de ca­sa. “No els in­teres­sa tant la con­ci­li­a­ció en­tre la fei­na i el per­so­nal, si­nó que ho bar­re­gen amb na­tu­ra­li­tat”, ex­pli­ca Rodríguez.

Els Z són la ge­ne­ra­ció de Gre­ta Thun­berg. La se­va po­ca so­ci­a­bi­li­tat es­tà com­pen­sa­da per una vo­ca­ció per llui­tar per cau­ses més glo­bals. Com re­co­neix un exe­cu­tiu, “ells vo­len sal­var el món. Els mi­llen­ni­als en pri­mer lloc vo­len sal­var-se ells ma­tei­xos”.

Un es­tu­di de la con­sul­to­ra Gart­ner as­se­gu­ra que els més jo­ves so­mi­en amb el sa­la­ri fix

SHIRONOSOV / GETTY IMAGES/ISTOCKPHOT­O

Un jo­ve de la ge­ne­ra­ció Z: una bar­re­ja de tec­no­lo­gia (au­ri­cu­lars) i tra­di­ció (lli­bre­ta de pa­per)

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.