Sánchez reté els seus pesos pesants i cedeix a Iglesias l’àrea social
Si hi ha investidura, el PSOE mantindrà en el gabinet Calvo, Calviño o Montero i per UP hi entrarien Iglesias, Montero o Díaz
Queda més d’un mes, si Pedro Sánchez aconsegueix la investidura exprés que pretén, perquè es pugui formar el primer govern de coalició des de la recuperació de la democràcia a Espanya. Ara bé, les dues parts tenen en tantes ganes que tot ja són travesses de ministrables al PSOE i a Unides Podem.
Sánchez i Iglesias van acordar dimarts, després d’haver signat el seu acord de coalició, no donar pistes sobre l’estructura del futur govern ni dels seus titulars, més enllà que respondran al criteri de la seva “idoneïtat en l’acompliment de les funcions”. El propòsit declarat és que la incògnita no es resolgui fins després de la investidura, prevista per a mitjans de desembre si res no es torça. Els liles fins i tot han cancel·lat la seva agenda de mitjans d’aquestes setmanes, tancats en un silenci monacal.
No obstant això, a la Moncloa i a Ferraz ja circulen com a “segurs” els noms de membres de l’Executiu actual que repetirien al govern de coalició. En primer lloc, el de la mà dreta de Sánchez des que va arribar a la Moncloa el juliol del 2018, Carmen Calvo (Cabra, Còrdova, 1957).
La retirada del veto imposat pel líder del PSOE, que ja permetria que Iglesias ocupi una vicepresidència, va fer girar totes les mirades cap a l’actual vicepresidenta única. Al nucli dur de Sánchez, però, van neutralitzar immediatament qualsevol especulació: “Calvo continua”. No en va, a més de vicepresidenta en funcions és ministra de la Presidència, d’Igualtat i de Relacions amb les Corts, i porta les regnes de la gestió de l’administració central, ja que presideix la comissió de sotssecretaris i secretaris d’Estat que prepara l’agenda del Consell de Ministres. Calvo és una persona de la màxima confiança de Sánchez des que el líder del PSOE la va reclutar per a la seva batalla de les primàries contra Susana Díaz la primavera del 2017.
La vicepresidència d’Iglesias tampoc no farà que Sánchez incompleixi el seu compromís electoral que Nadia Calviño (A Coruña, 1968) sigui la pròxima vicepresidenta econòmica. Alta funcionària de les institucions europees fins que el líder del PSOE la va fitxar com a ministra d’Economia, la figura de Calviño serà fonamental, segons subratllen els socialistes, com a garantia d’ortodòxia econòmica del govern de coalició davant Brussel·les. Per tant, la previsió és que la cúspide del govern tingui tres potes: la vicepresidència política de Calvo, la social d’Iglesias i l’econòmica de Calviño.
Tampoc no hi ha cap dubte dins el PSOE sobre la continuïtat de José Luis Ábalos (Torrent, València, 1959) al govern. I una altra ministra molt valorada per Sánchez és l’actual responsable d’Hisenda, María Jesús Montero (Sevilla, 1966). És una altra de les figures de les quals donen per assegurada la continuïtat: “Sense cap dubte”. El seu valor per a la coalició és doble, atès que Montero sempre va veure de bon ull la coalició i les seves relacions amb els diputats d’Unides Podem són excel·lents des de la negociació de l’acord pressupostari del 2018. A la formació lila es considera Montero una de les defensores més fermes del gir social de la política econòmica del PSOE i a ningú no se li escapa –d’acord amb l’experiència de Luis de Guindos i Cristóbal Montoro– que el bastó de comandament de la política econòmica descansa tant o més a Hisenda que en una vicepresidència econòmica, que, en definitiva, funciona sobretot com a advocada de les polítiques del país davant Brussel·les.
La mateixa certesa hi ha, segons fonts socialistes, respecte a Teresa Ribera (Madrid, 1969), ministra de Transició Ecològica, malgrat que, per programa electoral, és una de les carteres cobejades des del juliol per Unides Podem. Al PSOE recorden que va ser el mateix Sánchez qui durant la campanya va prometre que Luis Planas (València, 1952) continuarà sent ministre. Actualment és el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i també va assumir Política Territorial quan Meritxell Batet, al maig, va ocupar la presidència del Congrés.
Pel que fa a la part del pastís que recaurà en Unides Podem, un cop assegurada la vicepresidència segona de Pablo Iglesias (Madrid, 1978), amb la probable etiqueta de “drets socials” o “polítiques socials”, els liles s’han obsessionat amb
La cúspide de la nova estructura de govern té tres potes: política, social i econòmica
Calvo, Ábalos, Calviño, Montero o Ribera tenen garantida la continuïtat: “Sens dubte”
La ministra d’Hisenda és un doble valor per a la coalició per la seva sintonia amb UP
Irene Montero, Yolanda Díaz, Pablo Echenique o Joan Mena se situen entre els ministrables
el criteri d’“idoneïtat” en les seves càbales de carteres i noms. Es dona per segura per a Unides Podem la cartera d’Igualtat –que tants maldecaps va causar durant la negociació del juliol, ja que Carmen Calvo es va resistir fins a última hora, quan ja només un miracle podia salvar l’acord, a cedir les competències en matèria de feminisme–, una responsabilitat que podria recaure en la número dos de la formació, Irene Montero (Madrid, 1988). També està avançada la possibilitat que una segona cartera sigui el ministeri de Treball, atès que la petició d’Iglesias, ja al mateix ple del juliol, mirant de salvar l’acord, van ser les competències en polítiques actives d’ocupació –per consell de l’expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero–. Tota la negociació del juliol i la campanya electoral d’Unides Podem va girar entorn de les polítiques socials i, en concret, un desenvolupament garantista dels drets socials que la Constitució recull. Treballar en el seu desenvolupament és una de les fixacions dels liles, i per això les competències d’Ocupació són a dalt de tot de la seva llista de prioritats. Si finalment el Ministeri de Treball cau en mans d’Unides Podem el millor perfil és el de Yolanda Díaz (A Coruña, 1971), militant d’Esquerra Unida i una de les diputades que es va destacar durant les negociacions com a especialista en dret laboral i prestacions socials. Díaz és de la màxima confiança d’Iglesias, malgrat no militar a Podem, va tenir un pes determinant en l’acord pressupostari de l’any passat i té experiència governant en coalició amb els socialistes, ja que com a cap de llista d’Esquerra Unida va ser primera tinenta d’alcalde de Ferrol durant l’alcaldia del socialista Vicente Luis Irisarri Castro, entre els anys 2007 i 2011.
Descartada la possibilitat d’un Ministeri d’Habitatge després que l’oferta d’aquesta cartera al juliol va ofendre Unides Podem perquè no tenia competències reals per actuar contra la bombolla dels lloguers i els desnonaments, el PSOE ja va oferir a l’estiu el Ministeri de Ciència i Universitats, que podria ser esqueixat en dos a fi de preservar la figura de Pedro Duque, que el president en funcions considera especialment eficient a fi de projectar la imatge del país en investigació científica i tecnològica. Al capdavant d’aquesta cartera, si l’exerceix Unides Podem, es podrien situar perfils de tall investigador, com ara Pablo Echenique (Rosario, Argentina, 1978), excientífic del CSIC, o d’un perfil més vinculat a la gestió educativa, com ara el del diputat d’En Comú Joan Mena (Sabadell, 1976), per bé que la decisió sobre aquest perfil continua molt oberta. En tot cas, Unides Podem viu sumit des de dimarts en una completa apagada informativa –amb totes les compareixences i aparicions públiques dels seus membres cancel·lades– i evita confirmar o desmentir cap travessa.
Tant els liles com els socialistes s’esforcen per protegir l’acord reservant la designació final de carteres i titulars fins després de la investidura o, almenys, fins que estigui completada la configuració del programa de govern.