Montoro: “Prometre que tots els impostos s’abaixaran no és creïble”
L’índex va caure més després del pacte PSOE-Cs, però es va recuperar abans
En contrast amb la reducció d’impostos promesa per Pablo Casado, Cristóbal Montoro, que va ser ministre d’Hisenda del Partit Popular, declara a La Vanguardia que no és creïble dir que s’abaixaran tots els impostos. I nega, en vista dels indicadors, que hi hagi una altra crisi a la cantonada.
De l’acord entre Pedro Sánchez i Albert Rivera del febrer del 2016 se’n va dir el pacte de l’abraçada. No va reeixir per falta de suports i Mariano Rajoy va acabar convocant noves eleccions i va ser investit president. La nova abraçada de Sánchez –aquesta vegada amb Pablo Iglesias– no se sap com acabarà. De moment, la borsa ha reaccionat als dos acords de manera dispar, cosa que, més que un indicador sobre l’èxit o no del pacte amb Podem, és un exemple del baix grau d’influència de la política espanyola en l’índex.
El pacte amb Rivera els inversors el van rebre amb una caiguda a l’Ibex d’un 3,1%, mentre que en el d’Iglesias la baixada va ser d’un 0,87%. La diferència és que durant els dos dies posteriors a l’acord amb Ciutadans la borsa va remuntar fins a tancar amb una pujada acumulada d’un 0,99%, mentre que ara al tercer dia el descens acumulat és d’un 2,29%. En canvi, el juny del 2018, després de guanyar la moció de censura, Sánchez va aconseguir que l’Ibex pugés un 1,76% en la jornada i un 2,33% en l’acumulat dels tres dies posteriors.
Carlos Mendoza, d’Altair Finance, explica que “per a la borsa espanyola importa més qui és el president del Banc Central Europeu o el president dels EUA que no pas qui serà el president del Govern central”. El director de GVC Gaesco Gestión, Jaume Puig, diu que l’Ibex cada vegada és menys sensible a la política espanyola perquè “els últims anys el percentatge de negoci i facturació que les empreses fan des del país ha anat baixant”. Puig afegeix que no és un fenomen exclusiu del mercat borsari espanyol i que es dona en d’altres, com ara l’italià.
Els darrers anys el procés d’internacionalització de les empreses espanyoles ha crescut exponencialment. Les firmes que dominen l’Ibex, com els grans bancs, les energètiques, les companyies de telecomunicacions o les constructores, tenen bona part del negoci fora del país.
Mendoza reflexiona que la composició actual de l’Ibex tampoc no reflecteix de manera fidedigna l’economia espanyola. “Dels 21 grups en què es divideix l’activitat econòmica a Espanya, només 9 tenen representació a l’Ibex 35, i, dels representats, alguns hi estan sobreponderats, com ara el sector financer, el de l’energia o el de la indústria”, diu l’analista d’Altair Finance. En canvi –prossegueix–, “malgrat que el sector del turisme suposa aproximadament un 15% del PIB, tot just té una representació d’un 1% al principal índex espanyol de borsa”.
En l’evolució del mercat de valors també pesa molt en mans de qui estiguin les accions. “Un 46% de la borsa espanyola és propietat d’inversors estrangers, un fet que suposa un al·licient perquè el comportament de la borsa espanyola estigui sotmesa al context borsari internacional”, indica Mendoza. El pes dels fons d’inversió internacional cada vegada és més gran, tant a l’Ibex com a la resta de les grans places europees.
Si s’analitza en detall el que ha passat durant els dos pactes signats per Pedro Sánchez es comprova que la forta caiguda d’un 3,1% el dia de la firma de l’acord es va deure, fonamentalment, a la volatilitat extrema marcada pel preu del petroli: el cru va passar de caure un 2,7% a pujar un 4%. Els dos dies posteriors, l’Ibex va rebotar un 2,5% i un 1,6%.