Jeanine Áñez
Presidenta interina de Bolívia
Vuit partidaris d’Evo Morales han mort a Cochabamba en mans de la policia després que les noves autoritats bolivianes ordenessin reprimir amb més contundència les protestes pacífiques dels indígenes i cocarers.
Divendres, la mort d’almenys nou seguidors d’Evo Morales en batalles campals entre camperols, la policia i l’exèrcit, ha elevat encara més la tensió a Bolívia, una setmana després de la renúncia del president indígena. Els caps policials van negar l’ús d’armes de foc contra els camperols de la zona de producció cocarera de Chapare que es dirigien, divendres, cap a Cochabamba per després anarse’n cap a La Paz. Però tot indica que la dura actuació de les forces de l’ordre a Cochabamba, qualificada com a “desproporcionada” per la Comissió Interamericana de Drets Humans, respon a una decisió governamental de respondre amb contundència al partit de Morales, el Movimient Al Socialisme (MAS).
La violència policial es va produir després de reunions entre els alts caps de l’exèrcit i el nou Govern de la presidenta interina, Jeanine Áñez, mantingudes a fi de “pacificar el país”. Áñez va anunciar el divendres que ha donat llum verda a operacions conjuntes de la policia i l’exèrcit i i va signar un decret que decret que eximeix de responsabilitats penals als militars.
El Govern acusa el MAS de fer ús de la violència per desestabilitzar el procés electoral i ha denunciat la presumpta presència d’infiltrats estrangers armats a les manifestacions. La policia de Cochabamba va fer servir la mateixa línia de defensa ahir quan va suggerir que els morts poden ser baixes de foc amic, ja que tenen ferides per l’esquena. 26 camperols més del sector de la coca van resultar ferits, dos d’ells amb greus lesions al cap i es troben en estat crític. Més enllà del discurs governamental, la realitat és que un segment important encara que minoritari de la població boliviana no reconeix la legitimitat del govern d’Áñez. Entre ells, s’inclouen els anomenats cocarers de Chapare, la base de suport més sòlida de Morales, que va iniciar la seva carrera política fa 30 anys al capdavant del sindicat cocarer. Des del seu asil a Mèxic, Morales va demanar que les forces armades “parin la matança”.
Els cocarers pretenien unirse als indígenes aimara de la ciutat d’El Alto, limítrof a La Paz, que protesten diàriament contra el que consideren un cop d’Estat contra Morales. Divendres es van produir batalles campals als voltants de la plaça Murillo de La Paz, a escassos metres del palau presidencial. Milers d’indígenes d’El Alto havien ocupat els carrers limítrofs a la plaça, on estaven asseguts, molts d’ells mastegant fulles de coca per elevar el seu poder de resistència. “Aquest és un cop d’Estat fet pels Estats Units ”, va dir un indígena que baixava cap a la plaça San Francisco.
El Govern interí –integrat per ministres aliats de l’ultradretà
Luis Fernando Camacho– insisteix que la seva comesa és de “perfil tècnic” per aplanar el camí per a eleccions en un termini de 90 dies. Eva Copa, presidenta del Senat, va anunciar que dimarts que ve se celebrarà la sessió de l’Assemblea Legislativa que prepararà les noves eleccions generals. “Tenim tota la predisposició i voluntat de treballar junts i dur endavant una nova elecció. Demanem a tots els moviments socials o d’altres organitzacions mobilitzades, a deposar posicions, no podem estar vivint dies de dol “, va assenyalar Copa.
Però les primeres mesures han aixecat sospites en el moviment de protesta. En l’àmbit econòmic, el nou ministre de Desenvolupament, Wilfredo Rojo, va dir en declaracions al diari La Razón que “cal analitzar les empreses públiques (...); se les pot llogar, capitalitzar amb diners privats, vendre o tancar”. Així mateix, en l’àmbit exterior, Áñez ja ha expulsat tots els diplomàtics cubans i veneçolans de Bolívia i ha anunciat la sortida de Bolívia de les organitzacions Unasur i Alba, creades pels governs d’esquerra a l’Amèrica Llatina fa una dècada, com una alternativa a l’OEA, amb seu a Washington.
L’OEA és precisament l’organització que va declarar fraudulentes les eleccions presidencials després de la victòria de Morales el 20 d’octubre.
L’augment de l’ús de la força policial respon a la por que els bloquejos camperols en punts estratègics de la xarxa viària desproveeixin La Paz, on ja falta gasolina.
El poder de convocatòria del MAS ja no és el que era fa deu anys, quan Morales tenia el suport del 60 % de l’electorat. Però el bloqueig de les carreteres és una arma potent.
L’Assemblea Legislativa ha d’ultimar dimarts una nova cita electoral
El nou Executiu força la sortida dels diplomàtics de Cuba i Veneçuela