Mariana Thévenin
Activista de Guardioes do Litoral
Aquesta graduada en oceanografia és una dels molts voluntaris que intenten retirar el quitrà que cobreix part de la costa del Brasil (més de 400 platges), davant la desídia i indiferència del president, Jair Bolsonaro.
El famós desastre del Prestige (Galícia, 2002), un dels pitjors sinistres ecològics a les costes de tot Europa en les últimes dècades, queda curt comparat amb el que està passant ara al litoral del Brasil.
Més de 400 platges de 527 localitats en una franja d’uns 3.000 quilòmetres a les regions del nordest i sud-est han estat víctimes, en els últims tres mesos, de les taques d’un petroli (óleo en portuguès, amb aspecte pràcticament idèntic al quitrà gallec) que continua arribant a la costa sense que, de moment, ningú en sàpiga l’origen.
Milers de veïns i voluntaris participen en les tasques de neteja mentre el Govern de Jair Bolsonaro prova de treure importància al tema, molt possiblement per evitar crítiques internacionals com les que van rebre pels incendis de l’Amazònia i per frenar l’impacte al sector turístic.
El testimoni verbal dels veïns i les imatges i dades recollides de manera sistemàtica per diversos grups locals i entitats ecologistes confirmen, no només la gravetat de la contaminació, sinó que la marea negra continua estenent els seus efectes (“O óleo nào acabou”, diu el lema actual de l’organització Guardioes do Litoral) davant la passivitat de les autoritats del país.
“Fa tres mesos que duem a terme feines de neteja i encara no veiem el final; necessitem ajuda”, explica desconsolada Myriam Martínez Sánchez, una jove barcelonina instal·lada, des de fa 10 anys, a l’illa de Boipeba , al litoral de l’estat brasiler de Bahía, i que ara col·labora amb els grups de voluntaris antioli.
Boipeba és “una illa paradisíaca, sense cotxes ni carreteres; amb manglars, piscines naturals plenes d’esculls i corals, una de les zones més preservades del Brasil i del planeta”, explica aquesta psicòloga que va treballar durant set anys en el departament de recursos humans de l’empresa Inditex fins que va decidir “deixar-ho tot” i posar en marxa i gestionar una eco-pousada (hotel ecològic) a Boipeba.
Aquesta idíl·lica tranquil·litat està desapareixent per moments amb l’arribada de taques de petroli que s’acumulen a la sorra, les roques i la fauna sense que els voluntaris puguin evitar-ho, ja que no donen a l’abast.
La població local treballa majoritàriament de la pesca i el marisc però, amb la contaminació a l’aigua i les platges, “pràcticament ja no poden sortir a pescar ni vendre els productes”, afirma la Myriam amb coneixement de causa. El turisme també s’està ressentint d’aquesta situació.
“Crèiem que el Govern accionaria ràpidament el Pla Nacional de Contingència i, juntament amb l’empresa Petrobras, traurien el petroli detectat a alta mar abans que arribés a la costa”, recorda Myriam Martínez.
Però la realitat ha estat molt diferent. Segons els grups que proven de netejar les taques de petroli, el Govern Bolsonaro ha estat tres mesos de braços plegats, sense ni tan sols aclarir l’origen de l’abocament. Les marees i els corrents marins han fet –i continuen fent– la resta.
Mariana Thévenin, graduada en Oceanografia , una de les portaveus del grup de voluntaris Guardioes do Litoral explica a La Vanguardia des de Salvador de Bahia que aquesta mateixa setmana s’han detectat noves taques de petroli en zones més al sud de les co
negudes fins ara, per la qual cosa es tem que la contaminació del litoral sigui molt lluny de poder-se donar per acabada.
A més de l’impacte visual a les platges –que continua sent important–, Thévenin destaca que “els efectes ambientals més greus i de solució difícil són les taques de petroli que s’estan acumulant en els esculls de coral i els manglars, en zones naturals de gran riquesa biològica”.
“La situació continua sent realment incerta, sobretot perquè continuem sense saber realment quin és l’origen del problema, ni com solucionar-lo”, apunta Thévenin via telefònica.
Vist des d’un país com el nostre, que va viure el desastre del Prestige, amb imatges gairebé en directe dels “hilitos de plastilina” (en paraules de Mariano Rajoy el novembre del 2002) que sortien de les restes submergides, sembla inconcebible que ni les autoritats ni els científics no hagin pogut descobrir encara ni el vaixell ni el punt d’abocament de l’óleo que està contaminant el litoral brasiler des de finals d’agost.
En una de les escasses declaracions sobre aquesta situació, el president del Brasil, Jair Bolsonaro, va afirmar el diumenge 3 de novembre en una entrevista amb TV Record que el vessament de petroli –que en aquella data havia contaminat ja més de 300 platges de la regió nord-est del país– és una “acció criminal”.
Sense donar gaires detalls sobre el cas, el polèmic cap de Govern brasiler va admetre que “el petroli que ha arribat fins ara a la costa i ha estat recollit és una petita quantitat del que sembla que es va vessar al mar. El pitjor ha de venir, i tot indica que els corrents porten aquesta contaminació cap a la costa del Brasil.
Segons l’agència Reuters, el mes de setembre la Policia Federal del Brasil va investigar el petrolier Bouboulina, de l’empresa Delta Tankers, que en l’actualitat navega amb bandera grega, com el possible origen de l’abocament a alta mar.
Algunes fonts no contrastades indicaven que aquest vaixell podria haver perdut accidentalment una part de la càrrega de petroli procedent de Veneçuela, a uns 700 quilòmetres de la costa del Brasil.
L’empresa propietària ha negat
L’únic petrolier sobre el qual es tenien sospites nega tenir-hi cap relació
en les últimes setmanes qualsevol relació amb la contaminació al litoral brasiler.
En una nota oficial publicada a Atenes per Delta Tankers, el 4 de novembre, s’especificava que ni aquesta companyia ni els comandaments específics del Bouboulina havien rebut fins ara cap consulta o requeriment d’autoritats o serveis de la policia del Brasil.
Segons aquesta font de l’empresa petroliera, el Bouboulina “va salpar de Veneçuela amb la càrrega completa el 19 de juliol amb
En aquest cas, el pla d’emergència aprovat el 2013 va ser activat amb 41 dies de retard
destinació al port de Malacca, Indonèsia”. “El vaixell va arribar a la seva destinació sense cap problema durant el viatge i va descarregar la totalitat del petroli sense que se’n detectés cap fuga”, indicava la nota oficial que desmentia una de les escasses hipòtesis de les autoritats i la policia del Brasil.
A més de lamentar la ineficàcia en la investigació i l’escassetat de mitjans per contenir la contaminació, grups de voluntaris com Guardioes do Litoral han criticat que el Govern de Bolsonaro continuï provant de minimitzar l’impacte de la contaminació i fins i tot que negui que la pesca procedent de les zones afectades pugui contenir restes de contaminació nocives per a la salut humana.
Tot i això, des del 29 d’octubre està prohibida la pesca de gambeta i llagosta a bona part de les zones contaminades.
Brasil té uns quants protocols d’acció contra la contaminació per petroli de Sud-amèrica. L’elaboració del Pla Nacional de Contingència per a Incidents de Contaminació per Petroli es va iniciar durant el mandat de Lula da Silva i va ser aprovat el 2013, amb Dilma Rousseff com a presidenta.
Davant del primer cas de contaminació greu, després d’haverse aprovat aquesta estratègia, amb l’aparició de les primeres taques de petroli a la regió nord-est a finals del mes d’agost, el Govern de Jair Bolsonaro va trigar 41 dies a decretar-ne l’activació. I no va ser fins al 5 d’octubre que el president del Brasil va firmar un decret ordenant una investigació oficial sobre el cas.
Entre les víctimes de les taques petroli hi podria haver un catxalot, el cadàver del qual es va descobrir dijous a la platja de Porto Seguro, una ciutat turística de l’estat de Bahia.