Steve Kaufmann
Poliglot que parla 20 idiomes
El mètode inventat per aquest ciutadà suec per aprendre idiomes renega del programa aplicat a les escoles, basat en la gramàtica. Afirma que és possible defensar-se en qualsevol idioma si s’acostuma el cervell a escoltar i llegir.
Nascut a Suècia el 1945, Steve Kaufmann va emigrar al Canadà de petit. Als 17 anys només parlava anglès i, ara, amb 74, és capaç de comunicar-se en 20 idiomes. Actualment està aprenent alhora turc, persa i àrab. Ho fa amb el mètode LingQ, que va crear amb el seu fill Mark el 2007, basat fonamentalment en l’escolta i la lectura del màxim contingut possible de manera diària de l’idioma triat. Per a aquest poliglot, dominar una llengua no és cosa de talent. “El més important és la motivació i el temps que s’hi dedica”, subratlla en una entrevista per a La Vanguardia.
Espanya sol aparèixer sempre als últims llocs en coneixement d’idiomes. Per què ens costa tant?
Hi ha diverses raons. En castellà, igual que en japonès, hi ha pocs sons vocàlics. Llavors, al cap d’un espanyol només hi ha aquests sons, no n’hi ha més. Una altra raó és el doblatge de sèries o pel·lícules. A Suècia, com passa en altres països, les pel·lícules s’emeten en versió original i això és molt important per aprendre un idioma nou.
Quins avantatges té per a un nen veure dibuixos animats en versió original?
El cervell es fa més flexible, el nen adquireix sons nous i més maneres de dir les coses. A més, s’acostuma a la incertesa del que va escoltant. Hi haurà moltes paraules que no comprendrà, però el nen tirarà endavant i no es pararà a pensar que acaba de sentir una cosa que no entén.
La genètica hi té algun paper en el domini d’una llengua?
No. La poliglota hongaresa Lomb Kató tenia aquesta fórmula: l’aprenentatge d’un idioma és igual a actitud i temps dividit per tot el negatiu (frustració, por, inhibició...).
Estem acostumats a veure futbolistes de l’est d’Europa que aviat aprenen castellà i el parlen bé; tot i això a britànics i holandesos els costa molt més. Hi ha cap explicació?
Al Canadà tenim molts jugadors d’hoquei gel procedents de Rússia o la República Txeca que en un o dos anys parlen molt bé l’anglès i amb poc accent. Però també professors d’aquests països que fa 20 anys que viuen al Canadà i que continuen tenint un fort accent. Els esportistes normalment volen participar en la seva ciutat i en el seu equip, i aprendre bé l’idioma és una actitud. Els britànics poden pensar que no necessiten aprendre espanyol perquè tothom parla anglès.
Es pot aprendre bé una llengua als 60 anys?
Jo aprenc més de pressa ara que tinc 74 anys que als 15, perquè estic més motivat i tinc més confiança. No he parat d’aprendre nous idiomes i he acostumat el cervell a nous sons. Gràcies a aquest fitness (gimnàstica), l’aprenentatge d’idiomes millora.
Quina és la millor edat per aprendre un idioma nou?
Com més joves, millor; més flexible és el nostre cervell. A partir dels 12 anys es torna més rígid.
És partidari que el nen comenci a aprendre una llengua nova a la guarderia quan amb prou feines parla?
Per descomptat, com més exposició i escolta d’un idioma rebi un nen, encara que sigui a aquesta edat, molt millor. És possible que en alguns nens els creï una mica de confusió al principi, però acaben dominant aquests idiomes.
Aquí a la majoria d’instituts només s’imparteixen tres hores a la setmana d’anglès o d’un idioma estranger. N’hi ha prou?
No gaire. A més, la manera com s’ensenyen idiomes sol ser dolenta perquè comencen amb la gramàtica i això és un error. Si tinc poca o cap experiència amb una llengua no tenen sentit aquestes explicacions gramaticals perquè no podré aplicar-les. L’aprenentatge passa per acostumar l’oïda, una vegada superat això sí que té sentit, per exemple, estudiar una taula de conjugacions. Estaré més receptiu perquè tindré un punt de referència.
La manera com s’ensenyen idiomes a l’escola és dolenta?
La fórmula amb què el docent insisteix als seus alumnes que contestin una sèrie de preguntes després de cada lliçó és errònia, perquè l’adquisició d’una llengua es fa lentament. Hi ha continguts que triguen a ser assimilats i d’altres s’assimilen més de pressa. No és bo llegir una història i després preguntar als alumnes sobre el significat de totes les paraules que no entenen. És fonamental que l’idioma vagi entrant al cap, encara que hi hagi dubtes de vocabulari, tant és.
Mitjançant l’escolta i la lectura s’aprèn millor que a través d’exàmens o teoria. A la província canadenca de New Brunswick no hi havia prou recursos per contractar professors que impartissin anglès en un poble i es va optar per oferir a alguns alumnes audiollibres amb què podien seguir els continguts que els semblessin més interessants. Després de dos anys, es va veure que aquells alumnes llegien i parlaven millor que els que
“El cervell del nen es fa més flexible quan és petit, adquireix sons nous”
havien seguit un ensenyament tradicional.
Quins consells donaria a algú que vulgui començar a aprendre un idioma nou des de zero?
Que escolti (pel·lícules, sèries, cançons...) i llegeixi molt en aquell idioma. És bo sentir històries una vegada i una altra però des de diferents punts de vista. El cervell vol repetició, però també novetat, sinó es cansa.
Què hauria de fer l’administració per millorar el domini d’un idioma?
El principal és no doblar pel·lícules o sèries i oferir programes en versió original.
Quin sentit té ser poliglota en el món dels traductors tecnològics?
L’experiència d’aprendre un nou idioma et permet connectar amb qui el parla, amb la història del país i els seus habitants, que es tornen menys estereotipats. Cap traductor automàtic no et dona aquest plaer.
“Cal escoltar sempre (pel·lícules, cançons...) l’idioma que s’ha triat i llegir molt”