L’aniversari de la ràbia
Les ‘armilles grogues’ ressorgeixen en una França instal·lada en el malestar
Un any després del seu naixement, ahir les armilles grogues franceses van voler demostrar que són vives i que les raons de la seva lluita es mantenen. Les manifestacions van degenerar en aldarulls a París i en altres ciutats, com Nantes, Montpeller i Lió, però sense el nivell de violència i destrosses a què es va arribar en el període àlgid de la crisi.
Hi va tornar a haver militants que van ocupar rotondes i es va intentar bloquejar la circulació a l’autovia que circumval·la la capital. Els enfrontaments més prolongats i greus van tenir lloc a la plaça d’Itàlia, a París, on es va atacar un banc i uns magatzems. La policia va fer més d’un centenar de detencions.
El temor del Govern és que el malestar acumulat torni a esclatar i sigui més ampli, que hi hagi una convergència de col·lectius i s’hi uneixin els sindicats, cosa que seria la tempesta perfecta. Les últimes setmanes han expressat el seu descontentament sectors molt diversos, des dels policies als bombers, dels mestres al personal sanitari. El pròxim 5 de desembre està convocada una vaga de transport públic que pot servir de catalitzador del front reivindicatiu. El factor més crític per al president Macron els pròxims mesos és la reforma de les pensions, uns canvis que, a la pràctica, significaran menys diners per a molts dels futurs jubilats i més anys de cotització. Es vol posar fi al tracte especial de què gaudeixen moltes professions.
La revolta de les armilles grogues va suposar una crisi molt seriosa d’ordre públic i d’autoritat de l’Estat. El que va començar com una protesta contra l’ecotaxa dels carburants es va estendre a demandes de més justícia social i millora del poder adquisitiu. Macron va fer concessions (unes mesures per valor de 17.000 milions d’euros), però insuficients per capgirar un malestar profund, de fa molts anys, de les classes mitjanes que se senten
El Govern tem l’acumulació del descontentament en múltiples sectors
La pròxima reforma de les pensions és el factor més crític per a Macron
maltractades i de zones rurals desateses.
Les xifres van ser molt significatives: 11.000 detencions, 400 condemnes de presó immediata, 11 morts (la majoria en accidents de trànsit en els bloquejos) i 4.300 ferits (entre els quals 31 mutilats que van perdre un ull, una mà o un altre membre). Per als policies i gendarmes, els desplegaments continus van incrementar l’estrès que pateixen des de fa anys per l’amenaça terrorista i les seves difícils condicions de treball. Més de mig centenar d’agents s’han suïcidat des de començament d’any, una autèntica epidèmia.
Entre les armilles grogues irreductibles que no llancen pedres ni cremen vehicles, però no volen abandonar la lluita, hi ha molta gent madura i amb un discurs polític articulat. Segons en Serge, de 61 anys, excorrector de francès a la premsa, “l’últim any s’ha degradat tot”. “Els serveis públics s’estan enfonsant per permetre a les empreses privades aconseguir el mercat –va declarar en Serge a aquest diari–. Anem cap al model americà, la jungla. Cadascú es veu obligat a vendre la seva força de treball per pocs diners”. “Tots estan descontents, des dels perruquers fins als notaris –va afegir l’interlocutor–. La gent està farta, però entre estar fart i rebel·lar-se hi ha una gran diferència. El problema és que ens han dividit i atomitzat. La gent ha perdut l’hàbit de reaccionar col·lectivament. Cadascú pensa que tirarà endavant per si sol, però és un error”.
A dos-cents metres de la plaça d’Itàlia, en ple fragor dels enfrontaments entre els antiavalots i elements radicals, amb el terrabastall de les granades lacrimògenes,
“LA PRIMERA ‘ARMILLA GROGA’” Un home vestit com Jesucrist irromp en la protesta amb una gran creu
va tenir lloc una escena surrealista. Un home vestit com Jesucrist, amb una túnica sobre una armilla groga i calçant sandàlies sense mitjons, va aparèixer de sobte amb una gran creu de fusta sobre l’esquena i va avançar fins a la barrera policial. “Jesús, Jesús!”, va cridar la multitud, donant-li la benvinguda. L’individu, amb cabellera rossa tenyida, va resultar ser François Chomsky, actor de professió, de 55 anys, un habitual de les protestes.
“Jesús va ser el primer armilla groga –va assegurar Chomsky, amb aspecte seriós, a La Vanguardia–. Se’l va sotmetre al primer judici exprés, un procés sense advocat, amb testimonis falsos”.
–Quin altre missatge pretén transmetre?
–És el símbol de Jesús, que va fer fora els mercaders del temple. Va combatre contra el patiment i, sobretot, contra la misèria. El patiment encara és una cosa digne, però la misèria la genera el nostre sistema, que hem de canviar”.
No lluny d’on va tenir lloc aquest diàleg, sota un pont de la línia 5 del metro, al costat de l’estació d’Austerlitz, els sensesostre d’un precari campament improvisat continuaven dormisquejant a les seves minúscules tendes, completament aliens a la revolta d’aquests indignats que intenten canviar el món, també per a ells.
AGENTS SOTA ESTRÈS
Més de mig centenar de policies s’han suïcidat des de principi d’any