Del judici endavant

LA LLOSA DE LA SENTÈNCIA

“Un gerro trencat”

“La sentència pesarà com una llosa, serà una taca negra indeleble i per a molta de la gent que ho haurà viscut, però també per a generacions futures, la sentència serà una esquerda visible per sempre més. Quan un gerro s’ha trencat, es poden enganxar els trossos i pot tornar a ser un gerro, però sempre més es veurà per on s’ha esquerdat. [...] La sentència del Tribunal Suprem del 2019 retrata un estat impotent, que causa un dany als altres causant-se, alhora, un dany a ell mateix. La història serà severa, i més quan tots sabem que ningú no pot sobreviure a una malaltia crònica d’aquesta gravetat”.

ASSUMIR LA COMPLEXITAT

“‘Realpolitik’ per avançar”

“L’independentisme no creixerà a còpia de prometre jugades mestres, que sovint no donen per a gaire més que per fer un tuit, ni amb solucions màgiques que obviïn els obstacles del camí proposat. Assumir la complexitat del repte, estar disposat a reconèixer que no hi ha respostes per a tot i conviure amb naturalitat quan hi hagi contradiccions, probablement és la manera més creïble per avançar i fer un salt que permeti enfilar el camí que va del 50% del suport cap endavant. [...] Les posicions més pragmàtiques, el possibilisme i la realpolitik són la manera més sòlida per avançar. [...] Allò que més erosiona són els debats essencialistes”.

L’ESPANYA REACTIVA

“En la pell de l’altre”

“Per enfortir el projecte independentista és imprescindible sumar-hi més gent, però també és molt important no generar rebuig a les persones que se situen en posicions antagòniques. [...] Assumir la complexitat vol dir, en aquest cas, que és important posar-se en la pell de l’altre per intentar generar empatia encara que sigui des de la discrepància. És, en altres paraules, situar-ho al terreny del debat polític legítim i del dret a discrepar, però des del respecte a les posicions dels altres. El menyspreu als símbols que no ens representen, per exemple, són accions que no ens ajuden a créixer”.

MORAL DE VICTÒRIA

“Saber llegir els temps”

“Conèixer les fortaleses i les debilitats pròpies, sense menysprear les forces i les raons dels altres, és la millor manera de plantejar el camí. Sense eufemismes, sense autoenganys i amb tota la modèstia, però també sense renúncies i amb tota la determinació, hem de treballar com un sol poble per assolir l’objectiu comú. [...] Aconseguir ser molts més, forjar una majoria inapel·lable, no renunciar mai al diàleg i mantenir la determinació per resoldre la qüestió per la via democràtica són els ingredients imprescindibles d’una recepta guanyadora, que cal cuinar amb intel·ligència política i sabent llegir bé els temps”.