Europa construeix un satèl·lit per vigilar la pujada del nivell del mar
El Sentinel-6 monitorarà els efectes de la crisi climàtica sobre els oceans
El satèl·lit Sentinel-6 sobrevolarà a partir de l’any que ve la Terra a una altitud de 1.336 quilòmetres per monitorar des de l’espai la pujada del nivell dels oceans, que s’està accelerant a causa del canvi climàtic.
Té una forma que recorda una casa de muntanya. Amb una teulada de panells solars i sis instruments científics a sota, el Sentinel-6 completarà una òrbita cada 112 minuts i tornarà a passar sobre cada punt de la Terra cada deu dies, cosa que permetrà obtenir tres mapamundis complets del nivell dels mars al mes.
“Els satèl·lits Sentinel generaran les dades més precises sobre el canvi climàtic i el medi ambient. Són importants per comprendre el nostre planeta i per generar noves àrees de negoci”, va declarar divendres Astrid-Christina Koch, especialista en satèl·lits d’observació de la Terra de la Comissió Europea, en l’acte de presentació de la missió celebrat a la seu de l’empresa IABG a Ottobrunn (Alemanya).
El Sentinel-6 s’emmarca en un programa europeu d’observació de la Terra que es va iniciar amb el Sentinel-1, posat en òrbita el 2014. Altres satèl·lits del programa estan monitorant la desforestació, la fusió de les glaceres o la qualitat de l’aire a les ciutats, entre altres objectius.
“Els Sentinels prenen el pols del planeta”, va declarar Josef Aschbacher, director dels Programes
d’Observació de la Terra de l’Agència Espacial Europea (ESA), que va recordar que “la pujada del nivell del mar és un problema global”.
Observacions fetes per satèl·lits europeus i dels Estats Units han revelat que el nivell de les aigües ha pujat uns 8,3 centímetres des del 1993. “L’increment no és lineal, és molt alarmant”, va advertir Aschbacher, amb referència al fet que el fenomen s’està accelerant.
Així, en el conjunt dels últims 25 anys, el nivell de l’aigua ha pujat a una mitjana de 3,34 mil·límetres anuals. Però si s’analitzen només els últims 12 anys, l’augment ha estat de 4,18 mil·límetres anuals, segons dades aportades per Benoit Meyssignac, científic de la missió adscrit al Laboratori d’Estudis en Geofísica i Oceanografia
Espacials a Tolosa de Llenguadoc.
El Sentinel-6 continuarà la sèrie d’observacions iniciada als anys noranta sense interrupció, cosa que es considera essencial per fer estudis científics sobre l’evolució dels mars. A més, permetrà augmentar la precisió dels registres. “Esperem reduir el marge d’incertesa que tenim ara, que és de 0,35 mil·límetres per als 8,3 centímetres d’augment, a 0,28”, va assenyalar Meyssignac.
Amb una massa de 1.440 quilos en un políedre de 5,3 metres de llarg per 4,3 d’ample i 2,35 d’alçària, el satèl·lit ha estat construït per un consorci de 88 companyies de 17 països –entre els quals, Espanya– liderat per Airbus. El seu instrument principal és un altímetre que indica amb una precisió extrema la distància del satèl·lit a la superfície del mar en cada moment.
Té el llançament programat per al novembre del 2020 i ha d’estar operatiu cinc anys i mig. El llançament es farà des de Califòrnia amb un coet Falcon-9 de la companyia Space X. El 2025 es llançarà un altre satèl·lit idèntic, el Sentinel-6b, per garantir la continuïtat de les observacions.
La missió està liderada per Europa i es fa en col·laboració amb la
NASA, que aporta aproximadament la meitat dels 800 milions d’euros de pressupost total del projecte. Es tracta de la primera missió d’observació de la Terra en què cooperen la NASA i l’ESA. Aquesta cooperació es va establir el 2014, quan es va aprovar la construcció del Sentinel-6, abans que Donald Trump arribés a la Casa Blanca i canviessin les prioritats de les agències federals dels EUA que investiguen qüestions mediambientals.
Per part europea, participen en la missió l’ESA, la Unió Europea a través del seu programa Copernicus, l’organització de satèl·lits meteorològics Eumetsat i l’agència espacial francesa CNES. Per part americana, hi participen la NASA i l’agència NOAA, que estudia els oceans i l’atmosfera.
La NASA coopera per primera vegada amb l’Agència Espacial Europea en una missió d’observació de la Terra