Carn feta d’aire
Diverses empreses a tot el món produeixen proteïna apta per al consum humà a partir de diòxid de carboni
Després d’aconseguir fer carn, amb aspecte de carn i gust de carn, sia a partir de proteïna vegetal o conreant cèl·lules animals en un laboratori, sembla que el següent és obtenir-la a partir de l’aire. Concretament del diòxid de carboni, un gas d’efecte hivernacle del qual la indústria alimentària és responsable d’emetre un 20%.
Encara que ho sembli, no és una idea nova. Als seixanta, la NASA ja pensava en mètodes per alimentar els astronautes a les seves missions de llarga durada. El principi bàsic és que el CO2 exhalat pels astronautes es podria transformar en nutrients gràcies a microorganismes unicel·lulars hidrogenotrofs.
Quan es conrea un d’aquests bacteris dins de tancs de fermentació alimenta-la amb una barreja de diòxid de carboni, aigua, electricitat i altres nutrients, es produeix un ingredient que és un 80% proteïna. Presumptament, conté tots els aminoàcids essencials, minerals i vitamines, inclosa la B12, cosa que farà feliços els vegans.
El que s’aconsegueix, de fet, és una pols de color beix o marró pàl·lid que és molt lluny dels espectaculars resultats que tant Beyond Meat com Impossible Foods han aconseguit amb les seves hamburgueses. Però Lisa Dyson, cofundadora i directora executiva d’Air Protein –una de les empreses que treballa en aquest nou producte–, assegura que ja han elaborat hamburgueses, bacó i nuggets de pollastre, combinant la seva farina de proteïna amb altres ingredients. A més, Dyson explica que el seu producte es pot utilitzar per elaborar barretes nutritives, pastes i cereals enriquits, i suplements per a nutrició esportiva.
Segons Dyson, l’avantatge d’aquest sistema d’obtenció de proteïna és que és molt sostenible. En primer lloc, perquè la matèria primera és un gas d’efecte hivernacle que, d’aquesta manera, es recicla. En segon lloc, els bacteris responsables de la transformació poden fer la seva funció en foscor total, en qualsevol estació de l’any i en qualsevol lloc del món. I, finalment, com que no hi intervé cap producte d’origen animal o vegetal, com el sèrum boví necessari per fer créixer cèl·lules animals en un bioreactor o proteïna d’origen vegetal, tampoc no calen terres ni granges per a explotacions ramaderes.
Entre els ingredients d’aquesta nova proteïna hi ha l’aigua i, segons Solar Foods, una companyia finlandesa que també la investiga, per produir 1 kg de Solein –que és com l’anomena– calen 200 litres d’aigua, molts menys que els 20.000 litres necessaris per obtenir la mateixa quantitat d’aquest nutrient d’origen vegetal, i encara molts menys que els 100.000 litres necessaris en el cas de la proteïna de boví.
De tota manera, no la veurem aviat als supermercats. Totes la companyies que la produeixen encara estan en fase d’escalar la producció perquè sigui possible produir-la en grans quantitats, i tampoc no tenen l’autorització de l’FDA o de l’EFSA que certifiqui que és apta per al consum humà.
El procés es basa en una idea de la NASA per alimentar els astronautes en missions de llarga durada