Informació i propaganda
Quin compromís té la televisió amb la informació?”, em preguntaven dijous en una xerrada al Museu Deu del Vendrell, el poble natal de Pau Casals. Si repasso la història, veig que la informació a la televisió és negoci (o comercial o polític). Cada informació televisada busca un profit en diners (convertibles en poder) o en poder (convertible en diners). I això no pot ser de cap altra manera, perquè la tele no pot ser millor que nosaltres.
La televisió t’enganya tant com un mirall: cadascú creu que hi veu el que li convé creure. Així, la tele enganya només el ximple o el crèdul (com jo vull ser ben enganyat en un cinema o un teatre). Tota informació sempre és propaganda. No pot no ser-ho.
Si un canal informa d’alguna cosa, deixa d’informar d’una altra. Cada informació televisada imposa un enquadrament i un enfocament. I, si et quadra, anomenaràs informació aquesta propaganda. I, si no et quadra, anomenaràs propaganda aquesta informació. Els peixos de l’aquari viuen a l’aigua malgrat que no saben què és l’aigua (no saber-ho és la prova de com de bé els va l’aigua...).
Si una informació televisada t’entra com l’aigua, sospita’n!: ets un peix d’aquest aquari. No em vaig sentir peix de l’aquari de TV3 quan vaig tornar del Vendrell: vaig haver de fer una gran marrada amb el cotxe a fi d’esquivar l’acampada política de la plaça Universitat i arribar a casa, encendre la tele i... TV3 (Tot és mou) enviava a aquesta plaça una reportera que entrevistava (en directe) un dels joves ocupants: vaig veure una entrevista més a un cap d’Estat o a un portaveu governamental o a un ambaixador de la República
Unilateral que no pas a un manifestant queixós. Quins honors d’alt dignatari.
El noi acampat anunciava a TV3 alguna cosa sobre “negociar” , negociar per decidir si penjar o no llums de Nadal (a canvi de fer seure el president del Govern a una taula, obrir presons, cosetes així?). TV3 informa –sens dubte– alhora que fa –també– propaganda. Les altres televisions igual, per descomptat. Aquesta informació de TV3 conforta els que volen paralitzar Barcelona (suposo que per no ser prou unilateralista), i jo la puc anomenar propaganda perquè em fa sentir com un peix fora de l’aigua.
No deixaré de mirar TV3, per si millora. També he vist a TV3 tot el que cal veure sobre l’Assamblea d’Electes, un artefacte antipolític a la recerca d’unanimitats impossibles al Parlament de Catalunya (al qual usurpa, esquiva i menysprea). Tornat del Vendrell he pensat en Pau Casals, el seu fill il·lustre, que a l’ONU del 1971 va dir, com a català i demòcrata: “Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra”. Avui ploraria veient com ens el carreguem.
Intueixo que molta gent s’ha avorrit del parlamentarisme (és a dir, de la democràcia): la passió per un somni dubtós els empeny a violentar parlaments, que maltracten, malbaraten i especegen com una joguina vella. El parlamentarisme, quina antigalla!, pensen si veuen que no els serveix per a allò que volen (o declarar la independència, els uns, o il·legalitzar partits polítics, els altres). Ja veig que, d’aquí no res, afirmar que soc parlamentarista estarà molt mal vist. – @amelanovela
La informació a la tele imposa un enquadrament i un enfocament; informació i propaganda alhora