Actualitat de sant Pere Claver
Hi ha moments en què és oportú, i fins i tot necessari en el si de la mateixa Església, recórrer al testimoni dels seus sants per enfortir el compromís evangèlic al món. Un d’ells és el de sant Pere Claver, de qui el papa Lleó XIII va arribar a dir, quan el va proclamar “patró de les missions entre els esclaus”, que després del testimoni i vida de Jesús, era el que més l’havia impressionat.
Pere Claver i Corberó, fill de Verdú (Urgell), pren la tonsura clerical als 15 anys, pocs anys després d’haver perdut la seva mare, i es trasllada a Barcelona, apadrinat pel seu oncle canonge, a fi d’estudiar lletres i arts; entra en contacte amb els jesuïtes i estudia filosofia a l’escola de Betlem, i ingressa a la Companyia de Jesús el 1602. Amplia estudis a l’escola de Montesión, a Palma, on coneix el germà porter Alonso Rodríguez –també elevat als altars–, amb qui estableix una relació que el predisposa al servei dels més necessitats. Sol·licita anar a missions i així arriba a Cartagena; prossegueix estudis al Seminari de San Bartolomé de Bogotà i a la Pontifícia Universitat Javierana, on demana de poder continuar com a germà porter. Els seus superiors decideixen que vagi a Cartagena (Colòmbia), on és ordenat sacerdot el 1616; moment en què entra en contacte amb el P. Alonso de Sandoval, investigador de la vida dels negres i absolutament contrari a l’ambient esclavista, i allà descobreix la seva realitat i el terrible comerç que produeix.
Resulta difícil resumir la vida d’aquest sant des que decideix estampar al costat de la seva firma la rúbrica Petrus Claver aethiopum semper servus (Pere Claver esclau per sempre dels negres), que comprometrà la seva vida, fins a l’extrem de ser criticat fins i tot entre els seus, per menyspreu als blancs.
Pere Claver va als vaixells que arriben al port de Cartagena amb el seu carregament d’esclaus a les lúgubres bodegues on, amuntegats pels seus capturadors, els transporten per vendre’ls al Nou Món. Allà descobreix l’espant d’aquells que han sobreviscut en condicions inhumanes i de terror a la travessia. Baixa a les bodegues i, proveït d’aigua, fruites i primers auxilis, neteja les seves ferides, els abraça, els consola i besa les seves nafres. Com sigui que no resultava fàcil, demana informació, fins i tot oferint misses a qui així ho faci, sobre l’arribada dels vaixells per no deixar ni un sol d’aquests sinistres carregaments sense auxili. Aquests esclaus han estat comprats a l’Àfrica per dos escuts i seran venuts a destinació per dos-cents, un negoci indiscutible malgrat que molts arribaven sense vida.
Conscient que no podia suprimir l’esclavitud malgrat denunciar-la, sant Pere Claver no va desistir en els seus esforços per alleujar-la. Ni les dificultats ni l’austeritat de la seva vida d’oració i sacrifici no li van impedir de dedicar-se a la seva tasca misericordiosa i tampoc no es va desentendre d’altres pobres o marginats, com és el cas dels leprosos que personalment atenia; els condemnats per delictes comuns als calabossos i els condemnats a mort. A tots va dedicar la seva existència i, en els casos de pesta, va ser el primer que va auxiliar els empestats, malaltia de la qual va morir el 1654.
La seva mort va provocar una veritable manifestació de dol; centenars d’esclaus i de persones de tota condició s’acostaven a retre-li homenatge, fins i tot els seus enemics ideològics. Des d’aleshores descansa a la catedral que porta el seu nom a Cartagena i la seva tomba ha rebut la visita de papes que s’han agenollat davant sant Pere Claver, “patró de Colòmbia i de Missions entre els esclaus”.
Avui la situació d’aquells que són arrabassats de la seva terra és diferent, ja no són aparentment esclaus; a diferència d’aquells, que era comprats i venuts, paguen als nous traficants per aconseguir una vida digna. Tot i així molts continuen morint al mar, altres no arriben a cap destinació; són amuntegats en camps de refugiats; rebutjats als països on arriben, acabaran assetjats en grans camps de concentració sense futur ni consol davant una situació també avui desgraciadament irreversible, però contra la qual cal lluitar per la dignitat de tots, ja que no hi ha ésser humà que no sigui fill d’un mateix Creador, el nostre Déu.
Els immigrants paguen als nous traficants per aconseguir una vida digna però molts moren pel camí