Partitures a l’ombra
L’arxiu de la catedral de Barcelona conserva obres musicals de compositors brillants encara pendents de transcriure’s
Uns guants blancs es passegen per les pàgines d’un manuscrit de finals del segle XV. Es tracta d’un llibre litúrgic amb la coberta de fusta i ferro. Els seus folis contenen partitures que, 600 anys enrere, llegien els músics que aquell moment formaven el cor de la catedral de Barcelona. La història de la música de la catedral és dins dels llibres conservats a l’Arxiu Capitular de la basílica i en el fons de la Biblioteca de Catalunya. Malgrat el valor històric dels documents, el pas del temps els ha cobert de pols. L’obra de compositors brillants resta pendent de transcriure’s per poder tenir una nova vida.
“Una partitura antiga sense transcripció equival a una partitura inexistent”, alerta Pere Lluís
Biosca, director del cor Francesc Valls de la catedral de Barcelona. L’Arxiu Capitular conserva cantorals des del segle XV fins al XIX, mentre que la Biblioteca de Catalunya guarda l’obra de compositors com Francesc Valls Galan o Joan Pau Pujol, després d’una cessió per part de la catedral l’any 1965. “És un fons musical d’un gran valor històric. Tot i això, les partitures contenen buits i anotacions que només un paleògraf sabria interpretar”, explica Biosca.
Els cinc volums de l’obra de Joan Pau Pujol es van començar a estudiar abans de la Guerra Civil espanyola. L’estudi, però, es va prolongar tant en la línia del temps que l’últim volum es va acabar fa quatre anys, lamenta Biosca. “Es necessita voluntat política per finançar una recerca que necessita hores d’estudi”, considera. “Potser el patrimoni musical és més invisible perquè està tancat en un calaix, però, amb la lectura dels documents, descobreixes quins eren els instruments, els llocs i els contextos en què tocaven els nostres avantpassats”, remarca.
“També cal destacar les iniciatives que eviten que el patrimoni quedi oblidat a l’arxiu”, apunta Josep Maria Turull, el canonge de la catedral de Barcelona. Un exemple n’és el cor Francesc Valls. En el seu repertori combina la interpretació de la polifonia religiosa de tots els temps i inclou obres inèdites de l’Arxiu Capitular com el Cant de la Sibil·la i alguns cants vespertins o antífones.
“Un dels avantatges és que l’arxiu de la catedral es va mantenir lluny de les flames durant la Guerra Civil, i això va permetre que els documents es conservessin fins avui dia”, subratlla Turull. El període de guerra va ser l’única etapa que els arxius es van mantenir allunyats de la catedral, “per protegir-los d’un possible atac”, explica. L’any 1939 van tornar a les dues naus a sobre del claustre que contenen el fons documental.
Més tard, l’any 1965, la catedral va cedir uns documents d’un alt valor artístic a la Biblioteca de Catalunya. Aleshores “qui va autoritzar la cessió no va saber veure la qualitat dels documents”, comenta Turull. L’obra musical dels grans compositors que van marcar la història musical de la catedral de Barcelona es guarda, així, a la Biblioteca de Catalunya, tot i que la propietat continua sent de la catedral.