Corto Maltés, any zero
Díaz Canales i Pellejero creen una preqüela de l’heroi a ‘El dia de Tarowean’
Poques vegades la portada d’un còmic és la seva última vinyeta, la que explica com acaba la història. Malgrat això, a la portada del nou lliurament de les aventures de Corto Maltés, El dia de Tarowean (Norma Editorial), l’elegant marí d’anella daurada a l’orella apareix crucificat en una fusta i a la deriva al Pacífic. Que és el final de l’àlbum. No és que els autors del nou còmic, el dibuixant Rubén Pellejero i el guionista Juan Díaz Canales, vulguin esguerrar l’aventura, sinó col·locar els lectors en la posició des de la qual ells han afrontat la història: tots dos van reprendre fa quatre anys i tres àlbums el personatge creat per Hugo Pratt (1927-1995), i des d’aleshores han creat aventures de Corto Maltés en els nombrosos buits temporals que el seu creador va deixar entre història i historia. Ara, però, han anat més enllà, imaginant què passava abans de la seva primera aventura, abans d’aparèixer al primer àlbum de Pratt, La balada de la mar salada... lligat a fustes al mar, com un Crist. És a dir, han creat una preqüela que encaixa amb el primer còmic del que defineixen com “el superheroi europeu”, i en què la intriga rau a saber com arriba Corto, fent de pirata, fins a aquesta situació.
Díaz Canales, creador, amb Juanjo Guarnido, del gat detectiu Blacksad, recorda que si avui es dedica als còmics “és per Corto Maltés, que és el que vaig llegir d’adolescent”. I explica que en aquest àlbum, en què gairebé partien de zero, hi havia una dificultat afegida: “El primer Corto Maltés és molt diferent de l’imaginari que tenim d’ell. És més bandarra, més pirata. Llavors Pratt ni tan sols preveia convertir-lo en el que va ser després. Quan escriu La balada de la mar salada, Corto Maltés és un personatge secundari que, a mesura que avancen les pàgines, Pratt descobreix que és principal i molt més interessant que la història dels nois adolescents”.
A Pellejero li ha suposat el mateix problema a l’hora de dibuixar: “Al primer àlbum visualment encara no està madur, ben configurat, i vaig dubtar si mantenir elements ja codificats en tota la sèrie, com ara el seu posat i la seva elegància, que encara no té i que es configuren amb el temps. Vaig optar per dibuixar un Corto encara per construir però fusionat amb l’aspecte icònic”.
El dia de Tarowean arrenca a Tasmània
“Corto Maltés no és un àngel, és un personatge violent en un món conflictiu, un vehicle per reflexionar”
i hi desfilen personatges reals, com els rajans blancs. Díaz Canales recorda que eren els sobirans de Sarawak, a l’illa de Borneo, un regne anglòfil establert per un pirata “que va anar a pacificar tribus i es va quedar un tros d’illa i hi va muntar el seu xiringuito”. També apareix August Engelhart, un alemany que creia que el món s’acabava i que només sobreviurien els que mengessin cocos, motiu pel qual va portar la seva secta a les illes Salomó. També hi ha ecologia –“Els pobles indígenes van ser els primers d’adonar-se que la sobreexplotació de la naturalesa era un perill”– i matriarcat. I hi ha un joc amb el clàssic de Calderón La vida es sueño ,un joc molt prattià, diu Díaz Canales, entre el somni i la realitat.
Si bé més que el somni, la màgia i l’esoterisme, “indissociables de Corto” i que Pratt va accentuar al final, als nous autors els interessa “la seva aventura ideològica i el conflicte: tenim la imatge icònica d’un mariner romàntic mirant les gavines, però té molta política darrere. És un personatge ple de matisos, molt violent; no és un àngel, ha matat centenars de persones, no sempre perquè s’ho mereixessin, i ha posat bombes. Viu en un món extremament conflictiu, el de principis del segle XX, i més que un referent és un vehicle per reflexionar ”.