Assía: periodisme i vaques
Periodisme i vaques. Les dues grans passions d’Augusto Assía, el llegendari corresponsal de La Vanguardia a Londres durant la Segona Guerra Mundial, es van ajuntar ahir a la casa gran Xanceda, la bucòlica vila on es va retirar aquest cronista gallec, després d’haver viscut també a Alemanya i als EUA.
El gràfic resum de “periodisme i vaques” el va fer el fill de l’homenatjat, Juan Fernández-Armesto, expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors. D’aquesta manera remarcava que el seu pare, anomenat Felipe Fernández Armesto però conegut amb el pseudònim d’Augusto Assía, ahir s’hauria divertit molt veient com s’ajuntaven els dos eixos fonamentals de la seva vida. Poc abans de morir, el 2002, Assía destacava a La Vanguardia que havia muntat la seva granja de Xanceda amb “els diners que em va pagar la família Godó”. El seu somni fet realitat era recrear a la Galícia rural una mansió anglesa amb una explotació modèlica. Avui és una prestigiosa firma ecològica que ocupa 45 persones i produeix milers de iogurts donant aquest valor afegit que tant necessita el sector lacti gallec, centrat en la poc rendible llet líquida.
L’homenatge a Assía que va organitzar l’Associació de Periodistes de Santiago de Compostel·la va començar visitant la granja i va concloure amb una taula rodona en què La Vanguardia va traslladar el seu orgull per la figura de qui va ser l’únic corresponsal espanyol que es va estar tota la guerra a Londres i que, en plena passió del franquisme cap a Hitler, va mantenir una ferma posició pro-aliats. Assía sempre va confiar que Anglaterra
resistiria, fins i tot quan escrivia amb casc sota les bombes. En el seu balanç de final d’any del 1939 ja va concloure que des de l’aire la Luftwaffe no podria ni derrotar la marina britànica ni obligar el Regne Unit a claudicar. I així va ser com va passar.
L’oculista Manuel Sánchez Salorio, amic d’Assía, va explicar que a la guerra només es va equivocar un cop i ho va fer a propòsit, per anunciar que el desembarcament aliat seria a Calais i no a Normandia. Salorio i la resta d’intervinents van destacar la qualitat de les cròniques en què va retratar la idiosincràsia anglesa, recollides al llibre Cuando yunque, yunque. Cuando martillo, martillo. Constitueixen un model per al periodisme d’avui, curull d’informació de pes.