Dolor i superació
La britànica Tahliah Debrett Barnett ha confeccionat una admirable obra musical a partir del dolor, la infelicitat i la impotència, entre altres sensacions. Darrere del seu àlies artístic de FKA twigs la cantant i compositora s’obre al seu segon àlbum per narrar unes vivències tan emocionals com físiques, que es poden sintetitzar en la seva tempestuosa relació amb l’actor Robert Pattinson (acabada en ruptura, i tot això airejat pas a pas i a ulls de tothom via paparazzi) i la seva lluita contra un càncer (sis tumors benignes extirpats de l’úter). Dos fronts temàtics d’impacte radical que ha sabut modelar fins a donar forma aun Magdalene que engrandeix les ja excel·lents virtuts del seu àlbum de debut, LP1, fa cinc anys.
Mentre que l’esmentada estrena
FKA twigs
MAGDALENE
discogràfica tenia contorns futurístics, en aquesta nova obra FKA elabora sonoritats i ecos vocals que recorden Björk, Bowie o Kate Bush, però portant-ho a una nova dimensió en què cohabiten trets neuròtics, obsessius o transparentment reveladors. Al capialafi Magdalene –l’evocació de la Magdalena bíblica és més que obvia– també és una obra terapèutica en què la protagonista exhibeix públicament un viacrucis, i mostra d’aquesta manera també la capacitat de superar-lo, renaixent en certa manera. El gran responsable que Magdalene no esdevingués una lletania insuportable és Nicolas Jaar, percussionista i coproductor que gestiona amb art el silenci, el ritme i la profunditat en clau synth-pop per a més glòria d’una veu intensament emocional.