Una tasca important

‘La voix humaine’ -Poulenc

Intèrprets: : Mercedes Gancedo, soprano; Julius Drake, piano Lloc i data: Life Victoria. Sant Pau Recinte Modernista (12/XI/2019)

Cap a mitjans del segle XX hi va haver una sèrie de peces operístiques breus basades en una conversa telefònica d’una protagonista amb el seu amant: Giancarlo Menotti va ser el primer, amb Il telefono (Nova York, 1947), que té un to més humorístic, i Xavier Montsalvatge en va estrenar una, Una voce in off, amb un enregistrament magnetofònic (Barcelona, 1962). La de Poulenc, situada entre les dues (París, 1959), és sens dubte la més patètica, ja que la protagonista i única intèrpret, Elle, es desespera quan se sent abandonada per Lui durant la seva llarga conversa telefònica. Aquest Lui no el sentim, al revés que els altres dos amants: el de Montsalvatge, a través d’un enregistrament magnetofònic; el de Menotti es presenta a casa d’ella i acaba declarantse-li per telèfon i és l’única que acaba bé. És una curiosa intervenció d’una font sonora moderna en un gènere que fàcilment es qualifica d’antiquat, però això no acaba de ser cert, com hem vist.

A la sala Domènec i Montaner de Sant Pau l’acústica no és gaire bona per sentir bé aquesta “veu humana”, tot i que va ser ben dita i interpretada per Mercedes Gancedo, amb un francés sense les erres típiques, però molt cuidat. Molt eficaç la col·laboració pianística de Julius Drake, que va atacar l’obra amb entusiasme i la va conduir sense màcula durant tota la representació. Cal subratllar l’esforç de Gancedo per dominar aquest extens recitat i cantat que li ha d’haver suposat un esforç vocal i d’aprenentatge de setmanes (ella és sud-americana). Es va implicar en el personatge evolucionant des d’una elegant butaca rosa fins al davant del piano, amb el telèfon a la mà, i només hi vam trobar a faltar, per allò de dir alguna cosa, que potser les expressions facials no acabaven de ser les que correspondrien a la situació anímica.

ROGER ALIER