GRIEZMANN Buscant el seu hàbitat
L’adaptació del davanter francès al joc blaugrana és millorable i no sempre depèn d’ell; les solucions hi són
Quatre gols i tres assistències al seu historial, però la seva adaptació no evoluciona. És moment de moure fitxa en el tema Griezmann, d’intentar treure molt més profit d’un fitxatge tan milionari com mediàtic, i això passa per trobar solucions en els tres eixos de què depèn la qüestió: el del jugador, el de Valverde i el dels seus companys. Què hi poden fer cadascun d’ells? A continuació, la meva anàlisi.
Què hi pot fer ell?
Crec que el primer que ha de fer és explotar les seves principals virtuts molt més del que ho està fent. Griezmann és diferencial en tres aspectes molt concrets: la detecció d’espais, el joc a pocs tocs i l’acabament. I per a tots fa falta un element comú, la mobilitat. Una cosa que el jugador no està utilitzant prou. El francès ha jugat principalment a l’esquerra i al centre. I, si bé depenent de la posició té més o menys facilitats per desenvolupar el seu joc, la clau està en la ràtio de dinamisme. El seu millor partit com a fals nou va arribar contra el Betis (dos gols més una assistència) i el millor a la banda esquerra contra l’Eibar (gol i assistència). Fent una mitjana d’1,27 i 1,29 tocs per passada respectivament, les seves taxes de joc van ser molt àgils. Al contrari que en els seus pitjors partits en les dues posicions (Athletic i Celta), en els quals aquesta ràtio puja exponencialment fins als 1,70 i 1,55 tocs per passada.
En un Barça sobrat de joc al peu, un altre aspecte a utilitzar més són els desmarcatges de ruptura. Els seus moviments a l’espai serien tan productius per a l’equip com favorables per a ell. S’està excedint en el joc curt i això el perjudica. En canvi, amb prou feines es prodiga en els desmarcatges llargs. De fet, gairebé no ha caigut en fora de joc (0,7 de mitjana per matx). En un futbolista de desequilibri individual gairebé inexistent (només 0,60 intents d’un contra un de mitjana), la ruptura ha de ser permanent. No és casual que la seva millor actuació (contra el Betis) coincideixi amb el dia que més vegades va caure en fora de joc (tres en els 90 minuts).
Com hi pot intervenir Valverde?
També hi ha certes accions que el tècnic pot implementar i que podrien ajudar a veure una versió de Griezmann més bona. I totes passen per matisos tàctics de força impacte. La primera és ubicar-lo com a fals nou. Si Valverde no vol tocar res de la forma de joc actual de l’equip, aquesta és sens dubte la posició que li atorga una dosi d’espais més favorable. Una posició en la qual surten a col·lació dues de les seves fortaleses més importants: la seva capacitat per associar-se fent parets i, alhora, assegurar-se més proximitat a la porteria rival, zona on també és molt bo. Però això va en detriment de Luis Suárez, de manera que Valverde hauria de deixar fora de l’onze un jugador important.
Qualsevol possibilitat en què el tècnic vulgui harmonitzar la presència de Griezmann, Messi i Suárez amb una ubicació que permeti al francès treure tots els beneficis del seu joc, passa per un canvi de sistema. Un sistema en què el francès ha de tenir certa quota de llibertat per campar per la gespa i que crec que hauria de complir una condició indispensable: l’existència d’un fixador a la seva banda. Perquè Griezmann pugui aprofitar espais, primer cal fabricar-los i ell no és home per a això. A la meva manera de veure, el francès necessita algú que fixi el camp al seu costat per poder entrar pel carril interior. Per tant, partint d’aquesta premissa, hi encaixen un 4-3-3 amb triangle invertit (no és el mateix que un 4-2-3-1), un 3-4-3 o, fins i tot, un sistema poc vist però que concedeix una molt bona ocupació dels espais, el 3-2-3-2.
Com pot congeniar amb Messi? Un altre dels factors d’influència és la química amb els anomenats primeres espases i, en especial, amb Leo Messi. S’ha parlat molt de la
En el 4-3-3, la posició de fals nou és la que li va millor, però això sacrificaria Luis Suárez
no-connexió entre tots dos. D’entrada, cal dir que les relacions socioafectives són pròpies del futbol. Hi ha companys amb qui flueix millor l’associació. I no només depèn de connotacions futbolístiques, sinó de factors com la complicitat o el coneixement del company. Unes relacions que, generalment, tendeixen a millorar amb el temps.
Messi i Griezmann han coincidit en deu partits. En aquests, Messi ha fet 25 passades al francès i Griezmann 25 al deu. El primer que s’extreu és que, contràriament al que s’afirma majoritàriament, Messi ha fet les mateixes passades a Griezmann que a la inversa. La segona conclusió és que es troben poc. Si bé és cert que una de les accions que pot fer Messi i que podria ajudar passa per potenciar aquesta connexió, també ho és que les passades han de respondre a un objectiu futbolístic. I aquí és on cal esmentar el tercer aspecte: els dos partits en què Messi ha enllaçat més amb el francès han estat contra el Celta i el Vila-real (cinc i quatre passades respectivament). En el primer, Griezmann juga de nou i, contra el Vila-real, els enllaços també venen en zones centrals. De manera que els indicis conflueixen que, si Griezmann explota els aspectes en què pot complementar més Messi i la seva ubicació al camp canvia dins d’un context, la complicitat entre tots dos també tendirà a millorar.
Contràriament al que se sol dir, Messi ha fet les mateixes passades a Griezmann que a la inversa