L’altre passat blaugrana
Als 34 anys, Cruyff va jugar deu partits a Segona amb el Llevant per 10 milions de pessetes més la taquilla
L’1 de març del 1981, en un partit contra el Palència, es va produir el sorprenent debut de Johan Cruyff amb el Llevant, llavors equip de Segona. Després del seu retir daurat al soccer (Los Angeles Aztecas i Washington Diplomats) Cruyff va tornar a Europa. Però qui podia pensar que ho faria en un equip modest... amb samarreta blaugrana.
El pas de Cruyff pel Llevant és un dels detalls sucosos de la brillant iniciativa del club granota, que acaba d’inaugurar un apartat històric al seu web on es poden consultar nombrosos documents de la història del club. Hi apareix per exemple una entrada d’aquell xoc contra el Palència, la fitxa de Cruyff, un certificat granota del fitxatge del neerlandès a efectes de contractar una assegurança de lesions, o la fitxa del primer partit, on consta que Cruyff va jugar amb el dorsal 9 i que l’entrenador granota era Pachín, un defensa exmadridista que havia conquerit dues Copes d’Europa i set Lligues.
El pas de Cruyff pel Llevant va ser gris. Va jugar deu partits –quatre victòries, dos empats– i va marcar dos gols. El Llevant, que lluitava per l’ascens, va caure en picat i Pachín amb prou feines va durar un mes amb Cruyff: va ser rellevat per l’exblaugrana Quimet Rifé a finals del mateix mes de març.
El contracte de Cruyff amb el Llevant encara no ha estat incorporat a l’apartat històric del web, però sí que pot veure’s en aquesta mateixa pàgina. Tot i que les xifres han estat ocultades, Cruyff va firmar per deu milions de pessetes més un percentatge de les taquilles. Deu milions per quatre mesos de feina era una barbaritat a Segona, si tenim en compte, per exemple, que és el que percebia Quini, fitxat pel Barcelona aquella mateixa temporada, per cada un dels seus tres anys de contracte.
Cruyff només es va alinear en quatre desplaçaments i va exigir viatjar amb avió mentre els seus companys ho feien amb autocar. Un primer conflicte important el va tenir a Vitòria, on es va negar a saltar a la gespa si no percebia també una part de la recaptació, que s’havia disparat a causa de la seva presència. No va jugar, i aquest va ser l’últim partit de Pachín.
Es va entendre llavors que Cruyff, als 34 anys, esgotava els seus últims glops de futbol. Però el més sorprenent va arribar després, quan va tornar a l’Ajax el 1981 i en dues temporades va contribuir que el seu club d’origen guanyés dues lligues i una Copa a més de deixar per a la història un insòlit penal indirecte. Llavors, el 1983 i ja amb 36 anys, l’Ajax li va proposar de penjar les botes i Cruyff va tenir un rampell d’orgull i va respondre fitxant pel gran rival de l’època, el Feyenoord, amb qui va competir en la temporada 83-84. El Feyenoord, que no guanyava la Lliga des del 1974, es va proclamar campió de Lliga i de Copa i Cruyff va ser designat millor futbolista neerlandès de l’any. Va penjar les botes i l’equip de Rotterdam no va tornar a obtenir la Lliga fins al 1993.
Per al Llevant, malgrat l’escàs rendiment esportiu, haver comptat amb Cruyff a les seves files és un motiu d’orgull. Però al nou web apareixen molts altres documents rellevants, com els que es refereixen a la Copa de la República conquerida el 1937 i que encara continua sent reclamada com a oficial sense que la Federació Espanyola ho accepti.
Entre els documents que es reprodueixen aquí apareix el telegrama que el president del Barça Enric Llaudet va enviar al Llevant amb motiu de l’ascens a Primera Divisió del 1963 i també una curiosa carta manuscrita d’un mitjancer que oferia jugadors al club. Una carta de l’estiu del 1948 que és un valuós document per comprovar com funcionaven llavors els traspassos de futbolistes, sense vídeos ni res per l’estil. El mitjancer explica quant costaria el difícil fitxatge de dos jugadors del Barça, Francesc Virgós i José Bravo. Així, Virgós “vol 40.000 duros per dues temporades i el Barcelona 40.000 pessetes per la seva baixa”. I Bravo “és a Ceuta i vol 30.000 duros, ignoro el que demana el Barcelona per la baixa”. Després afegeix que “l’Espanyol té transferibles Miernau, Trinchant i Murillo” i proposa fitxatges més econòmics, “del planter regional”, com “Sáez del Sant Andreu, que és lliure i vol 30.000 pessetes per temporada... Giménez del Manresa... Prats, interior dret del Badalona...”. D’aquest s’apunta que “vol 30.000 pessetes, però crec que se’l podria fitxar per una mica menys perquè no té família”. Més endavant es refereix a un futbolista del Sant Andreu cedit al Sant Celoni “que té l’estatura d’Escribá i pesa 85 quilos. Xuta amb els dos peus molt bé i remata de cap, però potser és que no s’entrena, resulta lent”.
Històries del futbol de la postguerra que ens permet conèixer el Llevant al seu web.