No us podreu escapar del futur

Si els tafurs que es guanyaven la vida fent trampes al pòquer al Far West haguessin sabut que les seves malifetes quedarien gravades i que els perseguirien fins a la fi del món per liquidar-los potser s’ho haurien pensat dues vegades abans de treure’s aquells asos de la màniga.

Això és exactament el que pretén la prova de sang seca que el Comitè Olímpic Internacional (COI) vol introduir als Jocs de Tòquio 2020. “No importa que el test encara no estigui aprovat. El que importa és que estareu vigilats”, està dient el COI als esportistes i als preparadors físics. “Tenim la vostra sang i, encara que no la puguem analitzar ara, ho farem en el futur. S’han acabat els vells temps d’agafa la medalla i corre. Aquells temps que, si no us atrapàvem a l’acte, us quedàveu amb el botí d’or i la glòria dels herois”.

Com els tres ors, la plata i els dos rècords del món inversemblants de Florence Griffith, que es va retirar “quan vam dir que faríem proves de dopatge a l’atzar fora del període competició”. Com els vergonyosos èxits de l’Alemanya de l’Est, amb les seves 203 medalles d’or olímpiques en 32 anys. Com les martingales dels esportistes d’elit presumptament asmàtics.

Tot això s’ha acabat. “Tenim una arma de dissuasió massiva. Si us heu dopat, ho sabrem. Si heu aconseguit títols o rècords amb enganys, us en desposseirem. Si heu signat contractes per anunciar sabatilles o llenceria fina, els perdreu. Ningú no pagarà per la vostra imatge quan la vostra imatge estigui tacada. Us quedareu sense res. Perquè la integritat val més que la victòria”.

Amb tot, el COI sap que la prova de sang seca no serà el final del dopatge. Ara per ara només podrà detectar si un esportista s’ha injectat EPO o ha rebut una transfusió. Però no n’hi haurà prou per detectar les estratègies de dopatge que no deixin rastres a la sang. Com ara el dopatge genètic, que encara ningú no aplica –que se sàpiga– i que aspira a modificar l’ADN d’algunes cèl·lules perquè rendeixin més.

La prova de sang seca no serà el final del dopatge, però té poder de dissuasió