Esperant

Ens diuen els experts que ens ve una certa crisi. Això vol dir menys creixement de l’economia a causa de menys activitat empresarial i, com a resultat, menys creació d’ocupació, alguns tancaments d’empreses, menys inversions (automòbils, pisos), menys consum, menys turisme. En fi, els experts saben com expressar-se amb pessimisme perquè ho practiquen bastant. Veurem què passa.

La realitat és que la gran crisi, que va començar el 2008, va venir com les grans tempestes: començant als Estats Units, continuant cap a Europa i arribant, molt apagada, a la Xina. Havíem comès grans errors, pensàvem que l’endeutament no tenia límit, que el sector immobiliari era sòlid i segur i que podies endeutar-te, comprar un edifici amb deute, vendre'l poc després per molt més, amb un benefici enorme i continuar. Això beneficiava molta gent, perquè es construïen edificis nous pagant bé a propietaris de terrenys, constructors i fabricants de materials i equipaments per a immobles. Es creava ocupació, es venien serveis, la gent es canviava el cotxe, anava a restaurants, feia viatges, es vestia bé (en el fons hi havia molta felicitat).

Però en algun moment allò es va acabar. Va venir el patiment, alguna empresa va desaparèixer, totes van treballar amb duresa, reajustantse, renegociant deutes, desfent-se d’activitats sense futur. Es va crear atur, però les empreses van quedar reforçades.

Quan l’economia es va tornar a enlairar, aquestes empreses sanejades la van abordar bé, sense caure en els autoenganys de set o vuit anys abans. Va ser un fenomen global. Les empreses van funcionar bé i van millorar amb un enfocament més internacional: exportant, aliant-se amb algun distribuïdor internacional i invertint en filials en altres països.

Amb això arreglat i havent descobert mercats enormes a l’Àsia (la Xina, l’Índia, el Sud-est Asiàtic), a Europa (l’Europa de l’Est fins a l’oest d’Àsia), a l’Àfrica amb tot per fer, i havent descobert també com la digitalització pot ajudar a entendre mercats i consumidors, obrir nous canals de venda, comprar i fabricar millor, disminuir els temps dels cicles empresarials, finançar i gestionar millor. Amb joves ben preparats disponibles per incorporar-se a costos molt raonables. Amb uns sindicats més capaços de mantenir negociacions intel·ligents.

Però els experts estan d’acord de predir una caiguda de l’economia. Què passa en una empresa petita o mitjana si el gerent propietari compra un munt de diaris el cap de setmana i en tots hi llegeix problemes, Brexits, Hong Kongs, Catalunyes, cites de líders de grans empreses, bancs, de l’entorn econòmic, de bancs centrals, de governs, d’associacions internacionals, que sempre és possible trobar recomanant precaució. Si l’economia cau, ningú no vol ser citat explicant que uns mesos abans s’havia mostrat optimista.

Per la meva feina, he de parlar amb molts empresaris de companyies petites, grans, pròpies, cotitzades, espanyoles o estrangeres. La meva conclusió és que les coses estan funcionant i que podrien continuar funcionant. Que els Estats Units i Europa haurien de poder mantenir el creixement. Però l’Àsia i l’Àfrica, molt millor.

Si no veiem possibilitats de créixer, no culpem l’economia. Potser ens hem oblidat de la innovació i la tecnologia o que vivim en un món global. Avui veiem moltes companyies comprant-ne d’altres. Això vol dir que hi ha qui creu que el millor és sortir d’una empresa que no saben com portar al futur i d’altres que pensen que comprar una altra empresa és una bona manera d’aconseguir el mercat que necessiten. Un munt d’intel·ligència. Però cal actuar, no esperar no se sap què.

Si una empresa no pot créixer potser s’ha oblidat de la innovació