Plats trencats a La Cartuja de Sevilla
La fàbrica de pisa de tipus anglès, amb 178 anys d’història, a punt de tancar
La fàbrica de pisa de tipus anglès La Cartuja de Sevilla-Pickman, que ja ha fet 178 anys d’història, torna a estar a punt de tancar després d’haver-se’n salvat miraculosament fa cinc anys, quan l’empresari Mario Vázquez Iriberri, conseller delegat de l’empresa Ultralta, va agafar-ne les regnes. Una resolució de la Seguretat Social per la qual es deriva un deute de 6,6 milions generat pels anteriors propietaris situa la firma, coneguda arreu del món, un cop més al precipici.
La Cartuja de Sevilla és l’última fàbrica de pisa anglesa que queda a Espanya des que San Claudio va tancar la que tenia a Oviedo i va traslladar la producció al Marroc el 2015. Ultralta ha presentat concurs voluntari de creditors amb un dèficit patrimonial de 8 milions d’euros i un deute amb els treballadors, que avui amb prou feines són quaranta, que ascendeix fins a 800.000 euros.
Vázquez Iriberri ha recorregut al Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) la decisió de la Seguretat Social, en un últim intent de salvar la fàbrica, però amb poques possibilitats d’èxit. Amb l’amenaça a sobre, veu molt complicat captar el capital que necessita per evitar el tancament definitiu. La Seguretat Social entén que hi ha hagut successió d’empresa i no ha acceptat el recurs dels actuals propietaris.
La història de la fàbrica, amb articles especialment venerats per les monarquies britànica i espanyola, es remunta a començaments del segle XIX quan Carlos (Charles) Pickman es va traslladar a Sevilla per muntar una factoria on volia produir tota mena de peces de pisa i així eludir el sistema duaner espanyol, que protegia la producció espanyola. La seva seria una fàbrica plenament espanyola. Les instal·lacions es van muntar en la que havia estat l’abadia agustina de Santa María de las Cuevas, situada en un descampat als afores de la ciutat que després de la desamortització de Mendizábal es va adjudicar a Pickman. Aquesta zona, al cap de molts més anys,
La Seguretat Social reclama a Ultralta, el seu últim propietari, un deute de 6,6 milions d’euros
canviaria d’aspecte de manera radical per acollir l’Exposició Universal del 92.
La Cartuja de Sevilla va produir la seva primera peça el 1841, va arribar a tenir 22 forns i més de cinc-cents treballadors i va acabar sent un dels motors econòmics de la ciutat i un aparador cap al món. El 1871 Amadeu de Savoia li va concedir l’exclusiva de proveïdora de pisa anglesa per a la Corona espanyola. Les peces de La Cartuja de Sevilla s’exhibeixen en molts museus nacionals i estrangers i ha rebut importants premis durant la seva llarga història.
Segons dades aportades pel diari Abc, el 1991 La Cartuja encara venia per valor de 8 milions d’euros, una facturació que va caure l’any passat fins a 1,8 milions. Tot i que el 2016 i el 2017 l’empresa va obtenir beneficis, l’any passat va entrar en números vermells, una tendència que sembla que continuarà durant aquest exercici.
Després que la companyia fos expropiada a Ruiz-Mateos, que n’havia adquirit un 45% a Pickman el 1982, hi ha hagut una desfilada d’empresaris diversos que han intentat reflotar la històrica fàbrica, que fins i tot va arribar a estar tancada durant un llarg període.