La banca espanyola disposa de menys capital que l’europea
La solució requereix captar recursos als mercats o destinar-ne més a reserves
La gran banca espanyola disposa de menys capital que l’europea, ja que tots els bancs, a excepció de Bankia, estan en un 11,5% (vegeu gràfic) en la ràtio de capital de primera qualitat (CET1), amb dades fins al setembre. Això la situa en l’última posició en el rànquing de la Unió Europea. De fet, el president del consell de supervisió del BCE, Andrea Enria, va explicar aquesta setmana en una entrevista al butlletí de l’organisme regulador que “els bancs més grans d’Europa tenen més i millor capital, amb un índex CET1 mitjà d’un 14%.
Per Enria, “els requisits de capital s’han anat anivellant”, de manera que el supervisor “està augmentant el seu enfocament en àrees de risc específiques de cada banc individual”.
Aquesta realitat no és nova. L’informe d’estabilitat financera, presentat fa uns dies pel Banc d’Espanya, ja recull amb dades fins al juny que “les entitats espanyoles mantenien, de mitjana, nivells de solvència més baixos en comparació amb la resta de països europeus”.
Per José Luis Campuzano, portaveu de l’AEB, “Espanya compleix els objectius de capital, el nivell exigit del qual se situa en un 7%”. Segons el seu parer, “els bancs espanyols registren ràtios de solvència i liquiditat per sobre dels requeriments oficials, igual que els seus nivells d’eficiència i resistència”.
De fet, la banca espanyola està més abocada en el comerç minorisEn ta, és més internacional i té menys palanquejament, cosa que la diferencia de les entitats europees.
L’organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos argumenta que “una de les raons de la ràtio més baixa de CET1 de les entitats espanyoles respecte a les seves homòlogues europees és l’ús més intensiu dels bancs espanyols de l’enfocament estàndard (SA, per les seves sigles en anglès) en el càlcul dels requeriments de capital.
És a dir, la banca espanyola calcula els seus actius ponderats per risc amb pesos que són més elevats (més exigents i que, per tant, exigeixen més capital) que en cas d’utilitzar l’enfocament de models interns. Per aquesta raó, els APR (actius ponderats per risc, que és el denominador de la ràtio de solvència) són més alts i, d’aquesta manera, el coeficient de solvència és més baix .
Per Joaquín Maudos, catedràtic de la Universitat de València i expert en banca, “encara que es corregís per aquesta penalització, la banca espanyola continuaria en posicions endarrerides del rànquing de solvència”.
Segons el seu parer, “caldria investigar si pot ser degut al fet que la banca espanyola, de mitjana els últims anys, dedica una part del benefici més baixa a reserves i més a dividends, de manera que per aquesta via els recursos propis que es generen de manera endògena (les reserves) són més baixos.
El que és evident, defensa Maudos, és que “per millorar la ràtio, només hi ha dues vies: una opció és apel·lar al mercat captant capital i la l’altra és augmentar els recursos propis de manera endògena, és a dir, destinant a reserves un percentatge del benefici més gran”.
aquesta última direcció ha apuntat en diverses ocasions el Banc d’Espanya als seus informes.
El problema és que l’EBA, ara amb seu a França, tornarà a emetre ben aviat uns test d’estrès i la banca espanyola tornarà a sortir en les pitjors posicions del rànquing de la Unió Europea en termes del capital de més qualitat (CET1). L’any passat ja es va fer una estirada d’orelles a algunes entitats espanyoles, com alumnes endarrerits en la matèria.
En qualsevol cas, Enria insisteix que ara el BCE no està tan preocupat pels nivells de capital com per altres riscos, entre els quals cita “identificar riscos en diferents segments de les carteres de préstecs dels bancs, com els riscos informàtics i cibernètics; els problemes de governança i control intern, o la sostenibilitat general dels models de negoci dels bancs”.
Tot i això, el directiu italià admet que “a mesura que el record de la crisi s’esvaeix, els supervisors s’enfronten a una pressió creixent per reduir els requisits reglamentaris i relaxar la pressió de supervisió sobre els bancs”. Segons el seu parer, el sector necessita “consolidar-se” i advoca tant per les fusions nacionals com per les transfrontereres.
“Caldria investigar si la banca espanyola dedica menys a reserves i més a dividends”, diu Joaquín Maudos