Els 52 de Vox
Entre els diputats de la formació ultra, molts homes, advocats, militars i treballadors públics, formats a les files del PP i defensors de valors franquistes
Com un vendaval. Així han entrat al Congrés dels Diputats 52 membres de la formació ultra Vox, una cosa impensable fa només uns mesos en una societat que es vantava de no haver permès l’entrada al Parlament de partits ultres com ha passat en d’altres països europeus. Allà estan, liderats per un Santiago Abascal que ha fet de la unitat d’Espanya la seva exclusiva raó de ser i de la immigració i el feminisme, els seus cavalls de batalla.
Però, qui són aquests diputats les veus dels quals se sentiran des del desembre al Congrés?, d’on venen? Una bona part coneixen la vida política perquè s’han format al PP; el van abandonar perquè consideraven, sobretot, que era tebi en la lluita contra l’independentisme català i perquè no derogava lleis com la de Memòria Històrica, la del matrimoni homosexual o la de l’avortament. D’altres, senzillament perquè el partit no va comptar amb ells.
També hi ha nostàlgics de la dictadura: militars que han firmat manifestos profranquistes, víctimes d’ETA i periodistes. Crida l’atenció la quinzena de llicenciats en Dret i el nombrós grup que treballa per a les administracions públiques (metges, professors, jutges o advocats de l’Estat). Com a nota de color, trobem el personatge televisiu Rafael Lomana (concursant de Supervivientes) i l’escultor resident a Alcalá de Henares (Madrid) que ha sortit per Zamora, Pedro Jesús Requejo.
Formats al PP
Santiago Abascal (43 anys) coneix bé el món de la política. No en va es va afiliar al PP als 18 anys i des dels 23 anys que en viu i ha ocupat càrrecs públics (regidor de Laudio, Àlaba; diputat del Parlament Basc). Després de l’etapa basca, se’n va anar a l’administració madrilenya de la mà d’Esperanza Aguirre. El novembre del 2013, abandona el PP per fundar Vox.
Dels seus temps al País Basc va conèixer Luis Gestoso, militant durant dècades del PP i uns mesos de Ciutadans, partit del qual va sortir després de ser imputat per una operació urbanística. El diputat per Cantàbria, Emilio Jesús del Valle, també ha ostentat diferents càrrecs públics amb governs del PP, des de secretari general d’Economia i Hisenda del Govern de Cantàbria fins a conseller de Presidència.
Per a qui no serà desconegut el Congrés és per a Lourdes Méndez Monasterio, diputada del PP durant tres legislatures. També va ser consellera de Treball en el Govern de Múrcia amb Ramón Luis Valcárcel. Méndez, amb una clara actitud antiavortista, va demanar la seva baixa del PP el 2018 per discrepàncies amb el partit en relació amb aquest assumpte. També procedeix del PP el director comercial Tomás Fernández, ara diputat per Huelva.
Però el més veterà de tots en el món de la política és, sens dubte, Ignacio Gil Lázaro, un històric del PP valencià, que el 2018 va decidir marxar d’un partit que ja no comptava amb ell.
Defensors de temps passats
Molts dels que aviat ocuparan una butaca del Congrés, el mateix on va entrar el colpista Antonio Tejero el 1981, defensen les figures de José Antonio i del dictador Francisco Franco. Entre ells, el secretari general de Vox, Javier Ortega
Smith, advocat de professió i que ha guanyat notorietat com a acusació particular en el judici de procés, amb el recent elegit diputat per Saragossa, Pedro Fernández. El diputat per Ciudad Real, Ricardo Chamorro, també advocat, és el delegat de la Fundació per a la Defensa de la Nación Española (Denaes). Sempre ha militat en partits ultres, com a Democràcia Nacional o Plataforma 2000.
Mereix una especial menció Víctor Guido González Coello, de Portugal. Guido, que forma part d’una associació ultracatòlica, va ser condemnat pel Tribunal Suprem per “irregularitats comptables greus” en una empresa, i inhabilitat per “representar o administrar a qualsevol persona” durant tres anys (El País). A més, és el propietari de Vox. La formació presidida per Santiago Abascal té llogada la seva nova seu a Coravest SL, una empresa immobiliària de la qual és apoderat el diputat per Salamanca, segons Infolibre.
Franco i Barcelona
Els dos escons que ha obtingut Vox en les circumscripcions catalanes seran ocupats per Ignacio Garriga Vaz i Juan José Aizcorbe. El cap de llista per Barcelona, que ja va entrar al Congrés en els comicis de l’abril passat, és odontòleg i professor universitari. Garriga (1987), fill d’un català amb arrels belgues vinculades al nacionalisme flamenc, i una espanyola d’origen equatoguineà, serà juntament
amb el socialista Luc André Diouf
un dels dos parlamentaris negres. Tuitaire assidu, en el missatge que encapçala el seu compte fa seves una paraules d’Abascal en què defensa que “els de Vox ni són feixistes, ni masclistes ni racistes...”. Tot i això, aprofita cada 18 de juliol per mostrar la seva admiració a les xarxes per l’aixecament de Franco, tot i que aquest últim no ho va fer.
Aizcorbe, nascut a Barcelona fa 60 anys, ha estat conseller delegat d’Interconomía i advocat de la família Franco en el plet per la propietat de dues estàtues del Pòrtic de la Glòria de la Catedral de Santiago de Compostel·la. La seva trajectòria política va començar fa gairebé quatre dècades de la mà de Fuerza Nueva. Després va intentar arribar al Parlament Europeu sota les sigles del Front Nacional de Blas Piñar i, més tard, pel Partit Demòcrata Espanyol. Alejo Vidal-Quadras li va donar suport perquè liderés el PP a Catalunya, ja que va perdre davant d’Alberto FernándezDíaz. El seu deambular ha culminat a Vox.
En la reserva
Quatre militars han obtingut escó per Vox, alguns d’ells destacats defensors del dictador Franco, com Agustín Rosety Fernández, de 72 anys (diputat per Cadis) o Alberto Teófilo, de 68, (Castelló). Els altres militars han obtingut escons per Alacant i Màlaga.
Experts en comunicació
El món de la comunicació també ha estat una bona pedrera per a la formació ultradretana. Fins a cinc diputats tenen a veure amb aquest àmbit professional: des del periodista i expresident de la Federació Espanyola de Caça, Ángel López Maraver, que s’ha presentat per Guadalajara, al cap de llista per Toledo, Manuel Mariscal, vicesecretari de comunicació i responsable de la tan exitosa com qüestionada estratègia digital de Vox. Mariscal, de 27 anys, va fer pràctiques a La Moncloa (Secretaria d’Estat de Comunicació) i va portar les xarxes socials de la líder del PP, Esperanza Aguirre.
Víctor Manuel Sánchez del Real, diputat per Badajoz, es defineix com a empresari i assessor de comunicació. Nascut el 1969, collabora amb Vox des de la fundació i poc abans del 10-N va protagonitzar, amb Macarena Olona, un enfrontament amb la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que va acabar amb l’expulsió de la junta de portaveus dels dos diputats.
Víctimes d’ETA
A més de ser periodista i portar fins a les eleccions la premsa de Vox a Ceuta, la diputada Teresa López va ser delegada de l’Associació Andalusa de Víctimes del Terrorisme (AVT) a la ciutat autònoma durant cinc anys. És filla d’un funcionari de presons ferit per un paquet bomba el 1992 i candidata a les eleccions europees per UPyD el 2009. També entren al Congrés Antonio Salvá, uròleg i pare del guàrdia civil Diego Salvá, assassinat per ETA el 2009 a Mallorca. Salvá sap què és presentarse a unes eleccions: no en va ha estat candidat al Senat pel PP i per la formació Actúa Balears. Completa la llista dels diputats del partit ultradretà l’expresident de l’AVT Francisco José Alcaraz, primer senador de Vox per designació autonòmica, en què va impedir l’aprovació d’una declaració contra els atacs al col·lectiu LGTBI i una altra de suport als afectats dels incendis d’aquest estiu a Gran Canària per una al·lusió a la crisi climàtica.