La Vanguardia (Català)

Sigui vostè una joguina sexual

- Joaquín Luna

L’ altra nit vaig riure molt amb un camarada divorciat que venia de tancar el tracte del segle: una dona atractiva li havia suggerit una relació “d’amics”, amb finalitats ulteriors i exempta de compromiso­s. –Ja... i t’ho has cregut? L’estafa de l’amiga sexual està en auge gràcies a la teoria a l’ús que les dones s’han tornat desacomple­xades com els homes, les gasten com els homes i es vesteixen i demanen un taxi amb la rapidesa dels homes.

A diferència dels estafadors, les dones que proposen aquesta relació despreocup­ada són honrades i no volen enganyar ningú. –Podem passar-ho bé junts... La proposta promet, sedueix i capta l’atenció de l’home lliure, que procura deixar ben clara la lletra petita: hi ha sexe? I sense obligacion­s!

L’assumpte sembla quedar exempt de malentesos, per la qual cosa el nostre campió del pes welter dona visques a la igualtat, que, ves per on, li ha de permetre compartir alegries a baix cost, com viatjar al mateix avió que els casats a 9,99 euros el bitllet a París sense necessitat de facturar equipatge ni desfilar per una ermita romànica.

La relació discontínu­a comença bé, però sol descarrila­r perquè el molt individual­ista, en lloc de treure dues entrades per al teatre, es pren això de l’amistat a la manera masculina, exempta de trucades per veure que tal o com et va la vida, dubtes que acaben amb un tiberi.

–Fa un mes que no sé res de tu, tant costa de dir hola?

Un mes passa volant, i volant arriba el primer toc d’atenció, al qual segueix el segon.

L’home optimista comença a experiment­ar sensació de culpabilit­at perquè té hàbits molt seus –la filatèlia, el dòmino per parelles o la caça menor– i no pretén compartir-los per respecte als espais de cadascú.

L’assumpte pot torçar-se només que arribi un pont. Hi ha ponts que duren 96 hores i 36 minuts.

–No et ve de gust una escapada a un hotel de muntanya amb encant?

La lletra petita creix, encara que ningú no recorda cap esment a aquesta mena d’escapades, molt populars entre parelles sense fills.

L’optimista comença a pressentir que el sexe lliure exclou el llibertina­tge i passa per estrenes, deixarse veure i l’eventual assistènci­a com a testimoni a un dinar de Nadal i així li poses de cara a la família (per alguna cosa li diuen “política”!).

I com que no és no, el tracten d’egoista. Com tots els homes.

El sexe lliure acaba per incloure teatre, deixar-se veure i assistir a un dinar nadalenc

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain