Desacceleració no és recessió
L’ economia espanyola s’ha de preparar per afrontar la desacceleració que ve. Aquest any, el creixement del producte interior brut quedarà al voltant del 2%, davant el 2,6% de l’exercici anterior. El 2020 ho farà al voltant de l’1,5%, menys de la meitat del que registrava en les èpoques de màxima recuperació. Això comporta la reducció del ritme de creació d’ocupació, un menor consum, la moderació dels ingressos fiscals i, en conseqüència, un menor marge de maniobra per a la millora de les polítiques socials.
L’escenari econòmic que ve suposa un canvi de cicle cap a un creixement més moderat, en línia amb la debilitat que registra la zona euro en el seu conjunt, especialment Alemanya, però en principi és lluny de la recessió que alguns pronostiquen. Els missatges apocalíptics que es llancen des de les formacions polítiques de la dreta, davant un eventual govern d’esquerres, en res no ajuden el clima de confiança que necessita l’economia per sostenir la demanda interna, ja que debiliten les decisions de despesa i d’inversió de consumidors i empreses.
La gestió de la política econòmica i social en la nova etapa, tot i això, exigeix més rigor, més prudència i més eficàcia de la que es pot fer en èpoques d’expansió. El futur, doncs, dependrà en gran part de l’encert en les mesures i decisions que adopti el nou govern de coalició amb Unides Podem que intenta formar Pedro Sánchez en la confiança que aconseguirà sortir airós de la investidura. El fet que al capdavant de la vicepresidència econòmica se situï l’actual ministra d’Economia, Nadia Calviño, és una garantia que la política econòmica es mantindrà en la línia d’ortodòxia correcta, tal com així ho ha entès la mateixa Comissió Europea.
La desacceleració econòmica es produeix per l’impacte de les tensions comercials internacionals i del menor creixement mundial en el descens de les exportacions i en un menor impuls de la demanda interna, ja que les empreses han reduït les inversions i els consumidors han limitat les despeses per estalviar més. Això, al seu torn, es tradueix en un menor ritme de creació d’ocupació. Malgrat tot, segons les previsions, es crearan 500.000 nous llocs de treball en els propers dos anys. La xifra és important, però és la meitat de la que es creava fins ara. Està previst que la taxa d’atur es redueixi, en aquest període, del 14% actual fins al 12%.
L’economia espanyola, si no es cometen errors en la política econòmica, està preparada per fer front a aquest nou escenari de desacceleració. La continuïtat de la creació d’ocupació, encara que sigui inferior a la que es registrava fins ara, és fonamental per al sosteniment de la demanda interna, que continuarà sent el motor de l’economia. També ho és la recuperació que registren els augments salarials.
Altres punts forts de l’economia espanyola en aquest procés són el superàvit que registra la balança per compte corrent, que garanteix una menor dependència del capital exterior; la important reducció de l’endeutament de famílies i empreses; la baixa inflació, i la liquiditat i elevada capitalització del sector financer, així com la competitivitat de les seves empreses.
La política monetària expansiva que manté el BCE, juntament amb els baixos tipus d’interès, garanteix un finançament suficient i el sosteniment de l’elevat endeutament públic del país a un cost assumible. Caldria evitar, tot i això, que el dèficit públic es disparés. En paral·lel, les incerteses internacionals semblen reduir-se amb l’acostament comercial entre els Estats Units i la Xina, l’allunyament d’un Brexit dur i la lleugera millora de perspectives de l’economia alemanya.
La clau en aquesta nova etapa que afronta l’economia espanyola està en mantenir una política econòmica ortodoxa, no cometre errors que lesionin la confiança dels agents econòmics i afrontar adequadament, i amb els consensos més amplis possibles, els reptes i les reformes pendents.
L’economia espanyola s’ha de preparar per a una etapa de menor creixement econòmic