Coneguts

Hi ha tantes coses que no ens preguntem mai. Tantes coses que no ens pregunten els nostres éssers estimats i que nosaltres no els preguntem. Aquelles innombrables qüestions que no sabem els uns dels altres ni de nosaltres mateixos. Algunes no se’ns ocorren, d’altres no ens atrevim a formular-les perquè ens fa por que hi hagi resposta.

Això pensava quan l’altre dia el meu amic Alberto –un bon amic que ha decidit acompanyar-me de manera virtual amb textos, notícies i cançons en el meu viatge pel món, aquest trànsit que ja s’hauria de dir la meva vida pel món– em va explicar una conversa que havia sentit gairebé sense voler. Havia anat a l’exposició America Sanchez. Clàssic, modern, jazz i tropical,

que el Palau Robert dedica fins al 23 de febrer al dissenyador gràfic, i es va aturar a la vora de dues persones que devien tenir uns vuitanta anys, home i dona, potser matrimoni. No va poder evitar sentir la pregunta que ell li feia a ella. També va sentir que ella responia que no. I que volia saber el mateix d’ell. Es tractava del següent: Tu has llegit El Quixot? I no, no l’havien llegit ni l’un ni l’altra. Hi havia afinitat.

Aleshores em va dir l’Alberto, a tu et sembla que això t’ho preguntes després de cinquanta anys junts? Com era possible que no ho sabessin?

Les hipòtesis que s’obrien eren diverses. Potser no recordaven haver-s’ho preguntat i ja coneixien la resposta però no la tenien registrada. Potser no recordaven haver-lo llegit tot i que sí que ho haguessin fet. Podia ser que ell s’hagués matriculat a un taller literari en què li haguessin dit que si no havia llegit El Quixot era com si no hagués llegit res en la seva vida i que aleshores, aclaparat per aquella tràgica idea, hagués decidit emprendre la gesta i, abans de fer-ho, volgués saber si ella ja ho havia aconseguit i què n’opinava.

Però també podia ser que fossin dos coneguts en una primera cita. Dos coneguts no tan cultes com sincers, això sí. I que ell volgués parlar de la parella, una d’aquelles parelles que duren per sempre.

Què voldries saber d’algú en una primera trobada però de debò què t’atreviries a preguntar-li, podria dir-se aquella tarda. Són tantes les preguntes que no ens fem. I de vegades, per no fer-les, n’inventem d’altres que aparentment no hi tenen res a veure.