Ultres amb galons
Després de les eleccions, el major nombre de trucades preocupades, preguntes i dubtes que m’han arribat giren entorn de l’espectacular augment de Vox. El partit ultra entra al Congrés amb 52 escons que garanteixen ingressos bastant suculents, quotes de poder i un bon altaveu. Però de moment no governen i, com han pogut comprovar Ciutadans i Unides Podem, no és el mateix fer un míting o anar a una tertúlia que fer política de veritat a les cambres parlamentàries. Allà es més fàcil equivocar-se, visibilitzar la manca de formació o caure en algunes de les trampes que els paren la resta de partits per mostrar la seva inexperiència. Veurem quin és el recorregut real de Vox a partir d’ara abans de posar benes a possibles ferides democràtiques.
Em preocupa més la penetració de Vox entre les forces de seguretat i l’exèrcit. Diversos generals retirats han estat candidats de la formació d’Abascal i el recompte de vots mostra la seva influència als barris a l’entorn de les casernes. No és un fenomen estrictament espanyol. També s’ha pogut comprovar en d’altres països amb un augment fulgurant de l’extrema dreta feixista, com ara el cas d’Hongria, Polònia, Gran Bretanya, Itàlia o Grècia, el primer país del sud on els extremistes d’Aurora Daurada van començar a imposar-se a les urnes. Els militars no acostumen a parlar. De fet, a Espanya, exèrcit i Guàrdia Civil tenen prohibides les representacions sindicals. Però a la Policia Nacional un nou sindicat, Justicia Policial (Jupol), està creixent amb força a les comissaries. És el mateix que convida als seus actes dirigents d’extrema dreta o es fa fotografies somrient a les convocatòries de Vox. Els crits d’“a por ellos” amb què familiars i companys acomiadaven els guàrdies civils que marxaven cap a Catalunya el setembre del 2017 s’ha convertit en un dels lemes de campanya de Vox i va ser cantat diumenge per part dels concentrats a la seu on se celebraven els seus grans resultats.
La desconfiança creixent davant policies i militars és una pèssima notícia en un país on invents com la “policia patriòtica” ja van mostrar que hi ha polítics que no tenen problemes a l’hora de comprometre la neutralitat dels agents que han de vetllar per la nostra seguretat. I encara em preocupa més que aquesta qüestió no sigui a la llista de prioritats de la resta de partits. Com recollia aquest diari fa uns dies per boca de Lefteris Papagiannakis, exvicealcalde d’Atenes, “Jugar amb un monstre és perillós. Al final se t’acaba menjant”.
Em preocupa la penetració de Vox entre les forces de seguretat i l’exèrcit