Lesboterrorisme

Començo l’article disculpant-me per l’horror del títol, l’única missió del qual era la de recollir la nova barbaritat gramatical que s’han empescat els caps pensants de Vox, aquesta vegada a través de la boqueta perlada d’Alicia Rubio, una de les seves diputades a l’Assemblea de Madrid. La senyora en qüestió s’acaba de lluir amb un variat catàleg de disbarats, a compte d’una proposició de Podem per combatre els estereotips sexistes a les escoles, proposta que ha decaigut pels vots del trifàsic, PP, Ciutadans i el mateix Vox. Si la derrota de la proposició ja és un símptoma pèssim dels aires tòxics que es respiren a l’Assemblea, l’argumentari de Vox eleva la contaminació a índexs letals.

Ras i curt, aquestes són algunes de les avançades idees d’aquesta reencarnació dels vells carques: “El feminisme és un càncer que representa fraudulentament les dones”; “estic molt preocupada pel lesboterrorisme i el pornofeminisme”, dit així, a pèl; “jo posaria com a assignatura obligatòria, en comptes de feminisme, costura (...), empodera molt cosir un botó”; estereotips sexistes?, “bestieses, ximpleries ideològiques”; “estic en contra de les quotes per entrecuix” en les institucions, perquè obliguen a “col·locar dones no vàlides” en els càrrecs, i, sobre els tràgics índexs de la violència de gènere, la refutació que tinguin res a veure amb els delictes masclistes, perquè “es mata per molts motius, vegin vostès pel·lícules d’aquestes de crims”. Per acabar-ho d’adobar, dues dades afegides: una, que la tal diputada va ser premiada pels ultres d’Hazte Oír el 2017, pel seu llibre Cuando nos prohibieron ser mujeres... y os persiguieron por ser hombres, i dos, el detall d’usar citacions del blogaire Milo Yiannopulos en el seu discurs contra la proposició, personatge furibundament antifeminista i antic cap del medi ultradretà Breitbart News, càrrec que va deixar després de la filtració d’un vídeo on apareixia defensant les relacions sexuals entre nens de 13 anys i adults, experiències “positives” per als nens, segons el seu criteri. Aquest seria un referent intel·lectual de la insigne diputada.

La veritat és que tal diarrea verbal i ideològica donaria per a molt en aquest i altres articles, però no val la pena debatre sobre bestieses tan desproporcionades. Només cal denunciar-les i combatre-les com el que són, una regressió letal dels drets de la dona. El problema és que ara aquestes idees ultres ja no s’arrosseguen per blogs d’extrema dreta, sinó que s’asseuen en escons parlamentaris. Pur feixisme, blanquejat per les urnes.

Vox i la costura com a assignatura obligatòria: “Empodera molt cosir un botó”