La cura invisible
Els últims anys han proliferat les cabines de crioteràpia amb finalitats esportives i estètiques
Els beneficis del fred han derivat en el que molts coneixen com una part essencial de l’“entrenament invisible” que és la crioteràpia esportiva. “Pot ser a nivell local (les típiques bosses de gel antiinflamatòries, que ara han evolucionat a màquines específiques) o a nivell general, mitjançant cubells o cabines per a les extremitats o tot el cos”, explica Ángel Bigas, que recorda que “és tan important com el descans, la nutrició o els massatges”. Més després d’un entrenament intens, sobretot en els exercicis d’impacte, que generen molèsties i dolors en les articulacions i músculs a causa de la inflamació.
Primer va arribar la immersió corporal o de les cames, en cubells de gel o amb aigua gelada durant uns deu minuts (l’aigua entre 10 i 15 graus) i últimament s’han posat de moda les criosaunes o aerocrioteràpia (sotmet el cos a temperatures de fins a -110ºC en sessions controlades de menys de tres minuts) que Bigas adverteix que “han de ser supervisades per professionals (controlant la temperatura), en què s’aplica fred a través de vapor de nitrogen i s’assegura que l’esportista estigui en dejú, per evitar problemes digestius (talls de digestió)”.
Explica que la resposta corporal al fred es produeix a tres nivells: circulatori, muscular i neuroendocrí. “El fred fa que els vasos sanguinis es contreguin. Per aquest motiu la vasoconstricció provoca la reducció de la inflamació en el teixit muscular. Després, la pell torna a recuperar la temperatura i s’escalfa una altra vegada, els vasos sanguinis es dilaten novament i el retorn de sang és prou ràpid per eliminar l’acumulació de toxines musculars. Per això són igualment molt beneficiosos els tradicionals banys alterns de fred i calor”. També es diu que l’exposició a aquestes temperatures tan baixes millora el rendiment de l’esportista perquè augmenta el nivell de glòbuls vermells. Ronaldo, per exemple, va ser un dels primers en introduir la crioteràpia en la seva rutina personal i amb això va aconseguir tallar de soca-rel les visites a la infermeria.
Bigas resumeix així tots els beneficis d’aquest mètode que, compte!, no haurien d’utilitzar mai pacients amb problemes cardiovasculars, hipersensibilitat al fred o hipertensió (entre d’altres): “Hi ha reducció del dany muscular, ja que existeixen determinats protagonistes dels processos d’inflamació i reparació, com la histamina i la col·lagenasa, que disminueixen la seva activitat durant la crioteràpia. El fred estimula neuroreceptors de la pell que afavoreixen l’alliberament d’endorfines i serotonina, a més d’altres substàncies naturals que produeixen una sensació de benestar i ajuden a combatre l’estrès”. I sí, també aquestes cabines de crioteràpia serveixen per cremar greix perquè “les temperatures assolides disparen el treball del metabolisme per mantenir la calor, cremant greixos”.
A l’altre extrem, els científics adverteixen del perill de l’abús de les comoditats tèrmiques. Ho han advertit reiteradament. Vivim en un “entorn termal obesogènic”, és a dir, amb aires condicionats, calefacció i aigua calenta i sotmetem el cos a una monotonia que deriva en l’acumulació de greix.
Tal com explica la dermatòloga Andrea Combalia, “no exposar el cos als necessaris canvis tèrmics acaba per interferir en el balanç energètic. El nostre cos està preparat per mantenir l’homeòstasi, és a dir, un equilibri intern, i això inclou mantenir una temperatura corporal estable independentment dels graus centígrads que hi hagi a l’exterior”.
Quan la temperatura és fresca (fins i tot sense que faci falta passar fred) la del cos també baixa, i això obliga a l’organisme a activar-se per apujar-la de nou a 36,5ºC, amb la qual cosa crema calories. “Apagar la calefacció a la nit, mantenir una temperatura adequada a casa, i passar més temps a l’aire lliure, una bona dieta, exercici i hidratació contribueixen a mantenir un pes òptim i una pell saludable”.
Els experts adverteixen que abusar de la calefacció crea un entorn que convida a l’obesitat