Activisme hoteler
“Barcelona s’ha quedat en ‘standby’ mentre la resta del món avança a tota velocitat”
SELENTA GROUP FUNDAT EL 1976 9 HOTELS EN PROPIETAT: A BARCELONA, VALÈNCIA, TENERIFE I MARBELLA 140 MILIONS D’EUROS 1.400 TREBALLADORS
L’ últim estiu de Jordi Mestre (Barcelona, 1962) ha estat d’infart: va ser elegit president del Gremi d’Hotels de Barcelona en un moment crític per a la ciutat; va abandonar la junta directiva del FC Barcelona, on era vicepresident esportiu, després de nou anys, i també va afrontar un moment crític a la seva empresa, Selenta, quan el conseller delegat, Ramon Borrell, va deixar la companyia de manera abrupta. Després d’aquest ral·li, a començaments d’octubre va obrir les portes l’hotel Nobu, l’últim projecte de Selenta i la seva aposta més personal.
La joia de la corona de l’hotel és el restaurant del prestigiós xef japonès Nobu Matsuhisa, situat a la planta 23 de l’edifici de l’hotel, tot i que, ironia de la vida, Mestre confessa que té aversió al sushi. “No menjo mai peix”, reconeix. Des dels amplis finestrals del Nobu es distingeix la façana de l’Hotel Expo Barcelona, el primer establiment que va obrir el seu pare, Antoni Mestre, el 1976. Ell tenia 13 anys i als 16 ja treballava de grum a l’hotel durant les vacances d’estiu. “Va bé saber d’on vens”, assegura. Mentre a la dècada del 2000 l’encara grup Expo Hotels es va dedicar a invertir en adquisicions –va comprar el Sofia i el Torre Catalunya, a Barcelona, i el Don Carlos, a Marbella–, des que Mestre en va agafar les regnes el 2012 la seva ambició va ser renovar i reposicionar part dels nou establiments del grup. El 2017 va culminar la transformació amb la nova marca, Selenta.
Després d’una immensa reforma i una inversió de 60 milions, a començaments del 2018 va reobrir el Sofia amb una categoria superior i amb el segell Unbound Collection by Hyatt.
A començaments d’octubre va inaugurar el Nobu al Torre Catalunya, en què ha invertit més de cinquanta milions. Dos projectes de gran força internacional, tant per a la seva empresa com per a Barcelona, que segons Mestre “s’ha quedat en standby mentre la resta del món avança a tota velocitat”.
Mestre lamenta, per exemple, que Madrid hagi aconseguit la Cimera del Clima de l’ONU: “Fa uns anys Barcelona hauria pogut competir-hi, però amb imatges de violència al carrer és impossible”, assegura. I afegeix que “s’estan perdent convencions i congressos, un efecte que es veurà durant l’any que ve”. “Barcelona està molt bé, però la competència d’altres destinacions és ferotge: ciutats com Màlaga, València i sobretot Madrid estan fent molt bona feina”, diu.
Com a president del Gremi d’Hotels, Jordi Mestre ha començat una campanya per prestigiar el sector. “No som l’enemic de Barcelona com se’ns pinta molt sovint. Els congressos i esdeveniments de què tant es vanaglorien alguns no serien aquí si no fos per un sector tan potent”, afirma.
Mestre té diverses guerres obertes al capdavant del sector, sobretot contra els apartaments turístics il·legals, alguns sectors de l’Ajuntament barceloní i el declivi del turisme dels últims dos anys.
Malgrat la sortida del Barça, Jordi Mestre continua formant part d’un selecte grup d’amics entre els quals hi ha Sandro Rossell i Josep Maria Bartomeu. Es van conèixer als 18 anys cursant la carrera d’Empresarials a Esade i fins fa poc encara muntaven partits. “Des que vaig deixar el Barça no he trepitjat el Camp Nou”, explica. Les seves preferències han canviat, i també el seu missatge a WhatsApp: ha substituït el “No venc cap hotel i no tinc entrades per al Barça” de fa uns anys per un tantra molt més zen: “Fes de la teva vida un somni i del teu somni una realitat”.
“El millor de deixar el Barça va ser l’alegria amb què s’ho va prendre el meu fill de 6 anys, que em veia molt poc: la família ho ha agraït”. Dels tres fills grans, si bé tots han passat per feines temporals en el negoci familiar, Georgina Mestre és l’única que ja forma part de l’estructura i des de fa un any és adjunta a la direcció del grup seguint la vocació hotelera paterna.