Com influeix el cervell en la microbiota intestinal?
Sabem que el cervell intervé en multitud de funcions fisiològiques. Per què no pot intervenir també en la composició de la microbiota intestinal? Com més hi penses, més sentit té”, raona Marc Claret, especialista en l’estudi de la diabetis i l’obesitat a l’institut Idibaps de l’hospital Clínic.
Té sentit, entre altres raons, perquè la microbiota intestinal influeix en el cervell i perquè els sistemes biològics –des de les cèl·lules més petites fins als ecosistemes més grans, passant pel cos humà– es regulen per bucles de retroalimentació. Res no és unidireccional als sistemes vius: sempre hi ha mecanismes de compensació. Ara bé, “tot i que s’ha investigat què passa de dalt a baix, de la microbiota intestinal al cervell encara ningú no n’ha mirat què passa de dalt a baix”, assenyala Claret.
Per esbrinar-ho, Claret s’ha associat amb Patrice Cani, de la
Universitat Catòlica de Lovaina, a Bèlgica, i amb Rubén Nogueiras, de la Universitat de Santiago de Compostel·la. Faran experiments amb ratolins als quals injectaran hormones relacionades amb el metabolisme al costat de l’hipotàlem, la regió del cervell que regula la gana i la sacietat. En altres experiments activaran grups concrets de neurones de l’hipotàlem. Després comprovaran si aquestes intervencions modifiquen la composició de la microbiota a l’intestí prim.
“Sabem que el cervell prepara l’organisme per ingerir aliments de manera anticipatòria, com ara en el famós exemple del gos de Pàvlov. La nostra hipòtesi és que l’activació de l’hipotàlem afectarà la composició de la microbiota a curt termini per preparar-la per a la ingesta d’aliments”, explica Claret. La investigació –afegeix– “ens pot ensenyar com modular es pot la microbiota per prevenir o tractar més bé la diabetis i l’obesitat”.
Adverteix, però, que la investigació s’endinsa en un terreny que ningú no ha explorat i que no té l’èxit assegurat. “És un projecte d’alt risc i d’alt benefici potencial –assenyala–. Estem convençuts que val la pena investigar-ho a fons. Amb tot, és possible que la nostra hipòtesi no es confirmi i que no trobem el que busquem”.