EL DIETARI D’‘EL MÓN’

Setmana 11: primeres conseqüències del 10-N. Dimissió d’Albert Rivera i auge de l’extrema dreta. Parlem amb Junqueras, debatem sobre el cas Alcàsser, escoltem el jove Lildami i felicitem el veterà Josep Solà.

DILLUNS

Albert Rivera

Els pèssims resultats de Ciutadans són debatuts en la tertúlia habitual dels dilluns, amb Màrius Carol, Alejandro López-Fonta, Xavier Fina, Pilar Rahola i Antonio Baños. Especialment contundent és el director de La Vanguardia. Durant una pausa publicitària els recordo que un dia, precisament un dilluns i precisament en un debat interessant i esclaridor amb Pilar Rahola, el fins avui president de Ciutadans va dir: “Jo vaig allà on em conviden”. Va ser el 28 de gener del 2013. Des d’aquell dia Rivera no ha tornat a RAC1, com fa molts mesos que no dona cap entrevista a cap mitjà català. De fet, l’última entrevista a Catalunya va ser amb Lídia Heredia, a TV3, el 7 de setembre del 2018, ja fa més d’un any. Una política comunicativa pèssima.

DIMARTS

Oriol Junqueras

Quin horror això d’entrevistar Junqueras sense que els oients en puguin escoltar la veu. El coordinador d’El Món a RAC1, Xavi Pérez, és l’encarregat de “doblar” el president d’ERC. És incomprensible que la ràdio tingui aquest desavantatge respecte als mitjans escrits, als quals (sinó és pel web) no afecta que una entrevista sigui amb àudio. Recordo haver emès programes sencers des de la presó Model i des de Brians, o haver entrat a una cel·la de la Model amb una enregistradora Sony l’any 1987 per entrevistar Antonio Tejeda, un promotor de boxa acusat d’assassinat. En va ser testimoni Carles Doménech, actual director de comunicació de la Fundació Damm, que m’hi va acompanyar. Àudio a la cel·la. Tres dècades després, Junqueras a través d’un vidre amb paper i boli.

DIMECRES

Mariola Cubells

Els companys d’El Món a RAC1 em recomanen veure la sèrie

El caso Alcàsser a Netflix. Tinc poca memòria del que va passar, i, després de visionar-la, encara estic en estat de xoc. No pel que explica sobre el que va passar avui fa 27 anys, sinó pel paper vomitiu de determinats mitjans de comunicació. M’acompanyen diversos protagonistes, com ara la periodista valenciana Mariola Cubells, crítica de televisió. Entre Cubells, l’expolicia Jerónimo Boloix, un dels que va trinxar la teoria de la conspiració del pare d’una de les nenes assassinades, la periodista del diari Levante Teresa Domínguez i el crític Víctor Amela expliquem el paper dels programes durant aquells dies. Allà va començar, sens dubte, la televisió porqueria, com diu Amela encertadament.

DIJOUS

Lildami

Joan Lluís Garcia entrevista aquest músic, barreja de trap i de rap, que ens canta en directe el tema Pau Gasol. Lildami comparteix estudi amb els col·laboradors d’El Món a RAC1, els músics Guille Milkyway i Arnau Tordera. Lildami i en Guille parlen sobre la calvície. En Guille és calb, i Lildami, alopècic. Soc de la teoria que ser calb no és un problema: és una oportunitat que té molts avantatges. Els cabells estan sobrevalorats, però Lildami i en Guille continuen debatent sobre la calvície. Compte, Lildami, que per què no anar a Turquia, convertit ja en el paradís dels implants capil·lars. Guille Milkyway diu que no, que una vegada que tots els cabells s’han convertit en una banda de traïdors t’has d’afaitar cada dos per tres i, sobretot, portar-ho amb dignitat.

DIVENDRES

Josep Solà

El propietari de la Bodega Sepúlveda és guardonat amb el premi Nacional de Gastronomia. Molt merescut. La Bodega és com allargar el menjador de casa, i amb l’afecte de la família (la Joaquina, la Sònia i la Núria i els seus treballadors), sentir com si sabessin què estàs disposat a menjar a cada moment. Donem la notícia aquest matí i ens sentim còmplices d’aquest guardó, i en dono unes gràcies enormes a tots aquells que em van ensenyar el camí cap a aquests fogons. Gent com el meu veí de pàgina a La Vanguardia, el mestre Joan de Segarra, Quim Monzó, Pedro Madueño o Xavier Sala Martin, que va solemnitzar televisivament les costelles de conill. Hi ha molts motius per intentar ser feliç i molts llocs que t’hi acosten. Un d’aquests és la Bodega Sepúlveda i el seu premiat Josep Solà.