Les cares canvien però l’essència continua
‘The crown’ estrena avui la tercera temporada amb una renovació del repartiment i noves incorporacions
Des de les eleccions en què el laborista Harold Wilson es va convertir en primer ministre de la Gran Bretanya el 1964 fins a la celebració dels 25 anys del regnat d’Elisabet II el 1977. Aquest és el període que inclou la tercera temporada de The
crown, la sèrie de Netflix sobre el regnat d’Elisabet II, que avui arriba a la plataforma amb deu nous episodis després de dos anys d’espera i una completa renovació del repartiment, amb l’excepció de John Lithgow, que es torna a posar a la pell de Winston Churchill els darrers mesos de la seva vida (va morir el gener del 1965).
El canvi de repartiment obeeix al fet que el creador de la sèrie, Peter Morgan (The Queen), considera que els actors poden interpretar personatges deu anys més joves i deu anys més grans, però no més. A l’espectador no li costarà gaire temps d’adaptar-se a aquestes noves cares perquè aquest tercer lliurament continua comptant amb unes trames brillantment construïdes i narrades, en què es barregen amb solvència esdeveniments històrics amb les vivències internes de la família reial basades en fets reals però òbviament recreades per Peter Morgan i el seu equip. La guanyadora d’un Oscar per La
favorita, Olivia Colman, és ara l’encarregada de donar vida a Elisabet II en substitució de Claire Foy. L’actriu, que sempre s’ha definit com una dona d’esquerres, va reconèixer durant la presentació de la temporada als mitjans aquesta setmana a Londres que ara sent “més admiració” pel treball de la reina, a qui considera “una icona i una figura d’estabilitat per al país”.
En el nou lliurament, Elisabet II “ja se sent més segura” en la seva responsabilitat com a reina, afirma Colman, i fins i tot sembla gaudir de la seva feina. Viurà moments delicats com la tragèdia d’Aberfan, on un runam de carbó es va esfondrar i va matar 141 persones, la majoria nens. La tardança a visitar el lloc de la catàstrofe (més d’una setmana) és un dels fets de què encara avui la monarca es penedeix.
I si una dona d’esquerres dona vida a la reina, un republicà encarna el príncep Felip, segons reconeix l’actor Tobias Menzies, que relleva Matt Smith. En aquest lliurament el duc d’Edimburg viurà una crisi existencial en què es planteja què ha estat la seva vida: com a pilot d’avió experimentarà estranyes sensacions quan contempli per televisió l’arribada d’Armstrong, Aldrin i Collins a la Lluna el 1969. Menzies, com la resta del repartiment, insisteix a aclarir que The
crown mostra la versió de la família reial de Peter Morgan i que ningú de l’equip “no vol fer-los sentir incòmodes”.
Helena Bonham-Carter també aterra a la sèrie per donar vida a la princesa Margarida, fins ara interpretada per Vanessa Kirby. L’actriu va conèixer a la vida real la germana d’Elisabet II perquè era amiga del seu oncle i van coincidir en festes: “Era molt divertida, intel·ligent, generosa i espontània, tot i que no te
nia gaires amics i sempre semblava que se sentís sola”. Bonham-Carter, que confessa que va parlar amb una mèdium per preguntar-li a Margarida si li semblava bé que la interpretés, admet que The crown li ha permès “entendre els conflictes a què s’ha enfrontat la família reial”. En el nou lliurament, Margarita continuarà patint per no compartir responsabilitats amb la seva germana i pel naufragi del seu matrimoni amb Antony Armstrong-Jones, ara interpretat per Ben Daniels en lloc de Matthew Goode.
Els dos fills grans de la Reina comencen a adquirir més pes. El príncep Carles i la princesa Anna són interpretats per Josh O’Connor i Erin Doherty. Les diferències entre Elisabet II i el seu primogènit s’entreveuran aviat en episodis com el de la coronació del príncep de Gal·les, quan ell reivindica poder expressar els seus sentiments i mostrar-se a la gent tal com és mentre la seva mare el commina a dedicar tota la seva energia a evitar que qualsevol gest o paraula el posicioni perquè la família reial no s’ho pot permetre. O’Connor revela un altre dels conflictes personals que viu el príncep: “Ell sap que el seu rol en aquesta vida no començarà de veritat fins que la seva mare mori, la qual cosa li provoca certa inquietud”.
Carles comptarà sempre amb el suport de la seva germana Anna, la més moderna de la família, que condueix el seu propi cotxe escoltant Starman de David Bowie per la ràdio. Erin Doherty es mostra entu
siasmada d’haver interpretat Anna i diu haver-se divertit molt amb el vestuari dels setanta que ha pogut lluir: “És fantàstic”. I com la resta del repartiment considera que la gran virtut de la sèrie és “acostar-se a unes persones de carn i ossos que només hem vist abans a través de la pantalla i poder empatitzar-hi”.
A més, a la recta final de la temporada s’iniciarà la relació amorosa del príncep Carles amb Camilla Parker Bowles. O’Connor revela que l’espectador coneixerà “per què ella no era gaire apropiada per al càrrec”: pel seu caràcter independent i per la relació intermitent que mantenia amb Andrew ParkerBowles. La sèrie mostra cert paral·lelisme entre aquesta història i la que van viure el duc de Windsor i Wallis Simpson, que en els nous episodis interpreten Derek Jacobi i Geraldine Chaplin.