La mala salut del parc de pisos català
La Generalitat aprova una línia de crèdit per incentivar la rehabilitació d’edificis
El parc residencial de Catalunya és antic i presenta deficiències que necessiten ser corregides per garantir la seguretat dels llogaters. Així ho demostren les dades de les inspeccions tècniques d’edifici (ITE), un control obligatori a què s’han de sotmetre les finques de més de 45 anys d’antiguitat. Fins ara aquest examen només l’han passat la meitat dels immobles d’habitatges que estan obligats a fer-ho, i un 86% han presentat deficiències que han necessitat mesures correctores per resoldre-les. En un 40,4% dels casos eren defectes lleus, un 32% de les finques necessitaven intervencions importants i en un 14,30% els desperfectes detectats podien representar un risc imminent per a l’estabilitat de l’edifici o la seguretat de les persones.
Solucionar aquestes deficiències no és barat. Les obres suposen desJordi emborsar més de 10.000 euros per habitatge, una despesa econòmica que no està a l’abast de totes les butxaques, i les subvencions només solen cobrir un 30% del cost de les reparacions. Precisament per incentivar la rehabilitació del parc residencial existent i evitar situacions com les que va patir fa unes setmanes el barri de la Salut de Badalona, l’Institut Català de Finances i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya han establert un línia de crèdit amb 100 milions d’euros destinat inicialment a les comunitats de veïns perquè puguin fer front a la factura de les reformes.
Les causes econòmiques són la principal raó per la qual molts veïns desisteixen dur a terme rehabilitacions a les finques, segons la directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Judit Gifreu. Un 50% dels edificis obligats a fer-ho encara no ho han fet per aquesta raó. A més, el director de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge, Sanuy, sosté que algunes comunitats de veïns passen l’ITE, però l’amaguen quan la inspecció determina que s’han de fer obres i els veïns no poden pagar les derrames.
Aquest any han superat aquest control 9.737 edificis, i s’espera arribar als 15.000. El total de finques que han passat aquest examen des que es va crear el 2010 és de 70.214 fins al setembre, que representen uns 702.000 habitatges.
El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, va explicar ahir que els crèdits preveuen tres línies d’actuació: les rehabilitacions per resoldre problemes de seguretat de l’edifici que afectin la seva estabilitat; la millora de l’eficiència energètica i per facilitar l’accessibilitat eliminant barreres arquitectòniques. Arribats a aquest punt, el finançament –que estarà a punt a partir de l’any que ve– concedirà un crèdit mínim de 30.000 euros per comunitat, amb un màxim de 20.000 euros per habitatge a un interès d’un 2% i un període d’amortització de 15 anys. Les comunitats que se’n poden veure beneficiades són les que tenen una morositat inferior al 5% durant l’últim any.
Serra va explicar que la política de subvenció no arriba a resoldre els problemes de rehabilitació que pateix el parc residencial català. L’any passat es van atorgar 34 milions d’euros en ajuts a aquesta finalitat, cosa que va millorar la situació de 19.123 edificis. “Estem molt per sota dels índexs de rehabilitació de la Unió Europea, i és una cosa que hem de canviar”, va assenyalar Sierra. Al seu torn, Gifreu va destacar la necessitat d’incidir en l’eficiència energètica dels edificis, també responsables de l’emissió de gasos contaminants. Es tracta d’unes obres que surten cares, que els veïns consideren prescindibles i que afecten molts immobles, ja que un 58% de les finques es van construir abans de la primera reglamentació de condicions tèrmiques, que data del 1979. El director de l’Agència de l’Habitatge espera que amb aquesta línia de crèdits la situació es pugui capgirar i s’obrin facilitats a la rehabilitació.
L’ITE Només la meitat dels immobles obligats a passar el control tècnic l’han superat
ELS PROBLEMES Un 32% presenten defectes importants, i un 14,5%, greus o molt greus