Els adolescents empitjoren en ciències i matemàtiques
Segons PISA, el nivell dels alumnes de 15 anys baixa a Catalunya i s’estimba a Madrid
Al voltant d’un de cada quatre estudiants espanyols de 15 anys no assoleixen el nivell bàsic de ciències o matemàtiques. Això vol dir que no poden, per exemple, convertir un preu a una moneda d’un altre país, calcular la fracció d’un medicament o entendre una dieta. Les dades, similars a la mitjana de la resta del món, són preocupants perquè mostren una bretxa entre els joves que ja estan a punt d’assolir la pròpia autonomia i adaptar-se als nous desafiaments que presenta el món laboral i els joves que estan en “risc d’exclusió social” per falta de prou competències.
“Sense l’educació adequada, els joves s’esllanguiran al marge de la societat, incapaços d’enfrontar els desafiaments laborals del futur, i la desigualtat continuarà augmentant”, va advertir ahir el secretari general de l’OCDE, Ángel Gurría, quan va presentar l’informe PISA 2018 (Programa Internacional per a l’Avaluació d’Estudiants) a París, que ha analitzat els resultats de 600.000 estudiants de 15 anys en 79 països.
Espanya, en comptes de progressar, ha empitjorat en totes dues proves, i s’ha distanciat lleugerament de la mitjana de països analitzats amb una caiguda de cinc punts en matemàtiques (481) i deu en ciències (483). Els resultats de lectura, el focus d’estudi aquest any per a l’OCDE, van quedar exclosos perquè es van detectar “anomalies” en el procediment de les proves que invalidaven la comparació internacional.
Tampoc no s’ha vist cap millora en la progressió interna de l’alumnat. L’informe PISA divideix en sis nivells de coneixement cada àrea avaluada. L’escenari més desitjable és un alumnat que en conjunt supera el nivell 2, que correspon a un nivell mitjà-baix, el mínim acceptable per resoldre problemes quotidians. I un pic d’alumnes, com més millor, amb un perfil d’“excel·lents”.
Les àrees econòmiques amb més bones notes en matemàtiques com Pequín, Xangai, Jiangsu i Zhejiang presenten no només un conjunt d’alumnat que aprova (un 98%), sinó també altíssims percentatges de joves que surten de la mitjana, qualificats d’“excel·lents” (fins a un 44% del total). Entre un xinès, d’aquestes zones, i un espanyol hi ha més de dos cursos de diferència.
A Espanya un 24,7% no assoleixen aquest nivell mínim de “suficiència” en matemàtiques, i l’OCDE especifica que aquests joves estan “en risc” tant en la seva situació “personal com professional”. Un 24,5% estan situat al nivell mitjà-baix, que, segons l’OCDE, tampoc no és un bon punt de partida.
La meitat dels alumnes espanyols sí que superen aquest mínim, però, a mesura que creix la dificultat, i el nivell puja, la proporció d’estudiants baixa. Espanya té un 7% d’“excel·lents” en matemàtiques (nivell 5 i 6), enfront de l’11% de l’OCDE.
Per comparar-ho amb països de l’entorn, a Europa un 22% no arriben al nivell 2 i tenen un 11,3% d’extraordinaris.
En ciències es torna a repetir aquesta proporció: un 49% entre els nivells 1 i 2, joves que no podran participar de manera raonada en “debats controvertits de la realitat de ciència i tecnologia” o “qüestionar els raonaments dels científics”. Només un 0,3% són altament competents.
El secretari de l’OCDE va alertar de les conseqüències d’aquest