L’OTAN no supera el cisma que arrossega des de fa un any i mig
Els enfrontaments entre Macron, Trump i Erdogan protagonitzen la trobada
Amb les celebracions derivant en discussions i les tensions internes a l’alça, el 70è aniversari de l’OTAN està resultant molt amarg. El que enterboleix l’ambient en el si de l’Aliança Atlàntica són les tres crisis que està vivint simultàniament, totes relacionades, totes procedents de l’interior i cadascuna amb un nom propi, llegeixi’s Trump, Erdogan i Macron.
Després del fiasco de la cimera de l’OTAN del 2018, sabotejada per Trump en dedicar-se a repartir reprimendes als socis europeus, per al 70è aniversari es va preparar una reunió de mínims a Londres i el prec que les aigües baixessin més tranquil·les. No ha estat el cas, més aviat al contrari.
L’últim detonant van ser les declaracions del president francès diagnosticant la “mort cerebral” de l’OTAN. Emmanuel Macron va voler llançar un crit d’alarma i aconseguir que l’aliança obrís un debat sobre el seu funcionament com a organització política. Objectiu aconseguit, afirmen fonts franceses. Encara que a un preu elevat, es podria afegir.
Si Macron va parlar alt, clar i de forma provocadora, els seus dos interlocutors, Trump i Erdogan, no solen quedar-se enrere en aquest terreny. Ahir, el president nordamericà va advertir Macron que “ningú no necessita més l’OTAN que França... i qui menys se’n beneficia són els Estats Units”, i va qualificar de “molt perillosa” i “desagradable” la declaració del president francès. A més, va criticar la taxa digital que França ha posat en marxa, que afectarà els gegants d’internet –que el PSOE també té en perspectiva– i va amenaçar amb represàlies comercials a productes francesos. “No és just treure avantatge de l’OTAN i a més, treure també avantatge del comerç, i això és el que està passant”, va dir Trump barrejant l’OTAN i comerç.
Des de la seva arribada a la Casa
Blanca, Donald Trump ha multiplicat els dubtes sobre el seu compromís amb una organització en la qual, segons la seva anàlisi, els socis europeus s’aprofiten de l’esforç nord-americà. Ha arribat a qualificar-la d’“obsoleta” i en ocasions ha semblat posar preu a l’aplicació de l’article 5, el que assegura la protecció en cas d’agressió externa. Una taxació en forma de més contribucions dels europeus.
La segona crisi procedeix del comportament de Turquia, primer adquirint el sistema rus de defensa amb míssils terra-aire S400; després amb la intervenció al nordoest de Síria, sense consultar ni informar els aliats; i finalment ara amenaçant de bloquejar les declaracions en aquesta cimera si no es considera les milícies kurdes de l’YPG com a organització terrorista.
“Ningú no necessita més l’organització que França i qui menys, nosaltres”, diu el líder nord-americà
I en aquest cas, després del dos ve el tres, i el tercer és Macron criticant el que considera una deriva nord-americana i turca. L’OTAN “no és només sobre diners” li va replicar a Trump en una animada roda de premsa conjunta amb el president nord-americà, insistint en la necessitat de definir “què ha de ser l’OTAN”, els seus objectius i les seves estratègies.
En la mateixa compareixença, Macron va exigir a Turquia que aclareixi la seva decisió d’adquirir armament rus i les seves amenaces de bloquejar la cimera. A més, va acusar Ankara de tenir relació amb el terrorisme islamista. “L’enemic comú avui són els grups terroristes, i lamento dir-ho, no tenim la mateixa definició de terrorisme damunt la taula”, va dir Macron, per afegir que “quan miro a Turquia, veig que estan lluitant contra aquells que van lluitar colze a colze amb nosaltres contra l’Estat Islàmic i en ocasions col·laboren amb tapats de l’EI”.
Posteriorment, es van reunir els protagonistes d’aquestes crisis, Trump, Macron i Erdogan, amb l’amfitrió Johnson i la inevitable Merkel per preparar la cimera de l’OTAN que, formalment, se celebra aquest matí.