Putin reitera que l’expansió de l’Aliança és una amenaça per a Rússia
L’expansió de l’OTAN cap a l’excomunista est d’Europa va començar el 1999 amb la integració de Polònia, Hongria i la República Txeca. Des d’aleshores Rússia ha mostrat la seva protesta periòdicament amb més o menys força. L’argument principal és el mateix que ahir va expressar el president rus, Vladímir Putin: que aquesta expansió és “una amenaça per a Rússia”.
En començar a referir-se a l’Aliança Atlàntica, el cap del Kremlin va justificar les seves paraules fent referència a la cimera dels aliats.
“Voldria cridar l’atenció que precisament aquests dies, el 3 i el 4 de desembre, té lloc a Londres la cimera de l’OTAN pel 70è aniversari de la seva formació”, va assenyalar Putin a la seva cúpula militar, que havia reunit a la ciutat balneari de Sotxi, a la vora del mar Negre.
El líder rus va assenyalar que acabada la guerra freda amb la desintegració de l’URSS Moscou va deixar de ser una amenaça per als països occidentals. Aquests, tot i això, van mantenir l’existència de l’OTAN. “Avui hem de concloure que l’expansió de l’OTAN, el desenvolupament de la seva infraestructura militar a prop de les fronteres russes, és una de les amenaces potencials per a la seguretat del nostre país”, va asseverar.
Putin va recordar que l’Aliança es va fundar per oposar-se a l’URSS, que “ara, com se sap, no existeix”. Insistia així en la posició russa que assegura que acabada la guerra freda Occident ha utilitzat l’OTAN per intentar arraconar Rússia. “Tampoc no existeix el Pacte de Varsòvia, és a dir, el pacte que es va crear com a resposta a la fundació de l’Aliança Atlàntica. Tot i això, l’OTAN existeix i a més creix. Quan es va fundar eren 12 països, ara ja n’hi ha 29, i la seva despesa militar suposa el 70 % de la despesa militar mundial”.
No obstant això, Putin va expressar la seva esperança que els interessos compartits respecte a la seguretat global serveixin per a l’acostament. I, malgrat les tensions, va assegurar que Rússia continua disposada a cooperar amb l’Aliança Atlàntica.
El cap del Kremlin sosté que la part russa ha expressat repetidament la seva disponibilitat a la col·laboració amb l’OTAN “per fer front a amenaces reals, com el terrorisme internacional, conflictes armats regionals i el perill de la proliferació
El líder rus expressa esperances d’un acostament partint de l’interès comú per la seguretat global
incontrolada d’armes de destrucció massiva”. Però la col·laboració es va torçar el 2008, segons Putin “perquè l’Aliança va actuar incorrectament cap a Rússia” quan no va tenir en compte els interessos de Moscou.
El 2008, en el qual Putin va deixar la presidència russa en mans de Dmitri Medvédev i ell va assumir per als següents quatre anys el càrrec de primer ministre, va ser un any de tensions entre Moscou i Occident. A més de l’expansió de l’OTAN (el 2004 hi van ingressar Bulgària, Romania, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia i Lituània; el 2009, Albània i Croàcia; el 2017, Montenegro), un altre motiu de descontentament el 2008 va ser la instal·lació a Europa de l’escut de defensa antimíssils dels EUA. I a l’agost va esclatar la guerra a Ossètia del Sud entre Rússia i Geòrgia, avui aspirant a ingressar a l’OTAN.