Mona Lisa Trump
Una nova biografia de la primera dama dels EUA ofereix nous detalls sobre la seva misteriosa personalitat i la seva relació amb el president
No és gaire aficionada a les xarxes socials però avui dia tothom té un passat digital i hi ha un vell tuit que ha perseguit fins avui la primera dama dels Estats Units, més fins i tot que les fotos despullada de quan treballava com a model. A la imatge es veu una beluga blanca. “En què pensa?”, va escriure Melania Trump. És el que els EUA es continuen preguntant avui dia sobre ella, “una primera dama com cap altra”, afirma Kattie Bennett en una nova biografia, Free, Melania.
El seu estat d’ànim és tan difícil de llegir com el somriure de la Mona Lisa. Detesta el seu marit o n’és la confident més estreta? Se sent presonera a la Casa Blanca o és qui mou els fils? Una dona sense més atributs que la seva bellesa o altament intel·ligent? Com passa amb la misteriosa tela de Da Vinci, circulen tota mena de teories sobre la personalitat d’aquesta dona tan reservada com extravertit és el seu marit, amb qui fa 20 anys que està unida. Per a Bennett és abans que res algú ferotgement independent que sempre ha fet les coses a la seva. A la torre Trump i a la Casa Blanca. És un dels atributs que el seu marit, que rares vegades empra la paraula amor per referir-se a ella, més aprecia. Això i que el faci sentir-se fort i exitós.
El viatge als misteris de Melania Knauss (1970) passa per Eslovènia, on els seus habitants li donen algunes claus sobre el caràcter nacional que ajuden a explicar l’habitual glacial expressió de la primera dama. Si rares vegades somriu és perquè “jo no fingeixo”, com ella mateixa li va dir una vegada. Així la van educar a Eslovènia, on es va criar en un modest apartament en una família catòlica molt unida que explica la seva afecció a la institució del matrimoni i la determinació per superar tots els obstacles. Però sempre segons els seus termes, perquè quan a poques setmanes de les eleccions The Hollywood Reporter va publicar un enregistrament en el qual se sent Trump vantar-se de poder “agafar pel cony” les dones, es va negar a participar en l’habitual ritual de disculpes televisives com a fidel esposa.
No hi ha drames amb Melania. La seva manera de castigar-lo és la indiferència, marcar una distància geladora. O vestir-se amb roba de tall masculí que a ell li desplau. O al revés: portar una brusa l’estil de la qual, en anglès, evocava el desagradable episodi esmentat per dir al món que ella està per damunt de tot. El seu silenci no és una forma de protesta. “Com molts eslovens, està jutjant-te en silenci o planificant el seu següent cop”, afirma Bennett, que desmenteix que Melania
s’oposés que el seu marit es presentés a president o que pensés a quedar-se a Nova York quan ell es va mudar a la Casa Blanca. Va fer el que deia: quedar-se fins que el seu fill, Barron, centre absolut de la seva vida, acabés el curs.
El llibre revela que ella i el president dormen en habitacions separades, però estan en contacte continu durant el dia i no dubta a donar-li les seves opinions. És una relació que a ells els funciona, afirma Bennett. La capacitat de “supervivència i resistència” apreses sota el comunisme, sosté, li han ajudat a superar moments més baixos, com la cinta del Hollywood Reporter o l’any passat els testimonis de dues dones que Trump va pagar perquè no parlessin dels affaires que van tenir quan ella estava embarassada, o la publicació en portada dels posats despullada, que suggereix que va ser cosa de Roger Stone, un assessor del seu marit, per desviar l’atenció sobre altres temes.
La Casa Blanca no ha reaccionat a la publicació. És una biografia no autoritzada, però el to és benigne i comprensiu cap a la protagonista i passa del tot per alt l’activa participació de Melania Trump en la difusió de les teories conspiradores sobre Barack Obama. Donald Trump va ser el màxim estendard del moviment birther, la teoria nascuda a les clavegueres d’internet i les ones de les ràdios més conspiradores segons la qual va néixer a l’Àfrica i no tenia dret a estar a la Casa Blanca.
Obama va ignorar la falòrnia tant com va poder però va acabar publicant la partida de naixement per desmuntar la insidiosa teoria. Fins i tot després ells van seguir el tema. “No és només Donald qui la vol veure, és el poble americà”, insistia Melania en una entrevista, malgrat que la presentadora li deia que tothom havia vist el paper i les seves afirmacions no tenien cap base. “Ens sembla que és diferent d’altres partides de naixement”, insistia ella. “No l’hi perdonaré mai” a Trump, ha dit Michelle Obama sobre el perill que aquestes teories van suposar per a la seva família.
El llibre, que defineix Melania Trump com a “conservadora”, oblida que va participar en el moviment ‘birther’