Kim inaugura la ciutat que culmina la “utopia socialista”
Corea del Nord enalteix Samjiyon com a “epítom de la civilització moderna”
La propaganda nord-coreana no va estalviar flors a l’hora de qualificar el desenvolupament de l’urbs de Samjiyon, “model de ciutat muntanyosa moderna”, “epítom de la civilització moderna”, “vila ideal”... Erigida als peus de la sagrada muntanya Paektu, símbol de la nació coreana reconvertit en referent de la dinastia autòcrata dels Kim, el seu paper és tan rellevant que el mateix Kim Jong-un va inaugurar personalment un dels projectes estrella patrocinats sota el seu mandat.
Amb la localitat entapissada de neu, la cerimònia es va celebrar dilluns davant milers de soldats i civils, i es va presentar com una demostració més de la resistència dels nord-coreans a les sancions internacionals imposades pels seus programes balístics i d’armes nuclears. Abrigat amb una gavardina de cuir negre, Kim va tallar una cinta vermella davant l’estàtua del seu pare, Kim Jong-il, abans que deixessin anar globus i el cel s’il·luminés amb focs artificials. “Visca el gran líder de la força del nostre partit i país, camarada Kim Jong-un!”, es llegia a les pancartes.
L’urbs s’ha dissenyat d’acord amb el què Pionyang anomena “utopia socialista” i disposa de blocs d’apartaments, hotels, una estació d’esquí, un museu de la revolució i centres comercials, culturals i sanitaris. A més, una nova línia de ferrocarril fins a Hyesan i una fàbrica de tractament de nabius i patates, els principals recursos de la zona. S’espera que unes 4.000 famílies es traslladin a les noves cases.
Al costat de la ciutat turística de Wonsan, la construcció de Samjiyon és un dels principals projectes llançats per Kim en la recerca
Sense cobrar, brigades de joves han treballat dotze hores durant deu dies seguits per construir la ciutat
d’una “economia autosuficient”. Per aconseguir-ho, el Govern ha invertit grans sumes de diners en aquest projecte, que necessitarà almenys un any més per estar totalment acabat.
A conseqüència de les sancions, el projecte ha patit nombrosos retards per falta de materials i mà d’obra. Pionyang va pal·liar aquella escassetat mobilitzant l’exèrcit i brigades de joves que, sense cobrar, han treballat torns de 12 hores durant 10 dies seguits a canvi de tenir més paperetes per entrar a la universitat o en el governant Partit dels Treballadors. Per a la propaganda nord-coreana és una mostra més de l’entrega del seu poble al seu líder; per a les organitzacions de drets humans, una pràctica semblant a l’“esclavitud”.
La inauguració es produeix en un moment en què les converses amb Washington estan sumides en un profund marasme i s’aproxima la data límit del 31 de desembre donada per Kim a Donald Trump perquè posi fi a la seva “política hostil” i ofereixi una nova proposta i concessions –sobretot pel que fa a les sancions– amb les quals tornar a negociar la desnuclearització. “Depèn completament dels EUA elegir quin regal de Nadal vol rebre”, va tornar a advertir ahir un alt càrrec nord-coreà a través de l’agència estatal KCNA.
Per la seva banda, el president Trump va recordar que manté una “bona relació” amb Kim, però deixant clar que el seu país té l’exèrcit “més poderós” de tota la seva història. “Esperem no haver de fer-lo servir (...). Però si hem de fer-ho, ho farem”, va respondre des de Londres.