“Pots mirar-me als ulls?”
Una jove que va ser esclava sexual d’Estat Islàmic planta cara al seu violador a la tele iraquiana
Acarar un violador gihadista amb la seva antiga esclava sexual forma part d’un gènere televisiu només apte per a nacions que han vist més del que haurien volgut. Països com l’Iraq, on l’Ashwaq tenia catorze anys quan va ser segrestada per un terrorista de 40: “Quan a la fi vaig poder escopir-li a la cara em vaig deslliurar de l’angoixa retinguda durant cinc anys. I em vaig alegrar que el meu pare fos al meu costat”.
El canal Al-Iraqiya va convidar el seu programa estrella Ashwaq Ta’lo, perquè expliqués la seva història, dramàticament semblant a la d’altres kurdes yazidites, víctimes al seu dia de l’Estat Islàmic (EI). Encara que amb un gir inesperat. Ella va aconseguir escapar a Alemanya com a refugiada, però el seu torturador la va acabar trobant i fins i tot la va perseguir amb cotxe. Com que no se sentia segura, perquè els alemanys no prenien mesures, l’any passat va decidir tornar al Kurdistan iraquià.
Afortunadament, la intel·ligència de l’Iraq ha aconseguit detenir el tal Abu Hamam i està sent jutjat. Part de la seva confessió va ser emesa també al programa de divendres passat. Però el plat fort vindria després, en confrontar la jove víctima amb el seu antic carceller, aquest últim, amb una granota groga i emmanillat.
“Finalment es compleix l’esperança de l’Ashwaq de trobar el seu violador, el terrorista Abu Hamam”, retolava la cadena. Malgrat les comprensibles reserves davant la difusió televisiva d’un moment així, l’enteresa de la jove, avui amb 19 anys, és colpidora. “Per què em vas fer això? Perquè soc yazidita? Aixeca el cap. Mira’m”, li exigeix en va. “Tenia només catorze anys. L’edat de la teva filla, del teu fill. No tens sentiments? No tens dignitat?”. Embargada per l’emoció –“Em vas destrossar la vida, m’ho vas treure tot”–, l’Ashwaq va acabar caient desmaiada.
Aquest desenllaç ha fet que, per exemple, el psicòleg kurd que la va tractar a Alemanya s’exclamés. “Els criminals han de ser al jutjat, no a la televisió”, ha afirmat el doctor
Kizilhan. “La intel·ligència iraquiana i un membre de la seva família s’han aprofitat del seu trauma sever i en lloc de curar-la, això la retraumatitza”. Però l’Ashwaq, entrevistada dies després de l’emissió, es mostrava satisfeta. Gairebé tant com el seu pare. A l’Iraq, que es faci justícia és poc menys que un luxe. Setanta-set membres de la família Ta’lo van ser segrestats quan l’Estat Islàmic va assaltar Sinjar, l’agost del 2014. Encara es desconeix el parador de 39 d’ells. La seva mare i diversos germans van ser assassinats.
L’Ashwaq també va veure com quatre de les seves germanes eren venudes pel mateix Abu Hamam. “Durant gairebé tres mesos em va estar violant tres vegades al dia i em pegava diàriament tres o quatre vegades. Ara li toca a ell saber el que és el turment i la solitud”.
El seu horror no va acabar ni tan sols en el suposat anonimat de Schwäbisch Gmünt, localitat alemanya d’acollida quan va fugir. El 2016, quan tornava de l’escola, algú la va seguir un dia i va creure que era ell, però ho va descartar. Però el febrer de l’any passat es va convèncer que no era fruit de la seva imaginació. Un cotxe se li va acostar: “Tu ets l’Ashwaq, oi? Soc l’Abu Hamam i sé on vius”. L’Ashwaq va fingir que era turca i no entenia l’àrab, i va posar una denúncia amb el seu germà supervivent. Diverses càmeres de televisió van gravar el subjecte, però la policia li va dir “que ell també era un refugiat i que no el podien deportar”. Un funcionari municipal li va oferir un pis més segur. Però no buscava pis.
Els fanàtics de l’Estat Islàmic van considerar els yazidites uns heretges per resar de cara al sol i uns adoradors del diable pel seu culte a l’àngel caigut. Una de les seves moltes víctimes, Nadia Murad, va rebre l’any passat el Nobel de la Pau. Una altra activista yazidita, Nibras Khudaida, es mostrava indignada pel programa: “Aquesta noia no està recuperada. Quan entendran els homes com tractar aquestes dones?”.
“Tu ets l’Ashwaq, oi? Sé on vius”, li va dir ell quan la va trobar a Alemanya